Arxius - Pàgina 3

Aquest libre de la sèrie “Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve” inclou algunes de les ponències presentades durant les VII Jornadas Científicas de la Red Española de Atención Primaria (REAP), celebrades a Càceres els dies 31 de maig i 1 de juny de 2002.

Les jornades es van organitzar per a conèixer el fonament científic de certes intervencions no farmacològiques que s’empren en l’àmbit de l’assistència mèdica. Diversos professionals van presentar les dades dels seus treballs i, finalment, alguns d’ells es van incloure en aquest llibre. Els continguts es podrien subdividir en tres grans blocs: les intervencions no farmacològiques enfront addiccions comunes, les intervencions per l’alleujament simptomàtic del dolor en processos osteomusculars i altres com les emprades per baixar la febre, la ingesta d’aigua en malalties pulmonars cròniques, per acabar amb un capítol sobre la terapèutica genètica.

Ciència i periodisme. Dues disciplines amb una repercussió molt àmplia en la societat que discorren paral•lelament amb interessos i objectius ben diferents. En el moment en què convergeixen, per necessitats informatives, en un mateix camí anomenat periodisme científic és quan es fa més evident la complicada relació entre les dues. És el moment en què dos llenguatges ben diferents, el científic i el periodístic, no tenen cap altre remei que posar-se d’acord. El moment en què ambdues parts han de realitzar un veritable esforç, una per augmentar la comprensió dels seus estudis i per apropar-se a un públic massiu i l’altra per tal de transmetre les seves informacions amb la major exactitud i rigor possibles. Com no sempre es dóna aquest bon enteniment, els resultats en moltes ocasions no són els desitjats.

Quatre periodistes per una banda i quatre científics per l’altra es van asseure al voltant d’una taula precisament per tal de demostrar que l’enteniment és possible, a més de necessari. Representaven el primer col•lectiu Josep Corbella, encarregat de la informació científica de La Vanguardia, Milagros Pérez-Oliva, redactora en cap de l’edició catalana de El País, Lluís Reales, periodista científic i presentador del programa de BTV Einstein a la platja, i José Luis de la Serna, subdirector i coordinador de l’àrea de salut del diari El Mundo. A l’altra banda, i representant l’àmbit científic, Alberto Ferrús, professor d’investigació del CSIC, Joan Fibla, metge i professor de Genètica de la Universitat de Lleida, Roser González, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i Juan Valcárcel, genetista del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

La presència d’especialistes en Genètica no era casual, donat que l’objectiu d’aquest debat el novembre de 2002 no era cap altre que el d’analitzar els articles publicats en quatre mitjans de comunicació internacionals sobre la seqüenciació del genoma humà. A partir d’aquesta lectura, van sortir a la llum alguns dels problemes amb què es troben a diari els que maneguen informació relacionada amb la ciència, ja sigui com a científics transmissors d’aquesta informació o com a periodistes receptors. Problemes, per només citar uns quants, com l’escassa presència de fonts especialitzades a Espanya, la selecció de l’agenda informativa, l’hermetisme d’alguns científics o la difícil delimitació, en moltes ocasions, entre allò que és informació i allò que és material interessat.

En aquest segon número dels Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve es recullen les conclusions d’aquest debat tan interessant i els articles sobre la seqüenciació del genoma humà que els seus vuit participants van tenir com a punt de partida per a la discussió. Publicats al Frankfurter Allgemeine Zeitung, The Independent, Le Monde i The New York Times, són un exemple de què la interacció entre ciència i periodisme pot resultar d’allò mes fructífera.

*Sols disponible en format imprès fins a esgotar existències.

Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños. Es tracta del primer Quadern de la Fundació Dr. Antoni Esteve, una nova sèrie de publicacions amb la idea de recollir diferents iniciatives en diferents formats i idiomes. El primer volum d’aquesta col•lecció recopila els articles publicats a la revista Annals de Medicina, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, sobre eponímia mèdica catalana. Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños, del Departament d’Investigació i Desenvolupament de Bayer, S.A. i del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, gràcies a una intensa tasca d’investigació, han reunit en aquest volum 21 personalitats, algunes de les quals són l’origen de més d’un epònim. Arran de la publicació d’aquest llibre, Fernando A. Navarro va publicar a Panace@, la revista electrònica sobre traducció i llenguatge en medicina que ell mateix dirigeix, una ressenya en què elogia la tasca d’aquests dos investigadors i en la qual els anima a que realitzin una segona edició amb més epònims catalans.