«Viure d’allò seu». Rendes i gestió del patrimoni reial al regne de València a la fi de l’edat mitjana

Resum

Malgrat la importància creixent de la nova fiscalitat estatal, al regne de València el patrimoni reial continuava sent, al segle XV, la base més sòlida dels ingressos de la Corona. En aquest article s’analitzen les rendes que les batllies del regne aportaven a les finances reials, delimitant els conceptes impositius, les activitats econòmiques que gravaven i els mecanismes de recaptació. El domini reial no s’hi contempla com un sector aïllat de la resta de sistemes fiscals, sinó en comparació amb els impostos derivats de les corts i els préstecs de la capital del regne. Es tracta d’una aproximació quantitativa que mesura la importància clau de les rendes patrimonials com a font de finançament del monarca en un dels principals territoris de la Corona d’Aragó.