Transformació digital a l'educació: discursos sobre l'ensenyament per al futur en referents educatius

Main Article Content

Renata Cecilia Estormovski

Aquest estudi compara els discursos de transformació digital de les polítiques brasileres amb els altres actors nacionals i globals per identificar les seves perspectives sobre l'ensenyament per al futur. Un estudi exploratori basat en el mètode d'Anàlisi Crítica del Discurs, de Norman Fairclough, cerca respostes al problema de la recerca: com es relaciona el discurs de transformació digital difós per les polítiques públiques brasileres amb altres actors que busquen influir en l'agenda educativa en termes de l'ensenyament per al futur? L'anàlisi mostra com, més que discursos, els textos estructuren pràctiques socials i reafirmen imaginaris sociotècnics elaborats per xarxes polítiques de governança digital, que insereixen contextos educatius en processos de privatització digital. En fer-ho, expliquen les contradiccions entre les altes expectatives de digitalització de l'ensenyament i les desigualtats que persisteixen en el desenvolupament sociohistòric del Brasil, amb la preocupació per les competències digitals bàsiques que impregnen els discursos nacionals.

Paraules clau
polítiques educatives, governança digital de l'educació, tecnosolucionisme educatiu, ensenyament a l'educació básica

Article Details

Com citar
Cecilia Estormovski, Renata. «Transformació digital a l’educació: discursos sobre l’ensenyament per al futur en referents educatius». Temps d’Educació, 2025, núm. 68, p. 149-64, doi:10.1344/TempsEducacio2025.68.11.
Referències

Ball, S. J. (2012) Global education inc.: New policy networks and the neo-liberal imaginary.

London, Routledge.

Brasil (2014) Lei nº 13.005, de 25 de junho de 2014. Aprova o Plano Nacional de Educação - PNE e dá outras providências. Brasília.

Brasil Ministério da Ciência, Tecnologia e Inovações (2021) Estratégia Brasileira de Inte- ligência Artificial – EBIA. Brasília. https://www.gov.br/mcti/pt-br/assuntos/inteligen- cia-artificial [Consulta: 16 de noviembre de 2024].

Brasil (2023) Lei nº 14.533, de 11 de janeiro de 2023. Institui a Política Nacional de Educação Digital. Diário Oficial da União: Seção 1. Brasília. https://www.planalto.gov.br/cci- vil_03/_Ato2023-2026/2023/Lei/L14533.htm [Consulta: 16 de noviembre de 2024].

Brasil Ministério da Educação. (2022) Base Nacional Comum Curricular: Computação. Bra- sília. https://www.bncc.mec.gov.br [Consulta: 16 de noviembre de 2024].

Carrilo, A. F. (s.f.) Unicórnios – startups que atingiram o topo e querem mais! Abstartups. https://abstartups.com.br/startups_unicornio/ [Consulta: 30 de noviembre de 2024].

Fairclough, N. (2001) Discurso e mudança social. Brasília, Editora Universidade de Brasília.

Fundação Telefônica Vivo (2022) Recomendações para implementação da BNCC Compu- tação. São Paulo. https://fundacaotelefonica.org.br [Consulta: 17 de diciembre de 2024].

GoStudent (s.f.-a) Clases particulares personalizadas con una tasa de éxito del 96 %. https://www.gostudent.org/es-es/ [Consulta: 04 de diciembre de 2024].

GoStudent (s.f.-b) ¿Por qué convertirte en profesor/a particular? https://www.gostu- dent.org/es-es/beneficios-tutor/ [Consulta: 04 de diciembre de 2024].

GoStudent (s.f.-c) The end of school as you know it: Education in 2050. https://hello1.gos- tudent.org/en/education-in-2050/ [Consulta: 04 de diciembre de 2024].

Ideland, M. (2021) «Google and the end of the teacher? How a figuration of the teacher is produced through an ed-tech discourse». Learning, Media and Technology, vol. 46, núm. 1, p. 33-46. DOI: https://doi.org/10.1080/17439884.2020.1809452

Knox, J., Williamson, B. y Bayne, S. (2019) «Machine behaviourism: future visions of ‘learni- fication’ and ‘datafication’ across humans and digital technologies». Learning, Media and Technology, vol. 45, núm. 1, p. 31-45 DOI: 10.1080/17439884.2019.1623251

Morozov, E. (2018) Big Tech: A ascensão dos dados e a morte da política. São Paulo, Ubu. OECD (2019) Working and learning together: Rethinking human resource policies for schools.

OECD Reviews of School Resources. Paris: OECD Publishing. DOI:

https://doi.org/10.1787/b7aaf050-en

Peroni, V. y Adrião, T. (2005) «Público não-estatal: estratégias para o setor educacional brasileiro». En T. Adrião y V. Peroni (Orgs.) O público e o privado na educação: Interfaces entre o Estado e sociedade. São Paulo, Xamã, p. 138-153.

Rikowski, G. (2017) «Privatização em educação e formas de mercadoria». Retratos da Es- cola, vol. 11, núm. 21, p. 393-413. DOI: https://doi.org/10.22420/rde.v11i21.810

Roberts-Mahoney, H., Means, A. J. y Garrison, M. J. (2016) «Netflixing human capital de- velopment: personalized learning technology and the corporatization of K-12 educa- tion». Journal of Education Policy, vol. 31, núm. 4, p. 1-16. DOI: http://dx.doi.org/10.1080/02680939.2015.1132774

Saura, G., Peroni, V. M. V., Pires, D. y Lima, P. V. (2024) «Capitalismo na era digital e edu- cação: Democracia, Estado e ideologia». Revista Lusófona de Educação, vol. 63, p. 137-

DOI: https://doi.org/10.60543/issn.1645-7250.rle63.09

Saura, G., Cancela, E. y Parcerisa, L. (2023) «Privatización educativa digital». Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, vol. 27, núm. 1, p. 11-37. DOI: https://doi.org/10.30827/profesorado.v27i1.27019

Teräs, M., Suoranta, J., Teräs, H. y Curcher, M. (2020) «Post-COVID-19 education and edu- cation technology ‘solutionism’: A seller’s market». Postdigital Science and Education, vol. 2, p. 863-878. DOI: https://doi.org/10.1007/s42438-020-00164-x

Verger, A. (2010) «Framing and selling global education policy: The promotion of public- private partnerships for education in low-income contexts». Journal of Education Pol- icy, vol. 27, núm. 1, p. 109-130. https://doi.org/10.1080/02680939.2011.623242