Els senyors de captius o esclaus d’Eivissa. Els prohoms locals i les seves fonts de lucre

Main Article Content

Antoni Ferrer Abárzuza

La conquesta d’Eivissa l’agost de 1235 va comportar l’extinció de la població indígena andalusí. L’arribada de nous habitants pagesos va ser lenta i dificultosa. Hi anaren arribant en un procés que no es presenta consolidat fins a trenta anys després de la conquesta, cridats pels cavallers i prohoms beneficiaris de lots de terra. Aquests personatges, gestors de la conquesta, formaren una oligarquia insular que practicà tot tipus d’activitats de lucre en bona part gràcies a l’ús de captius. Aquest article se centra en aquesta oligarquia, en el seu nombre, en què feien i com usaven uns captius que primer foren els andalusins d’Eivissa i, després, els portats a l’illa pels corsaris i mercaders.

Paraules clau
Conquesta, Eivissa (Balears), captius, esclaus, esclavitud medieval, propietaris d’esclaus, producció de vi, sal.

Article Details

Com citar
Ferrer Abárzuza, Antoni. «Els senyors de captius o esclaus d’Eivissa. Els prohoms locals i les seves fonts de lucre». Recerques: història, economia, cultura, 2015, núm. 70, p. 5-33, https://raco.cat/index.php/Recerques/article/view/330694.
Biografia de l'autor/a

Antoni Ferrer Abárzuza, Universitat Autònoma de Barcelona

Antoni Ferrer Abárzuza és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi dirigida pel Dr. Miquel Barceló. La seva recerca s’ha centrat en l’edat mitjana d’Eivissa i en tasques de coneixement i protecció del patrimoni. Ha tingut cura de l’estudi i edició d’una font històrica medieval, El Llibre del mostassaf d’Eivissa. La vila d’Eivissa a la baixa edat mitjana (2002) i és autor del llibre L’Eivissa de Jaume I (2008). Actualment és professor associat de l’àrea de medieval del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB.