Anàlisi crítica de les col·leccions de referència etnogràfiques per a l'estudi del modelatge

Article Sidebar

pdf (Castellano)

Main Article Content

Jaume García Rosselló
Universitat de les Illes Balears
Manuel Calvo Trias
Universitat de les Illes Balears

En el context actual, els estudis de modelatge de la ceràmica en arqueologia van adquirint cada vegada més força. En això ha tingut un paper fonamental la utilització de la informació etnogràfica. En aquest treball oferim una reflexió sobre el protagonisme que han tingut les col·leccions de ceràmica etnogràfiques com a elements de referència per a la consolidació del mètode traceològic aplicat a la identificació de les tècniques de modelatge. Aquesta praxi podria ser considerada una recerca etnoarqueològica concebuda com una estratègia experimental amb la finalitat d'obtenir una informació de referència vàlida per aplicar a l'estudi del modelatge en ceràmiques d'origen arqueològic.

Article Details

Com citar
García Rosselló, Jaume; and Calvo Trias, Manuel. “Anàlisi crítica de les col·leccions de referència etnogràfiques per a l’estudi del modelatge”. Treballs d’Arqueologia, no. 23, pp. 223-36, https://raco.cat/index.php/TreballsArqueologia/article/view/372808.
Referències
Arnold, D. (1993). «Techniques and traditions of manufacture in the pottery of ancient Egypt». En: Arnold, D.; Bourriau, J. (eds.). An Introduction to ancient egyptian pottery, 11-102. Mainz am Rheim, Deutsches Archäologisches Institut Abteilung Kairo.

Balfet, H. (1953). «Note sur le façonnage des poteries préhistoriques». Bulletin de la Société Préhistorique Francaise, 50, 211-217. https://doi.org/10.3406/bspf.1953.3031

Balfet, H. (1965). «Ethnographical observations in North Africa and archaeological interpretation». En: Matson, F. (ed.). Ceramics and Man, 161-177. Chicago: Aldine Publishing Co.

Balfet, H. (1966). «La céramique comme document archéologique». Bulletin de la Société Préhistorique Francaise, 63 (2), 279-310. https://doi.org/10.3406/bspf.1966.4071

Balfet, H. (1984). «Methods of formation and shape of pottery». En: Leew, S. van der; Pritchard, A. C. (eds.). The many dimensions of pottery. Ceramic in Archeology and Anthropology, 171-201. Ámsterdam: Universitteit van Amsterdam.

Balfet, H.; Fauvet, M. F.; Monzon, S. (1983). Lexique et typologie des poteries. París: Presses du CNRS.

Beyries, S. (1999). «Etnoarchaeology: a method of experimentation». En: Owen, L.; Porr, M. (eds.). Ethno-analogy and the reconstruction of prehistoric artefact use and production», 117-130. Tubigen: Mo Vince.

Binder, D.; Courtin, J. (1994) (eds.). XIV Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes. Terre cuite et société. La céramique, document technique, économique, culturel. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.

Calvo Trías, M.; García Rosselló, J. (2012). «Tradición técnica y contactos: un marco de reflexión centrado en la producción cerámica». Rubricatum, 5, 1-9.

Calvo Trías, M.; García Rosselló, J. (2014). «Acción técnica, interacción social y práctica cotidiana: propuesta interpretativa de la tecnología». Trabajos de Prehistoria, 71 (1). 7-22. https://doi.org/10.3989/tp.2014.12121

Cámara, J.; Clop, X.; García, J.; Pons, E.; Saña, M. (2017-2018). «Els processos de fabricació de ceràmiques a la Dou (Vall d’en Bas, la Garrotxa) durant el Bronze Final (1290-920 cal ANE). Primers resultats». Cypsela, 21, 43-66.

Colas, C. (2005). «Exemple de reconstitutions des chaînes opératoires des poteries du Néolithiques moyen II dans la moitié nord de la France». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation, 139-146. Oxford: BAR International Series 1349.

Colas, C. (2016). «Regard technique sur les poteries du Chasséen entre 4500 et 3500 ans avant J. C. en Auvergne et dans le Bassin parisien à Travers le prisme de la coupe carénée». En: Perrin, T.; Chambon, P.: Gijaba, J.; Goude, G. (eds.). Le Chasséen, des Chasséens. Retour sur une culture nationale et ses parallèles: Sepulcres de fossa, Cortaillod, Lagozza. Colloque International de Paris, 154-173. 18-20 de noviembre de 2014. Toulouse: Archives d’Ecologie Préhistorique.

