El deteriorament del marc normatiu de les competències lingüístiques del personal sanitari a les Illes Balears. Els seus efectes sobre el règim tuïtiu de la llengua catalana

Article Sidebar

Imatge de la coberta del número 84 de la revista, on es veu una usuària d'un centre mèdic atesa per dues professionals sanitàries
PDF EPUB

Main Article Content

Maria Ballester Cardell
professora contractada doctora de Dret Constitucional, Universitat de les Illes Balears

Gairebé a punt de complir-se el quarantè aniversari de l’aprovació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears, continua molt viu el debat sobre el règim de capacitació lingüística del personal sanitari del Servei de Salut. Les successives revisions normatives sobre l’ús de les llengües oficials en aquest àmbit i la resposta judicial, tant respecte a l’establiment del requisit de coneixements de llengua catalana com a l’adopció de mesures potencialment regressives, són una mostra de les dificultats que comporta avançar cap a un marc jurídic estable que garanteixi adequadament els drets lingüístics dels usuaris en l’àmbit assistencial i sanitari. En aquest estudi s’analitzen les tensions provocades per les fluctuacions normatives que s’han produït en les darreres legislatures i la doctrina recent del Tribunal Constitucional en relació amb la rebaixa de les competències lingüístiques del personal sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears. Aquestes circumstàncies, en conjunt, marquen una tendència regressiva i fan minvar el nivell de protecció de la llengua catalana a les Illes Balears.

Paraules clau
drets lingüístics, competència lingüística, sistema sanitari públic, Illes Balears, recurs d'inconstitucionalitat

Article Details

Com citar
Ballester Cardell, Maria. «El deteriorament del marc normatiu de les competències lingüístiques del personal sanitari a les Illes Balears. Els seus efectes sobre el règim tuïtiu de la llengua catalana». Revista de Llengua i Dret, p. 55-72, doi:10.58992/rld.i84.2025.4500.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.

(c) Maria Ballester Cardell, 2025

Referències

Aparicio Pérez, Miguel Ángel. (1997). Lengua y modelo de Estado. Revista de Derecho Político, 43, 29-48.

Ballester Cardell, Maria. (2020). El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears aprecia un vici de legalitat estructural en la regulació de la capacitació lingüística en l’àmbit de la salut. Revista Jurídica de les Illes Balears, 18, 177-186.

Ballester Cardell, Maria. (2013, 16 d’octubre). La desestimació del recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de les Illes Balears. Blog de la Revista Catalana de Dret Públic.

Ballester Cardell, Maria. (2022, 10 de febrer). L’anul·lació judicial del decret del català a la salut reforça l’exigència de la competència lingüística als empleats públics del Servei Balear de Salut. Blog de la Revista de Llengua i Dret.

Ballester Cardell, Maria. (2024). Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2023. “El trencament dels consensos en matèria lingüística en un context sociolingüístic molt delicat”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 81, 291-302. https://doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4233

Ballester Cardell, Maria, i Marí Mayans, Isidor. (2021). The debate on staff language competences and the use of official languages in the Balearic Islands health system. Minorités Linguistiques et Société, Linguistic Minorities and Society, 15-16, 143-166.

Ballester Cardell, Maria, i Segura Ginard, Lluís. (2022). El règim jurídic de la llengua catalana a les Illes Balears en el quaranta aniversari de l’Estatut d’autonomia. Revista Jurídica de les Illes Balears, 23, 139-167.

Bouchard, Louise, Nyqvist, Fredrica, Marí Mayans, Isidor, Van Kemenade, Solange, i Maisonneuve, Alexander R. (2021). Public policy and citizen-based practices that support social and health services for official and co-official language minority communities. An international perspective: What has really been achieved and where are the gaps?. Minorités Linguistiques et Societé, Linguistic Minorities and Society, 15-16, 6-38.

Brindley, Peter G., Smith, Katherine E., Cardinal, Pierre, i LeBlanc, Francois. (2014). Improving medical communication: Skills for a complex (and multilingual) clinical world. Canadian Respiratory Journal, 21(2), 89-91.

Colom Pastor, Bartomeu. (2003). Les claus polítiques del procés autonòmic balear. Institut d’Estudis Autonòmics.

Colom Pastor, Bartomeu. (2005). L’estatut lingüístic de les Illes Balears. Revista Jurídica de les Illes Balears, 3, 39-60.

Consell Social de la Llengua Catalana. (2017). Anàlisi de la situació lingüística del sector sanitari de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears.

