AGUSTÍ, Ignasi (1936). «El Teatre – la Música: Strindberg, Tchékhov[sic] i Lenormand, pel grup escènic del Lyceum Club: la sessió d’ahir a la Sala Studium. Direcció d’Artur Carbonell, admirable». L’Instant, (10 juny), p. 6.
BOSISIO, Paolo (1995). Teatro dell’occidente: elementi di storia della drammaturgia e dello spettacolo teatrale. Milà: LED.
BUSCÓN, Juan (1894). «Busca, buscando». La Vanguardia, (23 juliol), p. 1.
C. L. (1936). «El Teatre: les estrenes: una sessió de teatre selecte a l’Studium». La Humanitat, (13 juliol), p. 2.
CHEVREL, Yves (1993). Le Naturalisme: étude d’un mouvement littéraire international. 2a ed. París: Presses Universitaires de France.
CARNER, Josep (1908). «Abans que tot». A: William SHAKESPEARE. El Somni d’una nit d’estiu. Barcelona: Estampa d’E. Domenech, p. 12-13.
CORTADA, Alexandre (1893). «El teatre a Barcelona». L’Avenç, 2, (31 gener), p. 20-24.
D’HARCLÉS (1905). «Teatro Apolo: El Padre». Diario del Comercio: Mercantil, Industrial, Agrícola y de Avisos, (21 octubre), p. 2.
DAHLSTRÓM, Carl E. W. L. (1947). «The Parisian Reception of Strindberg’s plays». Scandinavian Studies, 19(6), p. 195-207.
DIARIO DE BARCELONA (1925). «Teatros y Cines: France-Ellys en Romea: despedida de la compañía francesa». Diario de Barcelona, (13 maig), p. 17.
DÍAZ-PLAJA, Guillermo (1963). «Strindberg en España». Estudios Escénicos, 9, p. 105-112.
EL NOTICIERO UNIVERSAL (1925). «En Romea: las funciones de France Ellys. – Le couple, Creanciers[sic]. – Le pain de ménage». El Noticiero Universal, (11 maig), p. 7.
ESCOFET, José (1913). «Del dia: las mujeres de Strindberg». La Vanguardia, (25 octubre), p. 8-9.
F., J. de (1926). «La Escena: beneficio de Enrique de Rosas». El Correo Catalán, (12 gener), p. 2.
FARRAN I MAYORAL, Josep (1917). La renovació del teatre. Barcelona: La Revista.
FERRAN, Fanny (2010). Strindberg a Barcelona (1903-1936). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
FOGUET I BOREU, Francesc (1998). «Lyceum Club de Barcelona, una aposta per un “teatre intel·ligent” (1934-1937)». Serra d’Or, 465, p. 61-65.
GALLÉN, Enric (2001). «Traduir i adaptar teatre a Catalunya (1898-1938)». A: Luis PEGENAUTE (ed.). La traducción en la Edad de Plata. Barcelona: PPU, p. 49-74.
GRAVIER, Maurice (1949). Strindberg et le théatre moderne: I. L’Allemagne. Lió: IAC.
GUANSÉ, Domènic (1936). «El Teatre: Lyceum Club a la Sala Studium: Davant la mort, d’A. Strindberg, Un prometatge, d’A. Txécov[sic], La innocent, de H. R. Lenormand». La Publicitat, (13 juny), p. 8.
GUARDIOLA, Carles-Jordi (1989). Cartes de Carles Riba. I: 1910-1938. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
GUERRERO ZAMORA, Juan (1961). Historia del teatro contemporáneo. Barcelona: Juan Flors.
JANNI, Thérèse Dubois (1970). August Strindberg: una biografia. Milà: Gabriele Mazzotta editore.
JORDÀ, José M. (1905). «Estreno de Padre de Strindberg». La Publicidad, (19 octubre, nit), p. 1.
JUÑER (1905). «Los teatros: Padre». El Liberal, (19 octubre, nit), p. 2.
LA AURORA (1926). «Por los Teatros: beneficio de Enrique de Rosas en el Goya: el viernes debutará Ernesto Vilches: Dos estrenos en el Nuevo». La Aurora, (12 gener), p. 1.
LA PUBLICIDAD (1894). «Instantánea: Augusto Strindberg». La Publicidad, (14 desembre), p. 2.
LA PUBLICIDAD (1905). «Teatro Apolo». La Publicidad, (19 octubre, matí), p. 2.
LA VANGUARDIA (1904). «Notas bibliográficas: Padre, drama de A. Strindberg, traducción de R. Diéguez». La Vanguardia, (27 desembre), p. 4.
LA VANGUARDIA (1905). «Publicaciones recibidas». La Vanguardia, (13 abril), p. 10.
MADRID, Francesc (1931). «Rivera=Rosas». Mirador, 104, (29 gener), p. 5.
MEYER, Michel (1993). Strindberg. París: Gallimard.
MORALES, María Luz (1936). «Teatros y Conciertos: Teatro Studium: tercera representación “Amateur”, organizada por “Lyceum Club”». La Vanguardia, (11 juny), p. 11.
MIRADOR (1929). «Senyor Galas!…». Mirador, 15, (9 maig), p. 1.
MURCIÉLAGO (1905). «Crónica de la semana». Crónicas del Arte: revista de espectáculos, any I, 5, (21 octubre), p. 1.
MURGADES, Josep (1987). «El Noucentisme». A: Joaquim MOLAS (ed.). Història de la literatura catalana, vol. 9. Barcelona: Ariel.
N.N.N. (1905). «Teatros». L’Esquella de la Torratxa, 1899, (27 octubre), p. 715.
PIRELLI, Franco (1997). «La prima fortuna di Strindberg sulle scene italiane». Il Castello di Elsinore, X, 30, p. 15-16.
PRUNER, Francis (1978). «La première répresentation de Strindberg à Paris». Revue d’Histoire de Théâtre, 119, III, p. 273-286.
REQUE, Dikka A. (1930). Trois auteurs dramatiques scandinaves: Ibsen, Björnson, Strindberg devant la critique française 1889-1901. París: Librairie Ancienne Honoré Champion.
RODRÍGUEZ CODOLÁ, M. (1925). «Música y Teatros: En el Romea: Veladas de teatro francés: Les Creanciers[sic]: drama, en dos actos, original de Augusto Strindberg». La Vanguardia, (12 maig), p. 17.
RUSIÑOL, Santiago (1895). «Meditaciones». La Vanguardia, (17 gener), p. 4.
SAGARRA, Josep M. (1925). «Els Teatres: Romea: Tournée France-Ellys». La Publicitat, (12 maig), p. 4.
SAGARRA, Josep M. (1926). «Els Teatres: GOYA. – Benefici d’Enric de Rosas. El Padre, de Strindberg». La Publicitat, (10 gener), p. 7.
TINTORER, Emili (1901). «Ermete Zaconi». Joventut, 96, (12 desembre), p. 821-822.
TINTORER, Emili (1905). «La Senyoreta Júlia». A: Emili TINTORER. La moral del teatre. Barcelona: Joventut, p. 129-130.
TINTORER, Emili (1936). «Teatrales: una sesión de teatro amateur organizada por Lyceum Club, de Barcelona: tres obras estrenadas: Davant la mort - Un prometatge - La innocent : en el teatro Studium». Las Notícias, (11 juny), p. 5.
