La censura franquista en la traducció catalana de Set diàlegs de bèsties, de Colette

El 1948 una breu onada de permisos atorgats per la censura franquista va esperonar la represade la traducció catalana. Establerts els precedents de les primeres autoritzacions, l’editorialAymà va sol·licitar el permís per publicar la traducció al català de Sept dialogues de bêtes(1905), de l’autora francesa Colette. Després d’una negociació entre Aymà i el Director Generalde Propaganda, Florentino Pérez Embid, el Ministerio de Información y Turismo (MIT) vaautoritzar la publicació, en edició de bibliòfil i tiratge reduït, a condició que l’editor suprimísuna part cabdal del text. L’obra, traduïda per Joan Oliver i publicada l’any 1952 a Barcelona,constitueix una de les escasses traduccions catalanes autoritzades pel franquisme de la primeraetapa. Aquest article ressegueix el trajecte de Set diàlegs de bèsties dins dels circuits de la censuraadministrativa, mostra els criteris pels quals es van regir les recomanacions dels censors ipresenta les estratègies que va emprar l’editor per obtenir-ne el permís.