Vídues benestants a Catalunya: estratègies Negocis i supervivència (segles XVIII i XIX)
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Resum
Aquest estudi analitza, a través de documentació notarial, eclesiàstica i privada, les diferents estratègies que van seguir una trentena de vídues benestants, majoritàriament amb fills, per mantenir la família, protegir el patrimoni i conservar el nivell de vida després de la mort del marit. Algunes es tornaren a casar poc després d'enviduar i d'altres van fer-ho al cap de bastants anys, però la majoria no va contraure segones núpcies. La pèrdua del marit comportava un canvi radical en les seves vides que per a algunes va significar la possibilitat de dirigir soles el seu propi destí o reorientar la seva vocació. També s'analitzarà l'opinió d'alguns moralistes coetanis sobre el comportament que s'esperava de les dones quan perdien l'espòs.
Article Details
(c) 2024
Carme Sanmartí Roset, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Carme Sanmartí Roset és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora emèrita de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya. La seva recerca se centra en la història de les dones i de la família contemporània. Ha publicat, juntament amb Montserrat Sanmartí i Caterina Riba, Dins el tinter. Correspondència femenina a Catalunya (1750-1900), ha coeditat Catalanes del IX al XIX i va participar en el Diccionari biogràfic de dones, impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca.
Montserrat Sanmartí Roset, Universitat Rovira i Virgili
Montserrat Sanmartí Roset és doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i professora jubilada de l’àrea de Paleografia, Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. Les seves línies d’investigació són la documentació històrica en general (s. X-XIX), especialment els fons municipals i patrimonials d’èpoques medieval, moderna i contemporània, i els estudis de gènere basats en la correspondència i en les lectures femenines impreses entre 1850 i 1936. A través de la correspondència femenina, ha estudiat la formació intel·lectual de les dones, els centres docents on s’educaren i les relacions amb els seus familiars i amistats.