Confiscació, Guerra Civil i repressió al ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona
Article Sidebar
Main Article Content
Resum
Les línies de ferrocarril van ser les iniciatives empresarials més intensives en capital durant el segle xix i una part del xx. Al mateix temps, van ser grans creadores d’ocupació i, en conseqüència, l’escenari de les principals lluites obreres del seu temps, el moment culminant de les quals va tenir lloc durant la revolució que va prosseguir l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, fallit a Catalunya. L’empresa del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona, d’iniciativa privada, va ser confiscada el 23 de juliol de 1936. Les vicissituds d’aquest fet transcendental restaven inèdites, de la mateixa manera que les seqüeles posteriors, tan oneroses per a molts dels treballadors a causa de les dificultats de la vida en el conflicte i dels processos de depuració política a què van ser sotmesos quan va haver acabat la Guerra Civil.
Article Details
(c) 2024
Drets d'autor
En enviar un treball a Recerques: Història, Economia, Cultura els autors cedeixen a la revista de manera no exclusiva els drets de reproducció, publicació, comunicació pública, distribució i transformació del seu treball (ja sigui en format pre-pint o definitiu) amb la finalitat que pugui ser publicat en la revista en versió electrònica i es pugui consultar des de la web de la revista i des del dispositiu cooperatiu de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
La cessió dels drets aquí citats es fan amb caràcter indefinit i universal. Així mateix, els autors autoritzen que el seu article sigui publicat sota la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0). Els usos posteriors dels articles requereixen el reconeixement de l'autoria i de la seva primera publicació a Recerques: Història, Economia, Cultura.
Carles Gorini Santo, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA)
Carles Gorini Santo és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Comunicació i Estudis Culturals per la Universitat de Girona. Actualment és investigador adscrit a la Fundació Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Entre les seves publicacions, destaca La Biblioteca Pública Enric Miralles (2007).