La llengua catalana del primer terç del segle XX a Tortosa: actituds i models lingüístics (síntesi del procés normativitzador)

El 1899 apareix a Tortosa el primer rotatiu escrit íntegrament en català, La Veu de Tortosa, que significa l'inici del procés de recuperació de la llengua a les Terres de l'Ebre. El succeeix La Veu de la Comarca, que en continua la tasca de catalanització. Tots dos constitueixen el «català prenormatiu» a Tortosa. El 1919 naix el Bolletí Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, el qual representa l'adopció del codi ortogràfic normatiu de l'IEC, a la vegada que se'n deriven dues actituds i dos models lingüístics diferents: els tortosinistes i els fabrians. Ambdues actituds inverteixen el seu predomini als anys 30: mentre el model fabrià esdevé majoritari (La Veu de Tortosa 1930-31, Vida Tortosina, Acció, La Veu Comarcal, Ara i Lluita), l'actitud tortosinista és cada cop més local i acabareclosa a tres revistes: La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. En aquest article fem una breu descripció dels diferents rotatius esmentats i una síntesi innovadora del procés d'adopció del codi normatiu a Tortosa –centrat sobretot en ortografia i morfologia– en tres moments: el català prenormatiu, el codi ortogràfic normatiu –a través del Bolletí– i el català literari.