Normes de presentació d'originals

Presentació
1. L’article s’ha de presentar en format MS Word per a PC. S’enviarà per correu electrònic a revista.recerques@upf.edu. La revista respondrà amb un missatge de confirmació de recepció.

2. En la primera pàgina es farà constar el nom i cognom de les autores i els autors, l’adreça electrònica i postal i el telèfon, així com el codi ORCID de cadascun. En la versió publicada de l’article no es faran públics ni el telèfon ni les adreces postal i electrònica.

3. També s’adjuntarà una petita nota curricular dels autors i les autores, d’un màxim de 75 paraules per a cadascun/a, en la qual es podrà fer constar lloc de formació, adscripció universitària, localització actual, etc.

4. L’article ha de ser inèdit i no pot haver estat enviat al mateix temps a cap altra revista per a la seva difusió. El consell de redacció podrà autoritzar, en cas d’articles d’especial interès, la publicació de textos que ja hagin estat publicats prèviament en llengües estrangeres. Conjuntament amb l’article, les autores i els autors enviaran una declaració d’originalitat signada i el compromís d’exclusivitat mentre l’article estigui sotmès a publicació a Recerques. En el cas que es desitgi retirar-lo, es podrà fer previ avís a la redacció de la revista.

5. Estarà redactat en català, llevat que vingui de fora de l’àmbit lingüístic dels Països Catalans que podrà ser, si el consell de redacció ho considera, traduït i publicat.

6. L’extensió total dels articles (és a dir, text principal, notes a peu de pàgina, gràfics, quadres i apèndixs) no ha de superar les 12.000 paraules. Les ressenyes tindran una extensió màxima de 1.500 paraules. Altres tipus de textos (notes bibliogràfiques, notes de debat) també podran ser acceptats pel consell de redacció. Excepcionalment, el consell de redacció podrà autoritzar la publicació de textos més extensos. Tots els fulls han d’anar numerats correlativament.

7. En cas que hi hagi figures, fotografies, gràfics o taules, a més d’incrustar-los dins del text, s’han de presentar en arxius independents numerats correlativament (Figura 1, Figura 2, Figura 3....). Les fotografies, dibuixos o imatges s’han de presentar en format digital JPG o TIFF i amb una resolució de 300 punts. En el cas dels gràfics, és convenient aportar-los en format de full de càlcul editable.

Estil del text
8. El tipus de lletra ha de ser Times del cos 12, i el text s’ha de compondre amb un interlineat d’espai i mig.En el text no s’utilitzaran negretes ni subratllats. Les cites textuals curtes hauran d’anar entre cometes, i quan tinguin més de dues línies de text es presentaran en un paràgraf diferenciat, amb una mida de lletra de 11 punts, sense cursiva ni cometes i amb 1 cm de sagnat a l’esquerra. Es recomana la utilització de la plantilla d’apartats i estils que es pot descarregar des del següent enllaç: http://www.revistarecerques.cat/XXXXXX.pdf.

9. A l’encapçalament de l’article es posarà el títol en català i a sota la seva traducció a l’anglès. No s’hi farà constar, ni aquí ni enlloc del text, el nom dels autors i les autores. Per tal de mantenir al màxim l’anonimat, en la versió inicial s’evitaran agraïments, referències a projectes i altres elements que permetin identificar autores i autors.També s’ha de procurar eliminar la referència d’autoria continguda a les propietats del document (Word). Aquests elements es podran incorporar al text una vegada s’hagi superat l’avaluació.

10. Seguidament dos línies més avall s’afegirà, amb el títol RESUMen versaletes i dos punts [:] un resum d’un màxim de 120 paraules, per, a continuació, dues línies més avall, posar PARAULES CLAU també en versaletes, seguit de dos punts [:] amb els conceptes. El mateix esquema se seguirà per a l’ABSTRACT i els KEY WORDS, versions en anglès de les parts anteriors, que aniran a continuació.

11. Els títols dels apartats, en cas que n’hi hagi, no s’han de numerar, i han d’anar en minúscula, cursiva i la mateixa mida de lletra del cos. S’admet només un nivell de subapartats, que anirà sagnat, amb el mateix estil que els apartats i identificat amb lletres (a, b, c,...) seguides d’un parèntesi de tancament:

La crisi de 1866: del paroxisme inversor a l’esfondrament financer
a) 1864-1865: Un mercat financer en dificultats
Les dificultats creixents en els mercats financers a partir de finals de 1863 no van ser un fenomen estrictament català. A Londres, el tipus d’interès bàsic del Banc d’Anglaterra, que era del 4 per cent a finals d’octubre de 1863, va augmentar fins assolir el 9 per cent el maig i el setembre següents…

