Perspectives del paper dels materials en l'ensenyament de disseny de producte sostenible

Aquest article analitza el paper actual i futur dels materials en el disseny sostenible, especialment en l'ensenyament de disseny. Coneixent els materials de manera polifacètica, des d'un punt de vista educatiu, el repte consisteix a garantir que els alumnes siguin capaços de moure's entre els materials en l'àmbit del disseny i que reflexionin sobre les potencialitats i les limitacions del procés. A més, s'ha observat que per als alumnes és excessiu aprofundir més en els materials d'un temari de disseny sostenible que és complex en si mateix. Així doncs, el treball detalla maneres d'entendre el paper dels materials en l'ensenyament de disseny sostenible com una manera de fer veure les posicions que poden ocupar com a futurs dissenyadors.

Basant-se en un estudi realitzat durant una classe de materials d'un curs d'enginyeria de disseny sostenible, es va analitzar la percepció que tenen els alumnes del paper dels materials en el disseny sostenible. Aquesta anàlisi es va fer utilitzant frases dels treballs finals dels estudiants que es van considerar assajos sobre el tema.

Les frases, agrupades en categories, il·lustraven la diversitat dels plantejaments dels alumnes. En l'ensenyament això subratlla la necessitat no només de tenir més obertura de mira en l'àmbit dels materials que s'utilitzen en el disseny sostenible, sinó també de potenciar l'alt nivell de participació i interdependència entre els diferents punts de vista.

Per estudiar-ho més a fons en un entorn educatiu i per facilitar l'ensenyament d'aquest tema es va introduir un espai que presentava dos marcs –un que té en compte les competències clau quan es treballa amb la sostenibilitat i un altre que analitza el nombre cada vegada més gran de plantejaments que inclouen el disseny per a la sostenibilitat– com a mitjà per descriure la complexitat de la qüestió.

Primer es va utilitzar l'espai per col·locar les categories dels plantejaments que els estudiants aplicaven en l'estudi empíric, i després es va ampliar per proposar quatre futurs papers dels materials: com a impactadors ambientals, com a agents que re-estableixen connexions, com a moderadors de la innovació social i com a mitjà per al disseny crític i especulatiu.