Consell Social de la Llengua Catalana. (2024). Declaració institucional del Ple del Consell Social de la Llengua Catalana aprovada en la sessió plenària de l’1 de juliol de 2024. Govern de les Illes Balears.

Direcció General de Política Lingüística. (2009). Pla General de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Govern de les Illes Balears.

Direcció General de Política Lingüística. (2022). Pla d’actuacions en matèria de Política Lingüística per al quinquenni 2016-2021. Memòria d’execució quinquenni 2016-2021. Govern de les Illes Balears.

Marí Mayans, Isidor. (2022). L’atenció sociosanitària en un marc de doble oficialitat lingüística: una perspectiva internacional. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 78, 214-223. https://doi.org/10.2436/rld.i78.2022.3388

Milián Massana, Antoni. (1984). La regulación constitucional del multilingüismo. Revista Española de Derecho Constitucional, 10, 123-156.

Pla Boix, Anna M. (2024). Nous embats, vells arguments: reflexions jurídiques sobre l’estatut del català a l’ensenyament. Revista Catalana d’Administració Pública, 1, 71-95. https://doi.org/10.2436/20.3004.04.3

Pons Parera, Eva. (2013). Transición española y pluralismo lingüístico en España. Espaço Jurídico. Journal of Law, 14(3), 93-112.

Ridao Martín, Joan. (2014). El canvi de paradigma en la jurisprudència constitucional sobre la competència constitucional sobre la competència lingüística dels empleats públics. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 61, 72-86. https://doi.org/10.2436/20.8030.02.55

Sala i Pascual, Francesc, i Pere i Mas, Jordi. (2024, 18 de juliol). La gestió lingüística i la garantia dels drets lingüístics al sistema sanitari públic arran de la Instrucció 02/2024 del Servei Català de la Salut. Blog de la Revista de Llengua i Dret.

Seale, Emily, Reaume, Michael, Batista, Ricardo, Eddeen, Anan Bader, Roberts, Rhiannon, Rhodes, Emily, Mclsaac, Daniel I., Kendall, Claire E., Sood, Manish M., Prud’homme, Denis, i Tanuseputro, Peter. (2022). Patient-physician language concordance and quality and safety outcomes among frail home care recipients admitted to hospital in Ontario, Canada. CMAJ, 194, 899-908. https://doi.org/10.1503/cmaj.212155

Segura Ginard, Lluís J. (1984). Comentario sobre el régimen jurídico-lingüístico del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares. Revista Vasca de Administración Pública, 8, 237-252.

Segura Ginard, Lluís J. (2025a). Les fronteres del principi de no regressió en el dret lingüístic. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 83, 4-17. https://doi.org/10.58992/rld.i83.2025.4417

Segura Ginard, Lluís J. (2025b, 17 de juliol). El Tribunal Constitucional es pronuncia sobre el decret llei del Govern balear que eliminà el requisit del català per accedir a un lloc de treball a la sanitat pública. Blog de la Revista de Llengua i Dret.

Tannenbaum, Michal, i Har, Eden (2020). Beyond basic communication: The role of the mother tongue in cognitive-behavioral therapy (CBT). International Journal of Bilingualism, 24(4), 881-892. https://doi.org/10.1177/1367006920902522

Tolchinsky Wiesen, Gustavo, Calvo Escalona, Rosa, i Inzitari, Marco. (2023). La atención médica en los territorios bilingües. Medicina Clínica, 160, 1, 39-43. https://doi.org/10.1016/j.medcli.2022.07.023

Van Kemenade, Solange, i Forest, Mariève. (2015). Enjeux des services sociaux et de santé en contexte bilingue ou multilingue national. Secrétariat National du Consortium National de Formation en Santé.

Vernet Llobet, Jaume. (2017). Marc constitucional i estatutari del plurilingüisme. Dins Anna M. Pla Boix (coord.), Jordi Ginebra, Agustí Pou Pujolràs i Jaume Vernet Llobet, Reptes del dret lingüístic català: reflexions per a un debat crític (p. 13-36). Institut d’Estudis de l’Autogovern.

Vernet i Llobet, Jaume, i Pou i Pujolràs, Agustí. (2006). Derechos y deberes lingüísticos en las comunidades autónomas con lengua propia. Dins José Manuel Pérez Fernández (ed.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España (p. 147-174). Atelier.

Articles més llegits del mateix autor/a

1 2 > >>