12. Les notes a peu de pàgina es numeraran correlativament des de l’inici del text, excepte la nota d’agraïments i de vinculació a projectes de recerca, que es vincularà al títol de l’article i es marcarà amb un asterisc en superíndex. Aquesta nota inicial no ha de constar en la versió inicial sotmesa a avaluació. Per a la resta de les crides s’utilitzaran xifres aràbigues contínues i en superíndex. La crida s’ubicarà preferiblement al final de la frase, i sempre després del signe de puntuació que segueixi al final de la citació o de la frase de referència. Les notes a peu de pàgina es redactaran amb lletra de cos 10 i interlineat senzill, sense espai de separació entre paràgrafs o notes.

13. Per a les citacions textuals, la transcripció de documents seguirà les normes de les edicions de textos clàssics catalans de l’Editorial Barcino en la seva col·lecció «Els nostres clàssics»(http://www.editorialbarcino.cat/wp-content/uploads/Criteris- transcripcio% CC%81-ENC.pdf). Els documents castellans s’ajustaran als criteris utilitzats per l’editorial Espasa Calpe en la seva col·lecció «Clásicos Castellanos». Per a la citació de textos clàssics s’utilitzaran, preferiblement, traduccions normalitzades.

Referències bibliogràfiques
14. Les referències bibliogràfiques aniran sempre en nota a peu de pàgina i s’han d’ajustar a la pauta indicada en els exemples que segueixen. Noteu, en particular, que el cognom dels autors/es ha d’anar en versaletes, no en majúscules. En el cas d’autoria múltiple, constaran tots els autors i autores tant en la primera citació com en les successives. 

Tot i que els cognoms sembli que estiguin en majúscules, recalquem que han d'anar amb VERSALETES.

Llibres i tesis doctorals (en la primera citació):
Lucio ARTIZZU, Lord Nelson e la Sardegna, Càller, Edizioni Della Torre, 2008, 236.
Gérard BÉAUR, Matieu ARNOUX i Anne VARET-VITU (coord.), Exploiter la Terre. Les contrats agraires de l’Antiquité à nos jours. Actes du Colloque International tenu à Caen du 10 au 13 septembre 1997, Rennes, Presses Universitaires de Rennes - Association d’Histoire des Sociétés Rurales, 2003.
Flocel SABATÉ CURULL, El veguer a Catalunya: anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XV, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 1994.
Citacions successives:
ARTIZZU, Lord Nelson..., 135, i HILBERG, Destruction des Juifs..., II, 133-137.
Capítols de llibres:
Eva SERRA, «Vicens Vives i el pactisme», Revisió historiogràfica de Jaume Vicens i Vives, Cabrera de Mar, Galerada, 2010, 135-160.
Maite OJEDA MATA, «Identidades, fronteras, cruces y ambivalencias: los sefardíes en la España contemporánea», dins Montserrat VENTURA I OLLER (ed.), Fronteras y mestizajes, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, 57-70.
Margalida BERNAT i Jaume SERRA, «Reflexions sobre el concepte de possessió (Mallorca, segles XV-XVII)», dins MOREY i JOVER, Les possessions mallorquines…, 63- 80.
Citations successives:
SERRA, «Vicens Vives...», 140; OJEDA, «Identidades, fronteras...», 62.
Articles:
Vicent ROYO PÉREZ, «Elits rurals i xarxes mercantils al nord del País Valencià baixmedieval. El comerç i la manufactura de la llana a Vilafranca (1393-1412)», Recerques 60, 2010, 25-56.
Alejandro SÁNCHEZ i Francesc VALLS-JUNYENT, «Les crisis a Catalunya en una etapa de creixement i transició (1680-1840)», Recerques 72-73, 2017, 119-180.
Citations successives:
ROYO, «Elits rurals...», 33.
SÁNCHEZ i VALLS-JUNYENT, «Les crisis... », 153.

15. En cap cas no es farà servir el sistema de referència abreujada (Autor/a, any: pàgina) dins el mateix text. Tampoc hi ha d’haver un apartat de bibliografia al final de l’article.

