La censura franquista en la traducció catalana de Set diàlegs de bèsties, de Colette

Article Sidebar

pdf (Castellano)

Main Article Content

Keren Manzano González
Universitat de Vic. Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes
https://orcid.org/0000-0002-2448-7832

El 1948 una breu onada de permisos atorgats per la censura franquista va esperonar la represade la traducció catalana. Establerts els precedents de les primeres autoritzacions, l’editorialAymà va sol·licitar el permís per publicar la traducció al català de Sept dialogues de bêtes(1905), de l’autora francesa Colette. Després d’una negociació entre Aymà i el Director Generalde Propaganda, Florentino Pérez Embid, el Ministerio de Información y Turismo (MIT) vaautoritzar la publicació, en edició de bibliòfil i tiratge reduït, a condició que l’editor suprimísuna part cabdal del text. L’obra, traduïda per Joan Oliver i publicada l’any 1952 a Barcelona,constitueix una de les escasses traduccions catalanes autoritzades pel franquisme de la primeraetapa. Aquest article ressegueix el trajecte de Set diàlegs de bèsties dins dels circuits de la censuraadministrativa, mostra els criteris pels quals es van regir les recomanacions dels censors ipresenta les estratègies que va emprar l’editor per obtenir-ne el permís.

Paraules clau
història de la traducció, traducció al català, censura, Joan Oliver, Colette

Article Details

Com citar
Manzano González, Keren. “La censura franquista en la traducció catalana de Set diàlegs de bèsties, de Colette”. Quaderns: revista de traducció, no. 27, pp. 111-23, https://raco.cat/index.php/QuadernsTraduccio/article/view/369974.
Referències
Abellán, Manuel L. (1980). Censura y creación literaria en España (1939-1976). Barcelona:Península.

Arbonès, Jordi (1995). «La censura sobre les traduccions a l’època franquista». Revistade Catalunya, 97, p. 87-96.

Aymà, Jordi (2011). «Jaume Aymà i Mayol, editor». Anuari TRILCAT, 1, p. 163-173.Bacardí, Montserrat (2012). La traducció catalana sota el franquisme. Lleida: Punctum.

Aymà, Jordi (2015). «Apunts sobre exili, llengua i traducció». Capdelletra, 58, p. 159-182.

Blum, Léon (1909). «En Camarades. Comédie en deux actes, de Mme Colette Willy».Comoedia (23 gener), p. 3.

Colette (1952). Set diàlegs de bèsties. Barcelona: Aymà.

Colette (2000). Mis aprendizajes. Barcelona: Ediciones del Bronce.

Cornellà-Detrell, Jordi (2010). «Traducció i censura en la represa cultural dels anys60». L’avenç, 359, p. 44-51.

Cornellà-Detrell, Jordi (2012). «La censura després dels censors: algunes reflexions sobre aspectes no resoltsde l’herència cultural del franquisme». Anuari TRILCAT, 2, p. 46-47.

Cornellà-Detrell, Jordi (2013). «L’auge de la traducció en llengua catalana als anys 60: el desglaç de la censura,el XVI Congreso Internacional de Editores i el problema dels drets d’autor». Quaderns.Revista de Traducció, 20, p. 47-67.

Estany, Lara (2016). «Els efectes de la censura franquista en la traducció catalana d’Elsnus i els morts, de Norman Mailer». Quaderns. Revista de Traducció, 23, p. 121-131.

Ferrater Móra, Josep; Oliver, Joan (1988). Joc de cartes. Epistolari 1948-1984. Barcelona:Edicions 62, p. 69-77.

Gallofré i Virgili, Maria Josepa (1991a). L’edició catalana i la censura franquista(1939-1951). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gallofré i Virgili, Maria Josepa (1991b). «Les ‘nuevas normas sobre idiomas regionales’ i les traduccions durant elsanys cinquanta». Els Marges, 44, p. 5-17.

