El disseny com a objecte polític: El reclamat posicionament del dissenyador com a agent de canvi.

Davant del que podríem considerar un acte de connivència amb el model neoliberal imperant, d'oci i de producció, el dissenyador s'ha convertit en un subjecte apolític, ingenu i cec, bolcat en l'acció irreflexiva de la producció il·limitada. La humanitat ha d'alimentar 8000 milions de persones i alhora garantir la seva supervivència i la sostenibilitat del planeta. Per respondre a aquest repte, el disseny ha de ressuscitar el subjecte al centre del model, en tots els seus àmbits i les seves especialitats. Aquest reposicionament s'haurà de produir des d'una visió polititzada, ecocentrista i d'esquerres, per convertir-se en un motor de canvi social, clarament i obertament enfrontat al neoliberalisme extrem i la seva corba de creixement constant, un model que ha situat la humanitat en un procés d'autoextinció programat per culpa de la priorització dels guanys i els beneficis davant de la nostra pròpia existència.

Les properes generacions de professionals del disseny tindran un paper crucial en l'esdevenir del planeta. Se'ns presenta un repte de proporcions majúscules en què s'hauran de conjugar a l'uníson tots els actors de la societat i el mercat, i el disseny n'és un dels més rellevants. Des de l'interconnectat sistema internacional que representa l'acadèmica, es fa rellevant promoure i incentivar actituds noves que facilitin el reposicionament dels dissenyadors, allunyat però no aliè a les perverses complexitats del mercat neoliberal extrem. Per i per a això, volem enervar consciències i promoure la reflexió, per buscar la conseqüent revolta, que si és desatesa ens condemna al fracàs com a societat i espècie.