Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (segona part)

Aquest estudi pretén analitzar els arguments sostinguts pels diferents partits que van debatre al Congrés i al Senat l’articulat de la Constitució de 1978 relatiu al deure del coneixement lingüístic i a la diversitat de llengües a Espanya. D’una banda, s’identifica el nombre d’arguments i de l’altra, es tipifiquen en forma d’arquetip logicolingüístic, d’acord amb els mètodes de l’anàlisi de l’argumentació. En la primera part de l’estudi es va proposar una anàlisi quantitativa i qualitativa dels arguments esgrimits entorn de l’oficialitat de les llengües a la Constitució. El “repertori d’arguments” construït en aquest estudi és una clara expressió del dissens al voltant de les llengües, ja que ni l’estatus que aquestes havien de tenir en la futura Constitució es concebia de la mateixa manera, ni es veien igual els drets lingüístics dels ciutadans o la història contemporània de les llengües de l’Estat, que havia modelat unes asimetries evidents just en el moment de decidir com s’havien de tractar les diferents llengües de l’Estat en la norma suprema que ha marcat l’Espanya democràtica.