Robots entre iguals. Una experiència formativa d’èxit en l’aplicació de la robòtica a l’aula

Article Sidebar

PDF

Main Article Content

Mireia Soler Miralles
Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra
https://orcid.org/0000-0003-3502-7556
Mariona Corcelles-Seuba
Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona
https://orcid.org/0000-0001-6771-1251
David Duran Gisbert
Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra
https://orcid.org/0000-0002-0640-3834

L'arribada de la robòtica educativa i el nou currículum d'educació bàsica a Catalunya han evidenciat la necessitat de promoure l'aprenentatge professional i l'educació permanent per millorar la competència digital de docents i alumnes. Aquest article presenta Robots entre iguals, una experiència formativa d'èxit dissenyada per integrar el pensament computacional i la robòtica de manera transversal a l'aula mitjançant l'observació entre iguals. Durant el curs 2023-2024, 27 docents de cinc escoles de Ciutat Vella (Barcelona) van participar en aquesta formació, van valorar molt positivament l'experiència i van destacar una millora significativa en la seva capacitat per aplicar la robòtica educativa a l'aula. Els resultats confirmen que l'observació entre iguals és una eina efectiva per al desenvolupament professional docent i per contribuir a la millora de la pràctica educativa.

Paraules clau
Aprenentatge professional, educació permanent, observació entre iguals, robòtica, competència digital

Article Details

Com citar
Soler Miralles, Mireia et al. «<i>Robots entre iguals</i>. Una experiència formativa d’èxit en l’aplicació de la robòtica a l’aula». Revista Catalana de Pedagogia, 2025, vol.VOL 28, p. 85-99, https://raco.cat/index.php/RevistaPedagogia/article/view/980000000978.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Mireia Soler, Marina Corcelles-Seuba, David Duran, 2025

Referències

Bers, M. U., Blake-West, J., Kapoor, M. G., Levinson, T., Relkin, E., Unahalekhaka, A., i Yang, Z. (2023). Coding as another language: Research-based curriculum for early childhood computer science. Early Childhood Research Quarterly, 64, 394-404. https://doi.org/10.1016/j.ecresq.2023.05.002

Blau, I., i Shamir-Inbal, T. (2016). Digital competences and long-term ICT integration in school culture: The perspective of elementary school leaders. Education and Information Technologies, 22(3), 769-787. https://doi.org/10.1007/s10639-015-9456-7

Boeskens, L., Nusche, D., Yurita, M., i Schleicher, A. (2020). Policies to support teachers’ continuing professional learning: A conceptual framework and mapping of OECD data. OECD Education Working Papers, 235. https://doi.org/10.1787/247b7c4den

Camacho, M., i Gisbert, M. (2017). La innovació en la formació inicial del professorat. El desenvolupament de la competència digital docent per als mestres del futur. Revista Catalana de Pedagogia, 12, 85-106. https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/144000.

Comisión Europea, Centro Común de Investigación, Bocconi, S., Inamorato dos Santos, A., Chioccariello, A., Cachia, R., Kampylis, P., Giannoutsou, N., Dagienė, V., Punie, Y., Wastiau, P., Engelhardt, K., Earp, J., Horvath, M., Jasutė, E., Malagoli, C., Masiulionytė-Dagienė, V., i Stupurienė, G. (2022). Reviewing computational thinking in compulsory education: State of play and practices from computin education. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. https://data.europa.eu/doi/10.2760/126955

Comisión Europea, Centro Común de Investigación i Economou, A. (2023). SELFIE for teachers: toolkit Using SELFIEforTEACHERS: supporting teachers in building their digital competence. Oficina de Publicaciones de la Unión Europea. https://data.europa.eu/doi/10.2760/626409

Consejo de la Unión Europea (2018). Recomendación del Consejo, de 22 de mayo de 2018, relativa a las competencias clave para el aprendizaje permanente (Texto pertinente a efectos del EEE). Diario Oficial de la Unión Europea, C 189, 1-13. https://op.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/6fda126a-67c9-11e8-ab9c-01aa75ed71a1

Darling-Hammond, L., i Hyler, M. E. (2020). Preparing educators for the time of COVID… and beyond. European Journal of Teacher Education, 43(4), 457-465. https://doi.org/10.1080/02619768.2020.1816961

Darling-Hammond, L., Hyler, M. E., i Gardner, M. (2017). Effective teacher professional development. Learning Policy Institute.