Colomer i Solsona, E. (1995). Pràctiques socials de manufactura ceràmica (Microforma): anàlisis morfomètriques i tecnològiques al sud-est de la Península Ibèrica, 2200-1500 cal ane. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Courty, M. A.; Roux, V. (1995). «Identification of Wheel Throwing on the Basis of Ceramic Surface Fractures and Microfabrics». Journal of Archaeological Science, 22, 17-50. https://doi.org/10.1016/S0305-4403(95)80161-8

Cremonte, M. B. (1985). «Alcances y objetivos de los estudios tecnológicos en la cerámica arqueológica». Anales de Arqueología y Etnología, 38/40, 247-263.

Carvalho-Amaro, G. de; García Rosselló, J. (2012). «Cadena operativa y tecnología cerámica. Una visión etnoarqueológica de las alfareras mapuches de Lumaco». Boletín de la Sociedad Chilena de Arqueología, 41-42, 53-79.

Doosselaere, B. van (2005). «Perception stylistique et technologique céramique: reconstitution et interprétation des techniques de façonnage des poteries archéologiques de Koumbi Saleh (Mauritanie, ix-xv siècles)». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation, 179-200. Oxford: BAR International Series 1349.

Gallay, A. (1970). «La poterie en pays Arakolé (Mali, Afrique occidentale): étude de technologie traditionnelle». Journal de la Société des Africanistes, 40 (1), 7-84. https://doi.org/10.3406/jafr.1970.1664

Gallay, A.; Huysecom, E.; Mayor, A.; Ceunink, G. (1996). Hier et aujourd'hui: des poteries et des femmes. Céramiques traditionnelles du Mali, 22. Ginebra: Documents du Département d’Anthropologie et d’Écologie de l’Université de Genève.

García Rosselló, J. (2007). «La etnoarqueología como experimentación: Identificación de marcas de manufactura en cerámicas modeladas a mano». En: Ramos Sáinz, M.; González Urquijo, J.; Baena Preysler, J. (eds.). Arqueología Experimental en la Península Ibérica: investigación, didáctica y patrimonio, 45-57. Santander: Universidad de Cantabria.

García Rosselló, J. (2008). Etnoarqueología de la producción cerámica: Identidad y territorio en los valles centrales de Chile. Mayurqa, 32, número monográfico. Palma de Mallorca: UIB.

García Rosselló, J. (2009). «Tradición tecnológica y variaciones técnicas en la producción cerámica Mapuche». Complutum, 20 (1), 153-172.

García Rosselló, J. (2010). Análisis traceológico de la cerámica: modelado y espacio social durante el Postalayotico (v-i a. C.) en la península de Santa Ponça (Calviá, Mallorca). Tesis doctoral. Palma de Mallorca: Universidad de las Islas Baleares.

García Rosselló, J. (2011). «Modelado, aprendizaje y espacio social: Una reflexión desde la tecnología cerámica». Werkén, 14, 63-74.

García Rosselló, J.; Calvo Trias, M. (2013). Making pots: el modelado de la cerámica a mano y su potencial interpretativo. Oxford: BAR International Series 2540.

Gelbert, A. (1994). «Tour et tournette en Espagne: recherche de macrotaces significatives des différentes techniques et méthodes de façonnage». En: Binder, D.; Courtin, J. (eds.). XIV Rencontres Internationales d’Archéologie et d’Histoire d’Antibes, 59-73. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.

Gelbert, A. (1999). «Etnoarchaeological study of ceramic borrowings: a new methodological approach applied in the middle and upper valleys of the Senegal River». En: Beyers; Petrequim (ed.). Etno-archaeology and its transfers, 67-78. Oxford: BAR International Series 983.

Gelbert, A. (2003). Traditions céramiques et emprunts techniques dans la vallée du fleuve Sénégal. París: La Maison des Sciences de l’Homme, Epistèmes.

Gelbert, A. (2005). «Reconaissance des techniques et des méthodes de façonnage par l’analyse des macrotraces: étude ethnoarchéologique dans la vallée du Sénégal». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation. Actes du XIVème Congrès UISPP. Université de Liège, Belgique, 2-8 septiembre de 2001, 67-78. Oxford: BAR International Series 1349.

