Un quefer oblidat: els intèrprets de sanitat marítima

Main Article Content

Albert Branchadell

La Llei de Sanitat de 1855 va introduir la figura de l'intèrpret de sanitat marítima als ports espanyols, la comesa dels quals era superar les barreres lingüístiques entre les tripulacions dels vaixells estrangers i les autoritats sanitàries portuàries. Després de comprovar la poca atenció que la bibliografia especialitzada els ha dispensat, aquest article pretén cobrir el buit existent amb el primer estudi monogràfic sobre els intèrprets de sanitat marítima. D'acord amb aquest objectiu, es descriu la regulació de què van ser objecte a la mateixa Llei i als successius reglaments de Sanitat marítima (o exterior), s'identifiquen els intèrprets que van operar al port de Barcelona i s'utilitzen dades d'arxiu i d'hemeroteca per analitzar l'activitat concreta del més important, Alfredo Vacossin Boira, que va estar actiu entre els anys 1894 i 1928.

Paraules clau
intèrpret de sanitat, Interpretació en els Serveis Públics, Llei de Sanitat, port de Barcelona, sanitat marítima

Article Details

Com citar
Branchadell, Albert. «Un quefer oblidat: els intèrprets de sanitat marítima». Quaderns: revista de traducció, 2025, vol.VOL 32, p. 255-66, doi:10.5565/rev/quaderns.160.
Referències

ABELLA, Fermín (1868). Manual administrativo de sanidad marítima y terrestre. Madrid: Imprenta del Hospicio de San Fernando.

ABELLA, Fermín (1885). Tratado de sanidad y beneficencia. Madrid: Imprenta de E. de la Riva.

ALIÓ, Joan (2009). Els agents portuaris de Tarragona (fins a 1985). Tarragona: CEMAPT, Arola Editors.

BAIGORRI-JALÓN, Jesús (2015a). «The history of the interpreting profession». En: Holly MIKKELSON; Renée JOURDENAIS (ed.). The Routledge Handbook of Interpreting. Londres, Nueva York: Routledge, p. 11-24.

BAIGORRI-JALÓN, Jesús (2015b). «Spain». En: Franz PÖCHHACKER (ed.). Routledge Encyclopedia of Interpreting Studies. Abingdon, Nueva York: Routledge, p. 393-396.

BARONA VILAR, Carmen (2002). Organización sanitaria y de la higiene pública en la provincia de Valencia (1854-1936). Tesis doctoral. Universitat de València.

BURDEUS, Noelia (2015). La interpretación en los servicios públicos en el ámbito sanitario. Estudio comparativo de las ciudades de Barcelona y Montreal. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

CASTELLS, Camilo (1897). Historia de la legislación sanitaria española desde los tiempos primitivos hasta la promulgación de la Ley de Sanidad de 28 de Enero de 1855. Lérida: Imprenta y Librería de Sol y Benet.

FARRERONS, Lourdes (2011). La ley general de sanidad: historia de un modelo. Tesis doctoral. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.

FERNÁNDEZ MALNERO, Paula; DEL POZO TRIVIÑO, Maribel (2022). «Los corredores intérpretes de buques: análisis de la profesión e identidades». Hermeneus. Revista de Traducción e Interpretación, 24, p. 221-254.

FUENTES ESPLUGA, Delfín (1900). Sanidad de costas y fronteras. Reglamento de sanidad exterior de 27 de octubre de 1899. Comentado y concordado con las legislaciones extranjeras y con los precedentes de nuestra legislación sanitaria marítima desde 1855 hasta la fecha y seguido de las Conclusiones de las Conferencias Sanitarias Internacionales de Dresde, París y Venecia. Madrid: Establecimiento Tipográfico de Enrique Teodoro.

GRACIA RIVAS, Manuel (1995). La Sanidad naval española. Historia y evolución. Madrid: Empresa Nacional Bazán de Construcciones Navales Militares.

GRANJEL, Luis S. (1972). «Legislación sanitaria española del siglo XIX». Cuadernos de Historia de la Medicina Española, Año XI, p. 255-307.

MARTÍNEZ-HIDALGO Y TERÁN, José M. (ed.) (1968). Enciclopedia General del Mar. Barcelona: Ediciones Garriga.

OTIÑA HERMOSO, Pedro (2014). Sanitat Marítima: la defensa de la costa i la salut pública de Tarragona (1720-1930). Tarragona: CEMAPT, Arola Editors.

SANTANA GARCÍA, Mónica del Carmen (2021). La interpretación sanitaria en los hospitales públicos de la isla de Gran Canaria: situación actual y protocolo de actuación. Tesis doctoral. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.

SANTOYO, Julio C. (2003). «Un quehacer olvidado: los intérpretes-traductores de navíos». En: Brigitte LÉPINETTE; Antonio MELERO BELLIDO (ed.). Historia de la traducción. Valencia: Universitat de Vàlencia, p. 1-21. Reproducido en Julio C. SANTOYO (2008). Historia de la Traducción: Viejos y nuevos apuntes. León: Universidad de León, p. 251-266.

SANZ-MORENO, Raquel (2017). «La inclusión del médico en la formación del intérprete en el ámbito sanitario». Docencia Universitaria, 11(2), p. 203-222.

VARGAS, Mireia (2012). La interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

VILÁ, Manuel (1916). «La obra sanitaria en España. Sanidad exterior». Ibérica. El Progreso de las Ciencias y de sus Aplicaciones. Año III, Tomo II, Vol. VI, 143, p. 201-205.