Aproximació sociolingüística a la llengua de signes a les Illes Balears

Main Article Content

Lluís Barceló-Coblijn

Actualment no hi ha gaire publicacions sobre la llengua de signes a les Illes Balears. El territori illenc és part del territori on s’estén la llengua catalana des de 1229, però com sol passar amb les llengües de signes, no hi ha una relació directa entre l’administració, la llengua oral predominant i la llengua de signes. A més a més de la llengua catalana, actualment a les illes Balears conviuen la llengua castellana i d’altres 162 llengües orals i també una llengua de signes, entroncada amb llengua de signes espanyola (LSE), però amb importants influències de la llengua de signes catalana (LSC) i la llengua de signes valenciana de l’LSE.

L’objectiu d’aquest treball és fer una primera aproximació a la situació sociolingüística de la comunitat de sords i d’usuaris de la llengua de signes a les Illes Balears.

Paraules clau
llengua de signes, sociolingüística, Illes Balears, llengua de signes catalana, llengua de signes espanyola

Article Details

Com citar
Barceló-Coblijn, Lluís. “Aproximació sociolingüística a la llengua de signes a les Illes Balears”. LSC– Llengua, societat i comunicació, no. 16, pp. 45-54, https://raco.cat/index.php/LSC/article/view/351138.
Biografia de l'autor/a

Lluís Barceló-Coblijn, Universitat de les Illes Balears

Actualment sóc el director del Laboratori d'Investigació en Complexitat i de Lingüísta Experimental (LICLE) de la UIB.

Faig feina al departament de Filologia Catalana i Lingüística General i ocupo el càrrec de vicedegà de Llengua i Literatura Catalanes.

Em vaig llicenciar en Filologia Catalana (2006, Universitat de les Illes Balears; UIB) i després també en Lingüística General  (2007, Universitat de Barcelona; UB). llavors, vaig fer el Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge (2008, UB) i un altre Màster en Cognició i Evolució Humana (2010, UIB). La meva Tesi Doctoral (2012) és sobre l’evolució del llenguatge en les espècies H. sapiens i and H. neanderthalensis, i sobre l’evolució del llenguatge durant l’ontogènia (adquisició del llenguatge) analitzada per mitjà de xarxes complexes.

En 2008 vaig treballar breument al ICREA-Complex Systems Lab, on vaig entrar en contacte amb les xarxes, els sistemes complexos i el llenguatge. D’ençà alehores aplic els estudis de xarxes a l’adquisició del llenguatge tant en condicions típiques com atípiques (patològics).

El LICLE ha començat una línia nova de recerca sobre les llengües de signes que s'usen a les Illes Balears.