Gallofré i Virgili, Maria Josepa (2013). «Autarquia i localisme: les traduccions a la immediata postguerra». Quaderns.Revista de Traducció, 20, p. 60-75.

Gibert, Miquel (2001). «Joan Oliver, traductor de Molière». A: Lafarga, Francisco;Domínguez, Antonio (ed.). Los clásicos franceses en la España del siglo xx. Barcelona:Promociones y Publicaciones Universitarias, p. 155-191.

Gibert, Miquel (2009). «Els Molière de Joan Oliver». Quaderns. Revista de Traducció, 16, p. 43-53.

Godayol, Pilar (2013). «Simone de Beauvoir en català». Bulletin Hispanique, 115 (2),p. 669-684.

Godayol, Pilar (2015). «Simone de Beauvoir bajo la dictadura franquista: las traducciones al catalán».Quaderns de Filologia: Estudis Literaris, 20, p. 17-34.

Godayol, Pilar (2016a). «Censorship and the Catalan translations of Jean-Paul Sartre». Perspectives,24 (1), p. 59-75.

Godayol, Pilar (2016b). Tres autores censurades. Simone de Beauvoir, Betty Friedan, Mary McCarthy.Barcelona: Punctum.

Godayol, Pilar (2018). «Translating Simone de Beauvoir before the “Voluntary Consultation”». A:Godayol, Pilar; Taronna, Annarita (eds.). Foreign Women Authors under Fascismand Francoism. Gender, translation and censorship. Cambridge: Cambridge ScholarsPublishing, p. 168-193.

Hurtley, Jacqueline (1986). Josep Janés. El combat per la cultura. Barcelona: Curial.Jammes, Francis (1909). «Préface». A: Colette. Dialogues de bêtes. París: Mercure deFrance.

Kristeva, Julia (2004). Colette. Nova York: Columbia University Press Books.Llanas, Manuel (2006). L’edició a Catalunya: el segle xx (1939-1975). Barcelona: Gremid’Editors de Catalunya.

Kristeva, Julia (2011). «Traduir al castellà en un compàs d’espera. Les editorials Aymà i M. Arimanyen els anys 40 i 50». A: Collvinent, Sílvia; Eisner, Cornèlia; Gallén, Enric. Latraducció i el món editorial de postguerra. III Simposi sobre traducció i recepció enla literatura catalana contemporània. Lleida: Punctum & Trilcat, p. 177-213.

Malé, Jordi (2009). «Joan Oliver (Pere Quart)». A: Panorama crític de la literatura catalana.VI. Segle XX: de la postguerra a l’actualitat. Barcelona: Vicens Vives, p. 210-215.

Mañes Bordes, Maria del Mar (2016). Joan Oliver: traductor. Estudi de l’adaptació lliurede Pygmalion de G.B. Shaw. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma deBarcelona.

Masoliver, Juan Ramón (1953). «Traductor; no traidor». La Vanguardia Española (30setembre), p. 11.

Munné, Antoni; Torrents, Ramon (1985). «Jaume Aymà, entre la llengua i la literatura». L’Avenç, 79 (febrer) p. 10-14.

Morcillo, Aurora (2000). True Catholic Womanhood: Gender Ideology in Franco’sSpain. DeKalb (Ill.): Northern Illinois University Press.

P.C. (1953). «Set diàlegs de bèsties». Destino (febrer), p. 20.

Porcel, Baltasar (1966). «Joan Oliver, decapitador verbal». Serra d’Or, 2, p. 74.

Poskin, Anne (2000). «Colette et ‘l’Argus de la presse’». Études françaises, 36 (3), p. 113-126.

Riera, Ignasi (2000). Joan Oliver/Pere Quart. L’inventor de jocs. Barcelona: Proa.

Thurman, Judith (2006). Secretos de la carne. Vida de Colette. Ediciones Siruela:Madrid.

Vallverdú, Francesc (2013). «La traducció i la censura franquista: la meva experiència aEdicions 62». Quaderns. Revista de Traducció, 20, p. 9-16.