Lèxics, coneixements i disseny de futurs

A mesura que el món en què vivim es fa més complex i és més qüestionat, des d’un punt de vista econòmic i polític però també de canvi mediambiental ràpid i durador, l’ensenyament del disseny ha de fer front a noves demandes i a nous desafiaments. Emmarquem aquestes demandes i aquests desafiaments en el que anomenem “coneixements del disseny de futurs”. Aquest marc preveu un replantejament de les prioritats del disseny en el context del canvi climàtic i l’ús del reciclatge dels recursos en futurs que són incerts, contingents i emergents. L’article atribueix al disseny haver-se allunyat d’un solucionisme del disseny tecnomodernista i analitza com pot participar en la configuració de futurs mitjançant l’experimentació i l’exploració en la implicació crítica i productiva amb la vida tecnocultural. Aquests temes se situen en l’experiència anterior de l’equip transdisciplinari de coautors així com en un projecte europeu entre quatre destacades universitats de disseny. L’article desenvolupa el seu primer paquet de treball sobre la cocreació d’un lèxic per a coneixements del disseny de futurs i els primers experiments per a generar recursos i experiència per al seu ús més extens. L’article aborda les relacions poc articulades entre llenguatge i disseny (del lèxic al discurs). En primer lloc, presentem el desenvolupament d’un conjunt alfabètic i lexicosemàntic de termes de disseny i futurs. Aquest vocabulari, extret de diverses fonts i experiències, està associat amb el disseny d’un joc de cartes basat en el lèxic. En segon lloc, la rellevància del vocabulari es va ampliar a un capítol sobre ubicar el lèxic en contexts culturals i històrics, la creació de formes hàptiques tridimensionals i el llenguatge d’abstracció. Per a aconseguir-ho vam recórrer a un experiment de ficció narrativa de disseny sobre tecnologies emergents i un projecte d’anotació en un vestit tradicional com a exemple per establir connexions entre elements del lèxic i modelar formes abstractes amb argila. En tercer lloc, en col·laboració amb un ministeri i un organisme de disseny, els estudiants van crear quatre escenaris de vida urbana digital futura en què l’element central era la confiança. La creació de llenguatge per al futur es va plasmar en escenaris físics oberts al públic, vinculats a un seminari professional i a esdeveniments d’investigació internacional en què els estudiants i els seus professors-investigadors donaven veu a descripcions orals, explicacions i reflexions. L’article acaba suggerint que es pot parar més atenció al lèxic i a modalitats discursives multimodals en la configuració dels coneixements del disseny de futurs, dins d’un projecte però també en la pràctica, en les polítiques i per a l’ensenyament del disseny i com a tal.