La sinodalitat

En aquest article, l’autor aprofundeix en el concepte eclesiològic de sinodalitat com a eix vertebrador de l’eclesiologia de comunió. Això implica esbossar-ne l’exercici en l’Església a nivell local, interlocal o regional i ecumènic o universal. I a partir de la triple dimensió del ministeri de comunió o apostòlic, és a dir, personal, col•legial i sinodal, es distingeix la sinodalitat de la col•legialitat, dos conceptes que sovint es presenten com a sinònims. Al final de l’article s’apunta, en la línia oberta per la Carta encíclica Ut unum sint de Joan Pau II, que el Cànon 34 dels Apòstols ofereix el marc eclesiològic on situar el servei a la unitat i a la comunió del bisbe de l’Església dels Apòstols Pere i Pau.
NB: Cal notar que aquest article ha estat redactat abans de la reunió plenària de la Comissió mixta internacional per al diàleg teològic entre l’Església ortodoxa i l’Església catòlica romana celebrada a Ravenna (del 8 al 14 d’octubre 2007), on es parla de conciliaritat com a equivalent de sinodalitat. El document que n’ha sortit (Document de Ravenna 2007) du com a títol: Les conseqüències eclesiològiques i canòniques de la natura sacramental de l’Església, comunió eclesial, conciliaritat i autoritat.