La relació entre política d’habitatge i emancipació residencial de la joventut europea

Aquesta recerca analitza la relació entre l’abast de la política d’habitatge adreçada a les persones joves i els nivells d’emancipació residencial juvenil a Europa. L’estudi es basa en l’aplicació del mètode de la regressió lineal sobre les dades de l’enquesta EU SILC entre els anys 2006 i 2011. Els resultats mostren que existeix una notable correlació entre les taxes d’emancipació de cada país i la disponibilitat d’habitatge social per a les persones joves, així com la implementació de sistemes d’ajudes per al pagament de l’habitatge de la joventut. Ambdues variables de política d’habitatge expliquen: a) per separat, el 65% de la variació en les taxes d’emancipació, i b) de forma simultània —mitjançant la construcció d’un indicador compost—, fins a un 74% d’aquestes diferències. En canvi, els indicadors d’accessibilitat econòmica a l’habitatge entre les persones joves no mantenen cap correlació ni amb les taxes nacionals d’emancipació ni amb el grau de desenvolupament de la política d’habitatge per als joves de cada sistema residencial. Quant a la relació entre taxes d’emancipació, sistemes d’habitatge i models d’estat de benestar, es constata l’existència d’uns trets específics en cadascun dels diferents models existents —socialdemòcrata, liberal, mediterrani i de transició—, excepte entre els països corporativistes.