Woo-suk Hwang és un bon exemple de noticia universal. Els seus prometedors avenços en clonació terapèutica i la revelació posterior de que no eren res més que una gran mentida van saltar a les primeres planes de tota la premsa internacional. Els mateixos mitjans que el maig de 2005 van catapultar el coreà al cim de la investigació mundial l’incloïen mesos més tard a la llista d’estafadors científics més rellevants. La premsa va considerar el cas com un revés per a les publicacions biomèdiques, que havien de considerar els seus mètodes editorials. Tanmateix, cap mitjà de comunicació de masses, que se sàpiga, va realitzar un exercici d’autocrítica sobre el seu paper en aquesta història.
Les investigacions de Hwang, les seves expectatives i desencants, van suposar un bon punt de partida per a l’anàlisi de les virtuts i les carències del periodisme científic. Al voltant d’aquest tema sorgeixen serioses reflexions sobre el camí emprès per les revistes científiques, cada cop més pendents de la seva presència als mitjans, o sobre la tasca periodística a l’hora d’informar o formar al públic sobre temes tan complexos com la clonació terapèutica. Són només dos exemples de qüestions que es van plantejar al tercer debat sobre periodisme científic de la Fundació Dr. Antoni Esteve i que es recullen en aquest Quadern.
Hugo Cerdà, periodista dels suplements de salut i futur de El País, Enrique Coperías, subdirector de la revista Muy Interesante, Joaquim Elcacho, periodista de ciència i medi ambient de l’Avui, i Pablo Francescutti, del Grup d’Estudis Avançats de Comunicació de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid van ser els quatre representants de l’àmbit de la comunicació. Jaume Baguñà, del departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, Acaimo González, del CSIC, Francisco Murillo, del departament de Genètica de la Universitat de Múrcia, i Francesca Vidal, del departament de Biologia Cel•lular de la Universitat Autònoma de Barcelona van representat la banda científica.
Tots els seus comentaris i opinions sobre els diferents episodis de la clonació terapèutica als mitjans de comunicació es recullen en aquesta publicació, juntament amb els articles que van servir com a punt de partida per a la discussió i que provenen dels diaris internacionals The Chosun Ilbo (Corea del Sud), Libération (França), Clarín (Argentina) i USA Today (Estats Units).