Les enquestes d’opinió solen reflectir una predilecció dels ciutadans pels temes científics. Les dades d’audiència, en canvi, semblen manifestar justament el contrari. Fins a quin punt s’interessa la societat per la ciència? Quina audiència real tenen no només els mitjans tradicionals que ofereixen continguts científics sinó també altres ofertes de divulgació com els blocs o els museus? Com influeixen internet i les xarxes socials en la difusió de les notícies científiques?
La Fundació Dr. Antoni Esteve presenta Los públicos de la ciencia. Es tracta d’un estudi del Grup d’Estudis Avançats de Comunicació de la Universitat Rey Juan Carlos dirigit per Pablo Francescutti en què per primer cop es creuen les dades més reveladores de les principals enquestes sobre percepció pública de la ciència amb les audiències reals de tota l’oferta mediàtica que difon coneixements científics.
Els resultats d’aquest informe sobre els públics de la ciència desmenteixen els més catastrofistes però confirmen també un important desajust entre els quasi 17 milions d’espanyols que van manifestar el seu interès per la ciència i la tecnologia a l’última enquesta de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) de 2010 i els 5 ó 6 milions que aproximadament consumeixen aquest tipus d’informació de manera habitual.
A més de l’informe de Francescutti, quatre periodistes i quatre científics s’encarreguen d’interpretar en aquest llibre els resultats de la investigació, en la qual també s’observa una deserció del públic juvenil, que abandona paulatinament els mitjans tradicionals per desplaçar-se cap a internet i les xarxes socials, i una important bretxa de gènere que converteix a les dones en una de les assignatures pendents de la divulgació científica.
Coral Larrosa (encarregada de notícies científiques a Informativos Telecinco), Esperanza García Molina (coordinadora de l’agència SINC), Nuria Ramírez de Castro (redactora en cap de Societat en el diari ABC), i Javier Armentia (director del planetari de Pamplona) són els representants en aquest llibre del món de la comunicació, mentre que de l’àmbit científic hi participen Antonio Ariño (vicerector de cultura i igualtat de la Universitat de València), Pere-Joan Cardona (de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Hospital Germans Trias i Pujol), Manuel de León (de l’Instituto de Ciencias Matemáticas) i Rafael Maldonado (del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra). Tots ells van participar en un debat sobre periodisme científic organitzat a Madrid l’11 de juny de 2014.