Departament d’Educació (2020). Pla d’educació digital de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

Departament d’Educació (2022a). Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica.

Departament d’Educació (2022b). Marc de referència de la competència digital docent. Generalitat de Catalunya.

Duran, D., Corcelles, M., i Miquel, E. (2020). L’observació entre iguals com a mecanisme de desenvolupament professional docent. La percepció dels participants de la Xarxa de Competències Bàsiques. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 53, 48- 59. https://doi.org/10.32093/ambits.vi53.2636

Escudero, J. M., Martínez-Domínguez, B., i Nieto, J. M. (2018). Las TIC en la formación continua del profesorado en el contexto español. Revista de Educación, 382, 57-80. https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2018-382-392

Hargreaves, A., i O’Connor, M. T. (2018). Collaborative professionalism: When teaching together means learning for all. Corwin Press.

Hatlevik, I. K., i Hatlevik, O. E. (2018). Examining the relationship between teachers’ ICT Self-Efficacy for educational purposes, collegial collaboration, lack of facilitation and the use of ICT in teaching practice. Frontiers in Psychology, 9. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2018.00935

Iglesia, B. de la, Forteza, D., i Duma, L. (2024). El feedback entre iguales y el desarrollo profesional docente: revisión sistemática. Revista Española de Pedagogía. https://doi.org/10.22550/2174-0909.4044

López-Martín, E., i Ardura-Martínez, D. (2022). El tamaño del efecto en la publicación científica [The effect size in scientific publication]. Educación XXI, 26(1), 9-17. https://doi.org/10.5944/educxx1.36276

OECD (2018). The future of education and skills: Education 2030. OECD Education Policy Perspectives, 98. https://doi.org/10.1787/54ac7020-en.

OECD (2020). TALIS 2018 results (volume II): Teachers and school leaders as valued professionals. OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/19cf08df-en

O’Leary, M., i Savage, S. (2020). Breathing new life into the observation of teaching and learning in higher education: Moving from the performative to the informative. Professional Development in Education, 46(1), 145-159. https://doi.org/10.1080/19415257.2019.1633386

Oliveras, M. de M., i Basseda, J. (2020). Àpats pedagògics personalitzats. Revista Catalana de Pedagogia, 17, 161-184. https://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/146732

Redecker, C., i Punie, Y. (2017). European framework for the digital competence of educators: DigCompEdu. Publications Office of the European Union. https://data.europa.eu/doi/10.2760/159770

Ridge, B. L., i Lavigne, A. L. (2020). Improving instructional practice through peer observation and feedback: A review of the literature. Education Policy Analysis Archives, 28, 61. https://doi.org/10.14507/epaa.28.5023

Røkenes, F. M., Grüters, R., Skaalvik, C., Lie, T. G., Østerlie, O., Järnerot, A., Humphrey, K., Gjøvik, Ø., i Letnes, M. (2022). Teacher educators’ professional digital competence in primary and lower secondary school teacher education. Digital Kompetanse, 17(1), 46–60. https://doi.org/10.18261/njdl.17.1.4

UNESCO (2017). Digital skills for life and work. Broadband Commission for Sustainable Development’s Working Group on Education.

Wing, J. (2006). Computational thinking. Communications of the ACM, 49(3): 33-35. https://doi.org/10.1145/1118178.1118215

Zhao, Y., Llorente, A. M. P., i Gómez, M. C. S. (2021). Digital competence in higher education research: A systematic literature review. Computers & Education, 168, 104212. https://doi.org/10.1016/j.compedu.2021.104212