Pràctiques comunes de la traducció i del pensament crític artístic. Dos processos en comparació de l'anàlisi d'Il corpo come linguaggio de Lea Vergine, i Matthew Barney de Massimiliano Gioni

A l'últim segle l'art contemporani ha proposat al crític nous desa-fiaments i dificultats, allunyant-se del discurs formal i endinsant-se gairebé totalment en el conceptual. El crític ha hagut d'adaptar-se a aquestes noves premisses, passant a ser no només descriptor, sinó també adaptant-se a criteris que s'adhereixen a l'epistemologia de la traducció i a les seves complexitats, amb una àmplia intervenció de la filosofia de l'art. L'objectiu d'aquest assaig serà, mitjançant l'estudi profund de l'activitat de dos crítics d'art contemporanis, Lea Vergine i Massimiliano Gioni, aprofundir i posar de manifest els vincles entre la pràctica de la crítica d'art i la traducció, investigar com la filosofia de l'art es fon amb, o es distingeix de, la crítica a l'art contemporani i com, i segons quina autoritat social, el crític esdevé traductor de conceptes.