Les torres de planta circular de la frontera extrema d'al-Andalus a Catalunya (segles VIII-X)

Genèricament, aquesta aportació revisa la problemàtica de les fortificacions altmedievals a Catalunya i, en particular, la de les torres exemptes de planta circular, un model d’edifici que compta amb múltiples variants. Aquí el seu origen planteja controvèrsies, atès que alguns casos s’atribueixen a època romana i, la resta, principalment al període comtal, tot i que també són construccions comunes a bona part d’al-Andalus, on la seva atribució al període islàmic no sol discutir-se. Ara revisarem els exemplars més arcaics de les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona, tot contrastant les dades arqueològiques i monumentals amb les fonts textuals, per tal de verificar la hipòtesi sobre l’origen andalusí d’aquests primers edificis. Això suposa l’estudi d’un marc territorial molt ampli, que abasta més de 300 km lineals sobre les comarques litorals i prelitorals, on se succeïren fins a tres fronteres distintes que separaren els dominis musulmans dels cristians, des dels Pirineus fins a l’entorn de Tortosa. Aquí sumem mig centenar de torres que integren diversos dispositius de vigilància territorial, tot evidenciant estratègies de defensa que només cobren sentit en època islàmica, contra un enemic procedent del nord. Així mateix, les successives fronteres corresponen a distintes variants de torres que mostren la pròpia evolució del model durant els segles VIII a X, un tipus de construcció que d’aleshores ençà fou assimilat per la poliorcètica comtal.