Sobre la descripció d’espècies noves de la classe Echinoidea (Echinodermata) durant el període 2014-2018

En el camp de la paleontologia el treball de descripció de les espècies que s’han conservat al registre fòssil està molt lluny d’haver conclòs. De manera que d’una manera dispersa i arreu del món hi ha un continu degoteig de publicacions on es descriuen espècies noves. Dins la paleontologia, l’equinologia, ocupa un paper significatiu tant a nivell científic com a nivell de col·leccionisme privat i museístic. Aquesta importància, potser està motivada per la bona conservació de la carcassa dels equínids, que està constituïda per calcita, cosa que afavoreix la seua fossilització i proporciona un registre fòssil ric de la classe Echinoidea.
L’interès del treball és donar un visió global i actual dels treballs de descripció de la classe Echinoidea, de la qual no s’ha publicat cap treball de recopilació des de l’any 2008. Disposar d’una fotografia, una mostra, del que
està passant ara. Per altra banda, es vol aprofundir en certs aspectes que sovint no són analitzats. Com el lloc geogràfic i les edats geològiques en les quals s’estan fent descripcions o en quines revistes científiques i per qui s’estan publicant les espècies noves.
De l’estudi es conclou, atesos els treballs que s’ha pogut enregistrar, que durant els últims cinc anys, 2014-2018, s’han descrit al món 74 espècies noves d’equínids, per 77 autors, que s’han publicat en 30 revistes diferents, mitjançant 53 articles. Des de l’aspecte geogràfic, hi ha quatre punts calents de descripció d’espècies noves: la conca del Maestrat, Egipte, Itàlia i EUA. En l’aspecte estratigràfic l’índex de rarificació, que es defineix com el nombre d’espècies descrites per milió d’anys, s’ajusta a una corba logarítmica decreixent: tal com ens allunyem en el temps les descripcions es fan més esparses. Això no obstant, el Cretaci és el període més fecund en termes absoluts. Les revistes científiques europees continuen jugant un paper preponderant en la publicacions dels estudis d’aquesta matèria. La contribució més important és la de Gran Bretanya, seguida per la dels Països Catalans.
No existia a nivell mundial un treball que analitze, des d’aquestos diversos punts de vista, autors, revistes, distribució geogràfica i estratigràfica, el que s’està fent actualment en el camp de la descripció dels Echinoidea
fòssils. L’estudi ve a suplir aquesta mancança, donant una visió recent de la investigació equinològica.