La matèria continua important. Formació en disseny per a una cultura material en l'època de la immaterialitat
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
A l’empara de l'experiència docent en l'àmbit del disseny acumulada al llarg de més de dues dècades a la Scuola del Design del Politecnico di Milano, un petit grup d'estudiosos [1] –que ensenyaven els rudiments del disseny a estudiants universitaris de primer curs d’aquesta disciplina– va obrir un període de reflexió, entre el 2015 i el 2016, per millorar alguns elements pedagògics. El seu propòsit era establir unes bases coherents, àmplies i fonamentades per a les assignatures de disseny que havien de cursar els nous estudiants del seu centre.
A partir de les necessitats que solen sorgir entre els estudiants de primer curs que s'enfronten als principis del disseny tot just quan comencen el seu itinerari universitari, el grup d'estudi es proposava compendiar i fixar un reconeixement disciplinari, tot i que multidimensional, dels factors capaços de consolidar un ampli sentit del disseny que es poguessin articular en l'àmbit de la substància tangible de les coses i de la importància que té la dimensió humana [2] en la relació amb la matèria.
Per inspirar els estudiants de disseny i ajudar-los a entendre d’una manera més completa (i a aprofitar) els significats i les oportunitats de la materialitat –i per fer front als postulats homòlegs de la immaterialitat– es van proposar ensenyar disseny de producte als estudiants de primer curs propugnant més que mai un mètode integrat per a estudiar els atributs físics dels materials paral·lelament al significat de l'experiència humana profunda amb els mateixos materials.
Aquesta aportació se centra en alguns comentaris destacats durant la reflexió acadèmica col·lectiva.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
(c) Silvia Pizzocaro, 2018
Silvia Pizzocaro, Politecnico di Milano, Scuola del Design
Professora titular de Disseny Industrial a la Scuola del Design del Politècnic de Milà, on va obtenir un màster Cum Laude en Arquitectura i un doctorat en Disseny Industrial. La seva activitat de recerca se situa en l'àmbit de Disseny i Cultures del Departament de Disseny. De 2012 a 2015 va ocupar el càrrec de directora del grau de Disseny de Producte i de l'anàleg màster en Disseny de Producte per a la innovació. En la seva carrera s'ha situat en la cruïlla entre la teoria del disseny, la recerca de disseny i la docència doctoral en disseny. També s'ha interessat pels estudis d'usuaris de disseny de producte i per la pedagogia en disseny de producte. Entre els darrers llibres que ha escrit o editat hi ha Introduzione agli studi sull’utente. Conoscere gli utenti tra ricerca e design dei prodotti and Artefatti concreti. Temi di fondamento per il design di prodotto.
Ashby, Michael and Kara Johnson. 2002. Materials and Design. The Art and Science of Material Selection in Product Design. Oxford: Butterworth Heinemann.
Bassi, Alberto. 2010. “Il design dell’artefatto tecnologico.” In XXI secolo, Enciclopedia Treccani. Accessed May 17, 2018, http://www.treccani.it/enciclopedia/il-design-dell-artefatto-tecnologico_(XXI-Secolo)/.
Bolchi, Elisa. 1997. “Dal taglio alla carezza: la ricerca del buon contatto nei rasoi femminili.” In Il senso delle cose. I significati sociali e culturali degli oggetti quotidiani, edited by Andrea Semprini. Milano: FrancoAngeli.
Bucchetti, Valeria. 2016. “Segni di identità.” In Artefatti concreti: temi di fondamento per il design di prodotto, edited by Silvia Pizzocaro, 125-148. Milano: Edizioni Unicopli.
Connor, Steven. 2014. Effetti personali: vite curiose di oggetti quotidiani. Milano: Cortina..
Cristallo, Vincenzo. 2015. “La crisi del prodotto nel ‘design di prodotto’.” Op. cit., 152 (Gennaio): 25-37.
De Fusco, Renato. 2008. Parodie del design: scritti critici e polemici. Torino: Allemandi.
Drazin, Adam and Suzanne Küchler. 2015. The Social Life of Materials. Studies in Materials and Society. London: Bloomsbury Academic.
