Església local i Església universal, mútua interioritat?

Hi hauria tres maneres d’enfocar la relació Església local i Església universal, la que prioritza la plenitud
de l’Església local, la que prioritza la universalitat de l’Església, i finalment la que en destaca la
simultaneïtat i la mútua interioritat. Aquesta és la que sosté l’eclesiologia de comunió i es defensa en
aquest article des de la sinodalitat i la col·legialitat. La base d’aquest article és una ponència. La
mútua interioritat afermada té la seva arrel en el fet que l’Eucaristia manifesta el misteri de l’Església
com a Cos de Crist, Cos de comunió en un lloc, on unitat i diversitat interaccionen i uniformitat i divisió
s’exclouen. La figura del bisbe al servei d’aquesta comunió és capital i per això s’apunten mancances
en l’eclesiologia catòlica llatina, bàsicament a causa de la poca pràctica en l’exercici de la col·legialitat
i de la sinodalitat en l’àmbit local, interlocal i ecumènic o universal.