La capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Entre els drets dels usuaris i els deures lingüístics dels empleats al servei de l'Administració pública
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Maria Ballester Cardell
Universitat de les Illes Balears
El pluralisme lingüístic que deriva de la Constitució i dels estatuts d’autonomia dona lloc a l’ordenació jurídica d’unes normes bàsiques del règim de cooficialitat de les llengües i configura, com a objectiu principal dels poders públics, el mandat de normalitzar l’ús de la llengua pròpia i oficial. En l’àmbit de la funció pública, el procés normalitzador implica l’adopció d’una sèrie de mesures per fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans que es relacionen amb les administracions. L’exigència de coneixements lingüístics, com a mèrit o com a requisit, per als empleats públics és conforme amb els postulats constitucionals sempre que es faci efectiva d’acord amb el principi de igualtat i que el nivell d’exigència lingüística sigui objectivament raonable i proporcionat en funció del lloc que es pretén aconseguir. En determinats àmbits específics —com ho és, sens dubte, el sector públic sanitari— les seves pròpies singularitats poden modular la regulació de l’exigència de coneixements lingüístics. L’aprovació del Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert, una vegada més, el debat sobre la configuració dels drets i els deures lingüístics en la normativa autonòmica. En particular, torna a revifar la controvèrsia sobre l’acreditació de coneixements, com a mèrit o com a requisit, de la llengua catalana per a l’accés a la funció pública.
Paraules clau
llengua oficial, normalització lingüística, drets lingüístics, deures lingüístics, capacitació lingüística, empleats públics
Article Details
Com citar
Ballester Cardell, Maria. “La capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears. Entre els drets dels usuaris i els deures lingüístics dels empleats al servei de l’Administració pública”. Revista de Llengua i Dret, no. 70, pp. 52-70, doi:10.2436/rld.i70.2018.3188.
Biografia de l'autor/a
Maria Ballester Cardell, Universitat de les Illes Balears
Universitat de les Illes BalearsArticles més llegits del mateix autor/a
- Maria Ballester Cardell, Una nova empenta per a l’ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L’avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística , Revista de Llengua i Dret: Núm. 66, desembre de 2016
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2020 , Revista de Llengua i Dret: Núm. 74, desembre de 2020
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre 2020 , Revista de Llengua i Dret: Núm. 75. Llengua i educació, juny de 2021
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre de 2021. “La necessitat d’un nou impuls a la política lingüística per a la millora del català en l’espai públic” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 76. El bilingüisme de sentit únic a l'Estat espanyol, desembre de 2021
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dificultats per consensuar un model estable i de finançament sobre el règim lingüístic en l’ensenyament i la sanitat” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 77. Llengua i COVID-19, juny de 2022
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre del 2023. “Mals auguris per a l’estatus jurídic de la llengua catalana en la legislatura que comença” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 80. Llengua i neutralitat, desembre de 2023
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Primer semestre 2022 “El model lingüístic escolar a la Llei d’educació de les Illes Balears” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 78. Traducció i interpretació jurídiques en el món de la tecnologia, desembre de 2022
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2023. , Revista de Llengua i Dret: Núm. 81. Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades, juny de 2024
- Maria Ballester Cardell, Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2022. “El debat sobre la determinació judicial del percentatge de classes en castellà arriba a les Illes Balears” , Revista de Llengua i Dret: Núm. 79. Llengües, administració electrònica i tecnologies del llenguatge, juny de 2023