Fiorani, Eleonora. 2000. Leggere i materiali: con l'antropologia, con la semiotica. Milano: Lupetti.
Fischer, Tom. 2007. “What We Touch, Touches Us: Materials, Affects, and Affordances.” Design Issues, Vol. 20 no. 4: 20-31.
Fontanille, Jacques. 2002. “La patina e la connivenza.” In La società degli oggetti: problemi di interoggettività, edited by Erik Landowski and Gianfranco Marrone, 71-95. Roma: Meltemi.
Koskinen, Ilpo. 2016. “Agonistic, Convivial, and Conceptual Aesthetics in New Social Design.” Design Issues 32, no. 3: 18-29.
Küchler, Susanne. 2008. “Technological Materiality: Beyond the Dualist Paradigm.” Theory, Culture and Society 25, no. 1:101-120.
Küchler, Susanne. 2015. “Materials: The Story of Use.” In The Social Life of Materials. Studies in Materials and Society, edited by Adam Drazin and Suzanne Küchler, chapter 15. London: Bloomsbury Academic.
Leroi-Gourhan, André. 1977. Il gesto e la parola, vol. II: la memoria e i ritmi. Torino: Einaudi.
Lévi-Strauss, Claude. 1962. La pensée sauvage. Paris: Plon.
Lyotard, Jean-François and Theo Chaput. 1985. Les immateriaux. Paris: Centre Georges Pompidou.
Maldonado, Tomás. 1992. Reale e virtuale. Milano: Feltrinelli.
Manzini, Ezio. 1986. La materia dell’invenzione. Milano: Arcadia.
Manzini, Ezio. 1990. Artefatti: verso una nuova ecologia dell’ambiente artificiale. Milano: Domus Academy.
Manzini, Ezio and Carlo Vezzoli. 1998. Lo sviluppo di prodotti sostenibili. Rimini: Maggioli.
Marrone, Gianfranco. 2002. “Dal design all’interoggettività: questioni introduttive”. In La società degli oggetti: problemi di interoggettività, edited by Erik Landowski and Gianfranco Marrone, 9-38. Roma: Meltemi.
Miodownik, Mark. 2004. “The sound of materials.” Materials Today 7, no. 9: 13.
Miodownik, Mark. 2008. “The taste of a spoon.” Materials Today 11, no. 6: 6.
Miodownik, Mark. 2015. La sostanza delle cose: storie incredibili dei materiali meravigliosi di cui è fatto il mondo. Torino: Bollati Boringhieri.
Norman, Donald A. 1997. La caffettiera del masochista: psico-patologia degli oggetti quotidiani. Firenze: Giunti.
Pizzocaro, Silvia. 2013. “Narrare le cose.” In Il design vive di oggetti-discorso: design e narrazioni, edited by Antonella Penati, 29-57. Milano: Mimesis.
Pizzocaro, Silvia, (ed.). 2016. Artefatti concreti. Temi di fondamento per il design di prodotto. Milano: Unicopli.
Pizzocaro, Silvia. 2016a. “Ri-fondamenti del design: interpretare saperi”. In Fare ricerca in Design. Forum dei dottorati di ricerca in design, Second edition, edited by Raimonda Riccini, 382-394.
Penati, Antonella. 2013. Il Design vive di oggetti-discorso: design e narrazioni. Milano: Mimesis.
Rognoli, Valentina, and Marinella Levi. 2011. Il senso dei materiali per il design. Milano: FrancoAngeli.
Santachiara, Denis, edited by. 1985. La neomerce. Il design dell’invenzione e dell’estasi artificiale. Milano: Electa.
Tonelli, M. Cristina. 2016. “La storia negli oggetti.” In Artefatti concreti. Temi di fondamento per il design di prodotto, edited by Silvia Pizzocaro, 149-183. Milano: Edizioni Unicopli.
van Hinte, Ed. 1997. Eternally Yours: Visions on Product Endurance. Rotterdam: 010 Publishers.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Silvia Pizzocaro, Una metàfora darwiniana. Objectes, sistemes artificials i mutacions tecnològiques en una perspectiva evolutiva , Temes de Disseny: Núm. 10 (1994): Natura, disseny i innovació