Gomart, L. (2014). Traditions Techniques & Production. Céramique au Néolithique Ancien. Étude de huit sites rubanés du nord-est de la France et de Belgique. Leiden: Sidestone Press.

Gomart, L.; Weiner, A.; Gabriele, M.; Durrenmath, G.; Sorin, S.; Angeli, L.; Colombo, M.; Fabbri, C.; Maggi, R.; Panelli, C.; Pisani, D.; Radi, G.; Tozzi, C.; Binder, D. (2017). «Spiralled patchwork in pottery manufacture and the introduction of farming to Southern Europe». Antiquity, 91, 1501-1514. https://doi.org/10.15184/aqy.2017.187

Gosselain, O. P.; Livingstone, A. (1995). «The Ceramics and Society Project: An Ethnographic and Experimental Approach to Technological Choices». KVHAA Konferensei, 34, 147-160. Estocolmo.

Gould, R.; Watson, P. J. (1982). «A Dialogue on the Meanning and Use of Analogy in Ethnoarchaeological Reasorning». Journal of Anthropological Archaeology, 1, 355-381. https://doi.org/10.1016/0278-4165(82)90002-2

Huysecom, E. (1992). «Les percutors d’argile: des outils de potières africaines utilisés de la préhistoire à nos jours». Bulletin du Centre Genevois d’Anthropologie, 3, 71-98.

Huysecom, E. (1994). «Identification technique des céramiques africaines». En: Binder, D.; Courtin, J. (eds.). Terre cuite et société: la céramique, document technique, économique, 31-44. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.

Krause, R. A. (1984). «Modelling the making of pots: An etnoarchaeological approach». En: Leeuw, S. van der; Pritchard, A. C. (eds.). The many dimensions of pottery. Ceramic in archeology and anthropology, 615-698. Ámsterdam: Universitteit van Amsterdam.

Krause, R. A. (1985). The clay sleeps: an etnoarchaeological study of three African potters. Alabama. University of Alabama Press.

Leeuw, S. E. van der (1976). Studies in the Technology of Ancient Pottery. Ámsterdam: Universiteit van Amsterdam.

Leeuw, S. van der; Pritchard, A. C. (1984). The many dimensions of pottery. Ceramics in archaeology and anthropology. Universiteit van Amsterdam, Albert Egges van Griffen Instituut voor Prae- en Protohistorie.

Lepère, C. (2014). «Experimental and traceological approach for a technical interpretation of ceramic polished surfaces». Journal of Archaeological Science, 46 (1), 144-15. https://doi.org/10.1016/j.jas.2014.03.010

Livingstone Smith, A. (2007). Chaîne opératoire de la poterie. Références ethnographiques, analyses et reconstitution. Tervuren: Musée Royal de l’Afrique Centrale.

Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.) (2005). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation. Oxford: BAR International Series 1349.

Manem, S. (2017). «Bronze Age ceramic traditions and the impact of the natural barrier: complex links between decoration, technique and social groups around the Channel». En: Lehoërff, A.; Talon, M. (eds). Movement, Exchange and Identity in Europe in the 2nd and 1st Millennia BC: Beyond Frontiers, 227-240. Oxford: Oxbow Books.

Maret, P. de (1993). Céramiques et sociétés. Nouvelles approches expérimentales et etnoarchéologiques. Bruselas: Université Libre de Bruxelles.

Martineau, R. (2000). Poterie, techniques et sociétés. Études analytiques et expérimentales à Chalain et Clairvaux (Jura), entre 3200 et 2900 av. J.-C. Tesis doctoral. Dijon: Université de Franche-Comté.

Martineau, R. (2001a). «Methodology for the archaeological and experimental study of pottery forming techniques». Proceedings of the 6th European Meeting on Ancient Ceramics, 209-215.

Martineau, R. (2001b). «La fabrication des poteries du groupe de Clairvaux ancient (Jura, France), entre 3025 et 2980 avant J.-C. Expérimentations et analyses du façonnage et des traitaments de surface». En: Bourguignon, L.; Ortega, I.; Frère-Sautot, M. (eds.). Préhistoire et approche expérimentale, 173-185. Montagnac: Monique Mergoil.

