Límits i garanties constitucionals davant de la identificació biomètrica

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Pere Simón Castellano
Universitat Internacional de la Rioja
Xavi Dorado Ferrer
Escola de Prevenció i Seguretat Integral (Fundació Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest article examina els límits i garanties constitucionals davant de l’ús de tècniques d’identificació biomètrica tenint en compte el procediment sancionador PS/00120/2021 instruït per l’AEPD i resolt en la primavera de 2021. Les dades biomètriques, seguint el RGPD, són aquelles dades personals obtingudes a partir d’un tractament tècnic específic, relatives a les característiques d’una persona física, que permeten confirmar-ne la identificació única o unívoca, com els patrons biomètrics facials en el supòsit que ens ocupa. Sobre aquest tema hi ha molta confusió, i la mateixa AEPD ha reconegut que s’han estès una sèrie d’equívocs en relació amb aquesta tecnologia (empremtes dactilars o mesuraments facials) per a finalitats d’identificació i autenticació. En aquest treball s’analitza el concepte jurídic indeterminat «interès públic essencial», d’acord amb la jurisprudència, com a excepció a la prohibició general de tractament de dades biomètriques ex article 9.2.g) RGPD. De manera més específica, es tracta la problemàtica des d’una triple perspectiva: des del punt de vista del subjecte, especialment en relació amb l’encarregat del tractament (amb l'esment especial al supòsit en què aquest no sigui un organisme públic); des del punt de vista formal, s’examinen els límits relatius a la reserva de llei; i, finalment, des del punt de vista substantiu, s’estudien els límits materials referents al principi de proporcionalitat i al contingut mínim del dret fonamental a la protecció de les dades personals.

Paraules clau
dades biomètriques, reconeixement facial, RGPD, interès públic, protecció de dades personals

Article Details

Com citar
Simón Castellano, Pere; and Dorado Ferrer, Xavi. “Límits i garanties constitucionals davant de la identificació biomètrica”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 35, pp. 1-13, doi:10.7238/idp.v0i35.392324.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Pere Simón Castellano, Xavi Dorado Ferrer, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Pere Simón Castellano, Universitat Internacional de la Rioja

Professor Titular (acreditació ANECA des de 2015) de Dret Constitucional a la Universitat Internacional de La Rioja UNIR. Docent en assignatures de grau i postgrau a diferents universitats (UNIR, Universitat de Girona, UOC O ESERP Business School, adscrita a la Universitat de Vic - Central de Catalunya). Secretari de la Junta de la Secció de Dret de les TIC de l’Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Premi de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (2011) i de l’Agència Basca de Protecció de Dades (2015). Investigador del grup de recerca PENALCRIM d’UNIR.

Xavi Dorado Ferrer, Escola de Prevenció i Seguretat Integral (Fundació Universitat Autònoma de Barcelona

Coordinador de grau i formació continuada a l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (Fundació Universitat Autònoma de Barcelona). Tutor del màster de Fiscalitat (Universitat Oberta de Catalunya). Membre del grup de recerca consolidat TaxBusiness - Fiscalitat, relacions laborals i empresa. Premi Extraordinari de Llicenciatura en Filosofia (Universitat Autònoma de Barcelona).

Referències

AEPD (2021). Procedimiento Nº: PS/00120/2021.

AEPD (2020, junio). «Catorce equívocos con relación a la autentificación y a la autentificación biométrica».

AEPD (2020). «Informe sobre reconocimiento facial en los exámenes». N/REF: 0036/2020 [en línea]. Disponible en: https://www.aepd.es/es/prensa-y-comunicacion/notas-de-prensa/aepd-publica-informe-reconocimiento-facial-examenes

AEPD (2021). Advertencia Expediente Nº: E/05454/2021 de 27 de julio de 2021.

CERRILLO I MARTINEZ, A. (2020). «¿Son fiables las decisiones de las Administraciones públicas adoptadas por algoritmos?». En: European review of digital administration & law, vol. 1, núm. 1-2, págs. 18-36.

COTINO HUESO, L. (2020). «Inteligencia artificial, big data y aplicaciones contra la COVID-19: privacidad y protección de datos». En: IDP: Revista de Internet, Derecho y Política. núm. 31 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i31.3244

DORADO FERRER, X. (2021). «Redes sociales, metadatos y derecho a la intimidad en los procedimientos tributarios». En: Revista Quincena Fiscal, núm. 12, págs. 91-103.

GARCIA SANZ, R. (2019). «Tratamiento de datos personales de las opiniones políticas en el marco electoral: todo en interés público». En: Revista de Estudios Políticos, núm. 183, págs. 129-159 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.18042/cepc/rep.183.05

GIL GONZÁLEZ, E. (2021). «El interés legítimo en el tratamiento de datos personales masivos». Tesis doctoral. Director: José Luis Piñar Mañas. Universidad San Pablo-CEU [en línea]. Disponible en: http://hdl.handle.net/10637/13021.

GUZMÁN FLUJA, V. C. (2018). «Juicios paralelos en las redes sociales y proceso penal». En: IDP: Revista de Internet, Derecho y Política, núm. 27, págs. 52-66 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i27.3148

LÓPEZ CALERA, N. (2010). «El interés público: entre la ideología y el Derecho». En: Anales de la Cátedra Francisco Suárez, núm. 44, págs. 123-148.

MARTÍNEZ GARAY, L. (2018). «Peligrosidad, algoritmos y due process: El caso State vs. Loomis». En: Revista de Derecho Penal y Criminología, núm. 20, págs. 485-502 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.5944/rdpc.20.2018.26484

MARTÍNEZ GARAY, L. (2019). «La relación entre culpabilidad y peligrosidad». En: MARAVER GÓMEZ, M. y POZUELO ARQUIMBAU, L. (Coords.). La culpabilidad, págs. 115-200. Montevideo: B de F.

ROMEO CASABONA, C. (2021). «Datos biométricos (comentario al art. 4.14 RGPD)». En: TRONCOSO REIGADA, A. (Dir.). Comentarios al Reglamento General de Protección de Datos y a la Ley Orgánica de Protección de Datos personales y Garantía de los Derechos Digitales, págs. 709-712. Cizur Menor: Editorial Civitas (Thomson Reuters-Aranzadi).

ROWE, ELISABETH A. (2020). «Regulating Facial Recognition Technology in Private Sector». En: Stanford Technology Law Review, vol. 24, núm. 1, págs. 1-54.

SIMON CASTELLANO, P. (2021a). «Internet, redes sociales y juicios paralelos: un viejo conocido en un nuevo escenario». En: Revista de Derecho Político, núm. 1(110), págs. 185-228 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.5944/rdp.110.2021.30332

SIMON CASTELLANO, P. (2021b). Justicia Cautelar e Inteligencia Artificial: La Alternativa a Los Atávicos Heurísticos Judiciales, 1.ª ed. [en línea]. Barcelona: J.M. Bosch. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1tqcxbh

SIMON CASTELLANO, P. (2021c). «Inteligencia artificial y administración de justicia: ¿Quo Vadis, justitia?». En: IDP: Revista de Internet, Derecho y Política, núm.33 [en línea]. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i33.373817