Etnoarqueologia com a experimentació proposta per a la interpretació dels patrons de fractura

Article Sidebar

pdf (Castellano)

Main Article Content

Jaume García Rosselló
Universitat de les Illes Balears
Manuel Calvo Trias
Universitat de les Illes Balears

En aquest article proposem una discussió sobre la construcció de models d'anàlisi metodològica de la ceràmica centrats en l'establiment de col·leccions de referència. A tall d'exemple, exposem la nostra proposta per estudiar el modelatge a partir de l'anàlisi dels patrons de fractura. Per fer-ho, hem establert una estratègia experimental sobre ceràmiques etnogràfiques i reproduccions fabricades amb diferents tècniques. D'aquesta manera, hem avaluat la fiabilitat de la nostra proposta metodològica per a l'estudi de ceràmiques arqueològiques i hem construït un marc referencial que dona més solidesa a les nostres interpretacions.

Article Details

Com citar
García Rosselló, Jaume; and Calvo Trias, Manuel. “Etnoarqueologia com a experimentació: proposta per a la interpretació dels patrons de fractura”. Treballs d’Arqueologia, no. 23, pp. 181-02, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/372806.
Referències
Arnal, G. (1986). «La céramologie préhistorique expérimentale. Archaeologie expérimentale». Archaedrome, 2, Cahier 2, 5-36.

Calvo Trias, M. (2002). Útiles líticos prehistóricos: forma, función y uso. Madrid: Ariel.

García Rosselló, J. (2010). Análisis traceológico de la cerámica: modelado y espacio social durante el Postalayotico (v-i a. C.) en la península de Santa Ponça (Calviá, Mallorca). Tesis doctoral. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.

García Rosselló, J.; Calvo Trias, M. (2013). Making pots: el modelado de la cerámica a mano y su potencial interpretativo. Oxford: BAR International Series 2540.

Garidel, Y. (1985). «Experimentations practiques de technologies céramiques». Documents d’Archéologie Méridionale, 8, 133-139. https://doi.org/10.3406/dam.1985.961

Gheorghiu, D. (2006). «On Chalcolithic Technology. A study case from the lower Danube traditions». En: Gheoghiu, D. (ed.). Ceramics Studies, 11-17. Oxford: BAR International Series 1553.

Koriakova, L. (2006). «Some approaches to Ceramic Study». En: Gheoghiu, D. (ed.). Ceramics Studies, 11-17. Oxford: BAR International Series 1553.

Leeuw, S. E. van der (1976). Studies in the Technology of Ancient Pottery. Ámsterdam: Universiteit van Amsterdam.

Livingstone Smith, A. (2007). Chaîne Opératoire de la Poterie. Références ethnographiques, analyses et reconstitution. Tervuren: Musée Royal de l’Afrique Centrale.

Martineau, R. (2001). «Methodology for the archaeological and experimental study of pottery forming techniques». Proceedings of the 6th European Meeting on Ancient Ceramics, 209-215.

Martineau, R. (2005). «Identification of the Beater and Anvil Technique in Neolithic Context: Experimental approach». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation, 147-156. Oxford: BAR International Series 1349.

Roux, V. (1990). Le tour du potier: specialisation artisanal et compétences techniques. París: Centre de Reserches Archéologiques. https://doi.org/10.4000/tc.760

Roux, V. (2016). Des céramiques et des hommes. Décoder les assemblages archéologiques. Nanterre: Presses Universitaires de Paris Nanterre.

Rye, O. S. (1981). Pottery Technology: Principles and Reconstruction. Washington DC: Taraxacum, Manuals of Archaeology, 4.

Zhushchikhovskaya, I. (2005). Prehistoric Pottery-Making of the Russian Far East. Oxford: British Archaeological Series.