Respectar i defensar la vida de les persones, especialment de les persones més vulnerables, ennobleix una civilització. En les malalties terminals i en situacions critiques és quan es fa més palesa una cultura de la vida. Cal acompanyar, curar si es possible i sempre cuidar i alleujar el patiments. Una cultura de la vida exigeix cures pal·liatives i una política decidida per la seva implantació. Una solució no es matar el pacient i convertir al metge en botxí.

En aquest número es critica l'eutanàsia des de diverses vessants i s'argumenta a favor de les cures pal·liatives i la cultura de la vida.