El què, el com i el per què de la formació continuada de l’educador social

Bona part de l’acció professional en l’àmbit de les ciències socials o de la salut es desenvolupa a partir de la relació establerta amb l’altre, l’usuari, el client, el col·laborador... en contextos en què se cerca una resposta quasi immediata, contextos en què, de vegades, resulta difícil poder elaborar una resposta degudament planificada. La formació contínua ha d’anar dotant l’educador de les eines teòriques i de les desenvolupades a partir del fet de compartir experiències, que li permetin millorar la tasca educativa, però també ha d’anar forjant en els professionals la capacitat per respondre als requeriments de l’usuari amb una certa immediatesa. Aquesta capacitat la podríem anomenar instint, intuïció. Però la intuïció no com a concepte vulgar que es basa solament en el sentit comú, sentit que, per altra banda, la majoria presumim de tenir, sinó la intuïció basada en dos pilars bàsics: l’experiència i el saber teòric.