Des dels primers casos a l’Àfrica Occidental a principis del 2014 fins a la seva eradicació el gener del 2015, l’últim brot provocat pel virus de l’Ebola va afectar més de 25.000 persones i va acabar amb la vida d’11.000. Una epidèmia sense precedents la cobertura mediàtica de la qual analitzen quatre periodistes i quatre científics en un llibre que acaba de publicar la Fundació Dr. Antoni Esteve i que també inclou una selecció d’articles periodístics publicats a la premsa espanyola i internacional durant les diferents fases d’aquesta crisi sanitària.
Per a Michele Catanzaro, periodista científic d’El Periódico de Catalunya, “l’explosió mediàtica es va produir només després dels primers casos occidentals, tot i que els advertiments dels expertes anticipaven que el nombre de víctimes a Occident seria gairebé nul en comparació amb l’Àfrica. A aquesta situació hi va influir el paper de l’Organització Mundial de la Salut, “que va reaccionar tard i malament, en comparació amb els brots «del primer món», com el de la síndrome respiratòria aguda greu. Altres organitzacions, com Metges Sense Fronteres, van agafar el control de la situació”, assenyala Catanzaro.
Precisament Luis Encinas, coordinador d’operacions a l’Àfrica Occidental i expert en Ebola de Metges Sense Fronteres, denuncia en aquesta nova publicació que “fins a la tardor del 2014, amb un retard de més de sis mesos, no es van activar els recursos per respondre a l’epidèmia. Per a que el brot assolís les dimensions que va adquirir i es descontrolés de tal manera, molts mecanismes i institucions van haver de fallar”, afegeix.
Per a Mònica López Ferrado, del diari ARA, “la manca de periodistes sobre el terreny, ja habitual en una època de crisi que comporta retallades en tots els mitjans, es tradueix en rutines de treball que es basen en reproduir comunicats i notícies d’agència, i que en el cas de la crisi de l’Ebola ha suposat l’absència d’una visió completa de la situació des de la qual s’està produint”.
“A Espanya, el problema es va agreujar per la desastrosa política d’informació de bona part de les autoritats sanitàries”, afirma Josep Maria Gatell, del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l’Hospital Clínic. Tanmateix, afegeix, “hem après el que hauríem d’haver fet i no vam fer sobre protocols d’actuació davant de situacions d’emergència sanitària com aquesta”.
Nuño Domínguez, redactor de Materia El País, considera que Occident ha d’entendre el missatge de fons darrera de cada crisi sanitària, de refugiats, bèl•lica i fins i tot climàtica, i és que “l’única forma d’estar preparats per a la propera pandèmia és reduir la immensa bretxa que existeix entre els països rics i els països pobres”.