Bibliografia de referència
Argenter, Joan Albert (1998). «La variació lingüística: el fet i la seva significació». Caplletra: Revista Internacional de Filologia, núm. 25 (tardor), p. 11-20. ISSN 0214-8188.
— (2001a). «Code-switching and dialogism: Verbal practices among Catalan Jews in the middle ages». Language in Society, vol. 30, núm. 3, p. 377-402. ISSN 0047-4045.
— (2001b). «Ideologías lingüísticas en contexto». Revista Iberoamericana de Discurso y Sociedad, vol. 3, núm. 1, p. 3-8. ISSN 1575-0663.
— (2008a). «Political oratory, power and authority in a medieval Mediterranean Kingdom». Sociolinguistic Studies, vol. 2, núm. 1, p. 1-30. ISSN 1750-8649.
— (2008b). «L’Alguer (Alghero), a Catalan linguistic enclave in Sardinia». International Journal of the Sociology of Language, núm. 193-194, p. 205-217. ISSN 0165-2516.
— (2014). «En memòria dels darrers parlants d’una llengua». Quaderns-e, vol. 19, núm. 1. ISSN-e 1696-8298.
Argenter, Joan Albert (coord.) (2011a). La gestió interestatal de les llengües transfrontereres. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Càtedra UNESCO de Llengües i Educació, p. 7-14. ISBN 978-84-9965-073-9.
— (2011b). Llengües, cultures, identitats a la Mediterrània. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Càtedra UNESCO de Llengües i Educació. ISBN 978-84-9965-092-0.
— (2014). Enclavaments lingüístics i comunitats locals: El català a Sardenya, al Carxe i entre els gitanos catalans de França. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans: Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural. ISBN 978-84-9965-211-5.
Argenter, Joan Albert (cur.) (1991). Debat sobre la normalització lingüística: Ple de l’Institut d’Estudis Catalans: (18 d’abril de 1990). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. ISBN 84-7283-168-X.
Argenter, Joan Albert; Castellanos, Jordi; Jorba, Manuel; Molas, Joaquim; Murgades, Josep; Nadal, Josep Maria; Sullà, Enric (1979). «Una nació sense estat, un poble sense llengua». Els Marges: Revista de Llengua i Literatura, núm. 15, p. 3-13. ISSN 0210-0452.
Argenter, Joan Albert; Lüdtke, Jens (coord.) (2020). Manual of catalan linguistics. Berlín: De Gruyter. ISBN 978-3-11-044825-2.
Bibliografia
Argenter i Giralt, Joan A. (1982). «El lenguaje, un punto de partida». A: Lluch, Enric. Geografía de la sociedad humana. Part I: Una perspectiva planetaria. Vol. II. Barcelona: Planeta, p. 21-70.
— (2001). «Code-switching and dialogism: Verbal practices among Catalan Jews in the middle ages». Language in Society, vol. 30, núm. 3, p. 377-402.
— (2006). «El lenguaje y la cultura: lingüística y antropología». A: Martín Vide, C. (ed.). Elementos de lingüística. Barcelona: Octaedro, p. 361-392. [1a ed., 1996]
— (2011). «L’antropologia lingüística: etnografia i conceptes». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 21, p. 43-53. <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/issue/view/4206>. DOI 10.2436/20.2504.01.
— (2013). «Iberian language ecologies: Notes on history and the current situation». A: Vandenbussche, Wim; Håkon Jahr, Ernst; Trudgill, Peter (ed.). Language ecology for the 21st century: Linguistic conflicts and social environments. Oslo: Novus Forlag, p. 137-164.
— (2014). «En memòria dels darrers parlants d’una llengua». Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia [en línia], vol. 19, núm. 1, p. 249-254. <https://raco.cat/index.php/Quaderns
eICA/article/view/280290> [Consulta: juny 2023].
— (2020a). «L’Any Internacional de les Llengües Indígenes: un clam per la diversitat lingüística». Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural [en línia] [Barcelona: Institut d’Estudis Catalans], núm. 48. <https://catedra-unesco.espais.iec.cat/2020/09/17/
-lany-internacional-de-les-llengues-indigenes-un-clam-per-la-diversitat-linguistica/> [Consulta: juny 2023].
— (2020b). «Gènere i substitució lingüística: Hipòtesis i etnografies». Revista d’Etnologia de Catalunya [en línia], núm. 45, p. 186-200. <https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391112> [Consulta: juny 2023].
— (2022a). «En record i en homenatge: Michael Silverstein (1945-2020)». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 32, p. 343-351. <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/issue/view/9975>. DOI 10.2436/20.2504.01.200.
— (2022b). «Linguistic anthropology: Concepts and field sites». A: Pradilla Cardona, Miquel-Àngel (ed.). Catalan sociolinguistics: State of the art and future challenges. Amsterdam:
John Benjamins, p. 261-273.
Boix-Fuster, Emili (2022). «Entrevista a Joan A. Argenter». Treballs de Sociolingüística Catalana [en línia], núm. 32, p. 331-342. <https://revistes.iec.cat/index.php/TSC/issue/view/9975>. DOI 10.2436/20.2504.01.199.
Pujolar, Joan (2019). «UNESCO Chair on Linguistic and Cultural Diversity [Blog: La Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural]». Journal of Sociolinguistics [en línia], vol. 23, núm. 2, p. 211-214. <http://catedra-unesco.espais.iec.cat/category/opinio-refle
xio-i-informacio/>. DOI 10.1111/josl.12328.
Bibliografia de referència
Argenter, Joan A. (1998a). «La variació lingüística: el fet i la seva significació». Caplletra: Revista Internacional de Filologia, núm. 25 (tardor), p. 11-20.
— (1998b). «Etnografia de la comunicació». A: Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Ecosistema comunicatiu: Llengua i variació. Benicarló: Alambor, p. 81-90.
— (2001). «La Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans». A: Pradilla, Miquel Àngel (ed.). Societat, llengua i norma: A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor, p. 273-284.
— (2010). «Les Converses filològiques de Pompeu Fabra i la codificació del català en el context europeu». A: Mir, Jordi; Solà, Joan (dir.). Pompeu Fabra: Obres completes. Vol. 7. Barcelona: Edicions 62; València: 3 i 4; Palma: Moll, p. 13-76.
— (2018). «A manera de pròleg: la qüestió de la llengua, la codificació normativa i la llengua literària». A: Martí Castell, Joan. Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra. Tarragona: Publicacions URV, p. 9-28.
Argenter, Joan A. (cur.) (2011). La gestió interestatal de les llengües transfrontereres. Barcelona: Càtedra UNESCO de Llengües i Educació.
Haugen, Einar (1983). «The implementation of corpus planning: Theory and practice». A: Cobarrubias, Juan (ed.). Progress in language planning. Berlín; Nova York; Amsterdam: Mouton, p. 213-231.
