Naïfs però no pas innocents: el corrent subversiu en la poesia de Joan Salvat-Papasseit i E.E. Cummings

Els estudis recents dedicats a Joan Salvat-Papasseit han adoptat una perspectiva força menys restrictiva de la seva obra. Aquest article té per intenció contribuir a aquest acostament més flexible amb el recurs a la literatura comparada i als estudis culturals. Una comparació amb l’americà E.E. Cummings confirmarà la solidesa ideològica del gènere naïf dins el cor subversiu de l’avantguarda adreçant-se, amb referència a les arts gràfiques, a aquelles contradiccions aparents que, segons l’opinió crítica vigent prèviament, comprometien la validesa de la contribució dels poetes al moviment global. L’article se serveix de les deliberacions de Marx, Engels i Sartre sobre la condició de l’individu dins el sistema capitalista i de la clàssica reflexió de Mulvey sobre la representació de la dona.