Martineau, R. (2005). «Identification of the Beater and Anvil Technique in Neolithic Context: Experimental Approach». En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation, 147-156. Oxford: BAR International Series 1349.

Martineau, R.; Walter-Simmonet; Grobéti, B.; Buatier, M. (2007). «Clay Resources and Technical Choices for Neolithic Pottery (Chalain, Jura, France): Chemical, Mineralogical and Grain-size Analyses». Archaeometry, 49 (1), 23-52. https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.2007.00286.x

Neumannová, K.; Petřík, J.; Vostrovská, I.; Dvořak, J.; Zikmund, T.; Kaiser, J. (2017). «Variability in coiling technique in LBK pottery inferred by experiments and pore structure micro-tomography analysis». Archeologické rozhledy, 69, 172-186.

Pétrequin, A. M.; Pétrequin, P. (1999). «La poterie en Nouvelle-Guinée: savoir-faire et transmission des techniques». Journal de la Société des Océanistes, 108 (1), 71-101. https://doi.org/10.3406/jso.1999.2080

Pierret, A. (1994). «Identification des techniques de façonnage: intérêt des données expérimentales pour l’analyse des microstructures». En: Binder, D.; Courtin, J. (eds.). Terre cuite et société: la céramique, document technique, économique, 75-91. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.

Pierret, A. (1995). Analyse technologique des céramiques archéologiques: développements méthodologiques pour l’identification des techniques de façonnage, un exemple d’application: le matériel du village des Arènes de Levroux (Indre). Tesis doctoral. París: Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne.

Pierret, A.; Moran, C.; Bresson, L. (1996). «Calibration and Visualization of Wall-Thickeness and Porosity Distributions of Ceramics Using X-radiography and Image Processing». Journal of Archaeological Science, 23, 419-428. https://doi.org/10.1006/jasc.1996.0037

Prieto, M. P. (2006). «Technological Chain and Visibility: Ceramic Styles and Social Changes in Late Prehistory in the North-West Iberian Peninsula», 19-27. BAR International Series 1553.

Roux, V. (1990). Le tour du potier: specialisation artisanal et compétences techniques. París: Centre de Reserches Archéologiques. https://doi.org/10.4000/tc.760

Roux, V. (1994). «La technique du tornage: définition et reconnaissance per les macrotraces En: Binder, D.; Courtin, J. (eds.). Terre cuite et société: la céramique, document technique, économique, 45-58. Juan-les-Pins: Éditions APDCA.

Roux, V. (2016). Des céramiques et des hommes. Décoder les assemblages archéologiques. Nanterre: Presses universitaires de Paris Nanterre.

Roux, V.; Courty, M. A. (1998). «Identification of Wheel-fashioning Methods: Technological Analysis of 4th-3rd Millennium BC Oriental Ceramics». Journal of Archaeological Science, 25, 747-763. https://doi.org/10.1006/jasc.1997.0219

Rye, O. S. (1976). «Keeping your Ander control: materials and the manufacture of Papuan Poterry». Archaeology and Physical Anthropology in Oceania, 11 (2), 106-137.

Rye, O. S. (1977). «Pottery manufacturing techniques: X-ray studies». Archeometry, 19 (2), 205-211. https://doi.org/10.1111/j.1475-4754.1977.tb00200.x

Rye, O. S. (1981). Pottery Technology: Principles and Reconstruction. Washington DC: Manuals of Archaeology, 4.

Sall, M. (2005). Cultural contacts and technical heritage in Senegambia. En: Livingstone Smith, A.; Bosquet, D.; Martineau, R. (eds.). Pottery manufacturing processes: reconstitution and interpretation, 57-66. Oxford: BAR International Series 1349.

Shepard, A. O. (1956). Ceramics for the Archaeologist. Washington DC: Carnegie Institution.

Stevenson, R. B. K. (1953). «Prehistoric pot-building in Europe». Man, 53, 65-68. https://doi.org/10.2307/2794346

Visseyrias, A. (2007). «Les formes de la tradition: techniques et savoir-faire céramique à la fin de l’âge du Bronze, entre Rhin et Rhône». Bulletin de la Société Préhistorique Française, 104 (3), 589-609. https://doi.org/10.3406/bspf.2007.13598