Posar-se en curs. Dels moviments educatius a una educació en moviment: una aproximació filosòfica / Se mettre en cours. Des mouvements éducatifs à une éducation en mou-vement: une approche philosophique

Aquest article proposa una mirada crítica sobre la realitat educativa actual capaç de superar dos dels problemes clàssics de la crítica educativa: la impotència de les posicions utòpiques, que projecten el desig d'una humanitat lliure i reconciliada més enllà de tota relació institucional i de tota vida social realment existent, i la impotència, també, de les mirades pedagògiques que només es mouen dintre de les reformes possibles del sistema educatiu. Proposem anar del sistema educatiu a l'experiència de l'aprenentatge i dels moviments pedagògics a una educació en moviment. Per això partim d'una anàlisi crítica de les posicions de Rousseau i de Nietzsche com a referents ineludibles de la crítica antiinstitucional i de la utopia pedagògica. A partir d'aquí, de la mà de El aula desierta, de Concha Fernández Martorell i d'alguns treballs del filòsof italià Paolo Virno, fem un diagnòstic sobre les transformacions de l'escola sota el projecte neoliberal i la seva correspondència amb les transformacions del món del treball i de la subjectivitat capitalista. En aquest context, proposem l'escola com un lloc habitable a construir dins d'una xarxa de llocs comuns on l'aprenentatge s'estengui dins i fora del sistema educatiu. Per a això reprenem alguns dels plantejaments del pedagog francès Fernand Deligny sobre la idea de "balsa". L'escola no està sola, és la conclusió d'un treball que apunta a una reapropiació del nostre aprenentatge que faci més fort el sistema educatiu sense deixar-ho tot a les seves mans.
_____________________________________________
Cet article offre un regard critique sur la réalité éducative actuelle capable de dépasser deux des problèmes classiques de la critique éducative: l’impuissance des positions utopiques et, l’impuissance des regards pédagogiques qui ne se meuvent qu’au sein des réformes possibles du système éducatif. Nous proposons d’aller du système éducatif à l’expérience de l’apprentissage et des mouvements pédagogiques à une éducation en mouvement. Pour ce faire, nous partons d’une analyse critique de Rousseau et de Nietzsche comme références incontournables de la critique anti-institutionnelle et de l’utopie pédagogique. Grâce à El aula desierta, de Concha Fernández Martorell, et à travaux du Paolo Virno, nous faisons un diagnostic des transformations de l’école sous le projet néolibéral et de sa correspondance avec les transformations du monde du travail et de la subjectivité capitaliste. Nous reprenons certaines des idées du Fernand Deligny et notamment celle du «radeau». L’école n’est pas seule, c’est la conclusion.