La teranyina de l’endeutament: del llegat de Jaume II el Just a la progressiva sagnia del patrimoni reial a Catalunya

Resum

Prenent peu d’un cas significatiu, l’Ordinació de Jaume II de l’any 1318, s’examinen els mecanismes de l’endeutament i del seu lligam amb les assignacions de rendes que dessagnaven el patrimoni reial. L’anàlisi de l’evolució dels drets i rendes reials a partir dels comptes de la Batllia General de Catalunya entre els anys 1322 i 1409 permet observar la inexorable davallada patrimonial, que a partir de l’any 1360 va assolir uns nivells quasi simbòlics. El procés de pèrdua constant de substància patrimonial no és, però, principalment un problema econòmic, donat el pes escàs de les rendes i els drets reials en comparació amb els ingressos de la Tresoreria General de la Corona. Cal valorar, doncs, la sagnia del patrimoni reial per la seva dimensió política: trencava l’equilibri de la piràmide feudal-senyorial, alhora afeblint el poder feudal del comte rei i enfortint el del bloc baronial.