Anàlisi i classificació dels jocs de la infància de Joan Amades en funció de la seva lògica interna i del gènere dels practicants (1674-1947)

En aquest treball es proposa una anàlisi històrica dels jocs motors a Espanya entre el 1674 i el 1947. L’objecte d’estudi és l’auca Jochs d’Infanteça de 1674, que Joan Amades va recollir el 1947 a l’Auca dels Jocs de la Mainada. L’estudi se centra en el simbolisme d’aquestes pràctiques, en la seva caracterització social, en les relacions de gènere i a presentar la seva lògica interna motriu. Aquesta aportació tracta de les característiques motrius i socials d’aquests jocs en el període analitzat i, a més, revisa les funcions i els rols dels participants en cadascuna d’aquestes pràctiques. La metodologia ha partit d’una revisió bibliogràfica de les fonts originals de l’època (1674-1947), que, amb el suport d’altres estudis actuals, ha servit per contextualitzar el marc teòric. En l’apartat dels resultats s’ha elaborat una taxonomia dels jocs de l’auca i, a partir d’aquesta, s’han estudiat dos aspectes concrets: la lògica interna i el gènere predominant d’aquestes pràctiques lúdiques. Tot aquest procés ha permès detallar els valors simbòlics dels jocs i les seves característiques motrius. Finalment, l’estudi palesa les diferències de gènere en l’evolució de les pràctiques lúdiques, que, tot i la seva disminució en la idealització del model coeducatiu actual, encara es fan evidents.