16. La referència a un document d’arxiu seguirà la pauta següent: arxiu, fons, secció,
sèrie, unitat d’instal·lació, [document], folis/pàgines/data.
Arxiu i Biblioteca del Foment del Treball Nacional (ABFTN), Comissió de fàbriques, Llibres d’actes, vol III, Acta de la Comissió de Fàbriques, 4.1.1847
La primera vegada que es faci referència a un arxiu es desplegarà el seu nom complet i s’indicaran entre parèntesi les sigles que l’identifiquen. En les ocasions posterior només s’utilitzaran les sigles. ABFTN, Comissió de fàbriques, Llibres d’actes, vol III, Acta de la Comissió de Fàbriques, 4.1.1847

Si escau que el document té títol i s’indica en la referència, aquest haurà d’anar en cursiva. Les dates en les referències arxivístiques i hemerogràfiques s’expressaran amb valors numèrics separats per punts: 4.1.1847

17. Les referències hemerogràfiques contindran, com a mínim, el títol de la publicació, la data i la pàgina. Es recomana incloure-hi també altra informació que faciliti la identificació de la referència (autor/a, títol article) La Vanguardia Española, 10.6.1943, 6
Francisco de Asís TORRES, «Los dos alcázares», La Vanguardia Española, 10.6.1943, 6

18. En el cas que les fonts no tinguin els elements identificadors convencionals (número, pàgina) i s’hagin de considerar com a fonts exclusivament digitals, caldrà incloure la URL, el DOI (si en té) i la data de consulta
María del Carmen GARCÍA HERRERO, «María de Castilla, reina de Aragón (1416-1458): La mediación incansable», e-Spania 20, 2015, URL: http://journals.openedition.org/e-spania/24120; DOI: https://doi.org/10.4000/e-spania.24120, consultat el 6.6.2021.

19. Per citar pàgines web genèriques, es seguiran les següents convencions: Autor. Títol en cursiva. Any de l’última actualització. URL, consultat el dia.mes.any.
Pierre VILAR, «Introduction aux sciences historiques», s.d., http://www. atelierpierrevilar.net/textos, consultat el 10.10.2021.
Antonio ESCUDERO, «Salarios y nivel de vida en los barrios obreros británicos durante la revolución industrial», 2019, https://conversacionsobrehistoria.info/ 2019/01/12/salarios-y-nivel-de-vida-en-los-barrios-obreros-britanicos-durante- la-revolucion-industrial/, consultat el 10.10.2021.
CAMBRIDGE GROUP FOR THE HISTORY OF POPULATION AND SOCIAL STRUCTURE,«The occupational
structure of Britain 1379-1911», 2018, https://www.campop.geog.cam.ac.uk/research/occupations/, consultat el 10.10.2021.
En les citacions successives es seguirà el criteri abreujat exposat al punt 14

19. Si la nota al peu conté una relació de vàries referències, aquestes s’han de separar amb punt i coma. La penúltima referència anirà seguida de coma i la conjunció i [, i].

20. En cap cas no s’han d’usar les fórmules «op. cit.», «ibidem», ni qualsevol altra de semblant.

Convencions
21. Cal usar sempre cometes baixes (« »), tant a les referències bibliogràfiques en nota com a les cites del text.

22. En cas que la llengua original d’una cita sigui l’anglès o una llengua romànica no es traduirà. Per a les altres llengües, s’aportarà la traducció en nota al peu.

23. Els segles o les quantitats en xifres romanes s'han d'escriure en versaletes. En canvi, els ordinals de reis o papes aniran en majúscules.

24. Per a les majúscules se seguiran les convencions utilitzades per l’IEC (https://criteria.espais.iec.cat/2021/04/09/3-1-2-regles-dus-de-les-majuscules-i-les- minuscules-4/).

Procés de maquetació i edició

25. Abans de la impressió definitiva, les autores i els autors rebran un joc de proves d’impremta per a la seva correcció i caldrà retornar-les en el termini d’una setmana. No podran fer-se modificacions substantives, ni afegir o suprimir paràgrafs. Les correccions es faran directament sobre l’arxiu digital. No s’enviaran segones proves, la revisió de les quals l’efectuarà el consell de redacció.

26. Les autores i els autors tindran dret a dos exemplars de la revista i també rebran una còpia de l’arxiu digital en pdf. Aquesta còpia digital podrà distribuir-se a través del correu electrònic amb una nota que indiqui que és d’ús personal, però no podrà penjar-se en cap repositori ni pàgina web abans que estigui en accés obert al repositori RACO (https://raco.cat/). Recerques publicarà en obert els articles sis mesos després de l’aparició del número imprès. Passats aquest sis mesos, es demana als autors i les autores que, en comptes de penjar l’article en altres repositoris o pàgines web,remetin a l’enllaç a RACO per tal de poder comptabilitzar les consultes i descàrregues.

27. Drets d’autoria.Els textos publicats a Recerques, amb independència del suport, són propietat de la revista, i cal citar sempre la seva procedència en cas de ser citats. Els possibles drets de traducció dels textos sempre seran de les autores i els autors, que hauran de comunicar-ho a la revista.

28. La publicació de l’article comporta l’acceptació, per part dels autors i autores, de les normes de la revista.