La reforma de la ciberestafa i la incorporació dels mitjans de pagament digitals en el Codi Penal

Main Article Content

Miguel Bustos Rubio

Després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 14/2022, de 22 de desembre, s’ha reformat el Codi Penal, modificant-se la descripció típica del delicte de ciberestafa (redefinint els seus elements i ampliant el seu àmbit d’aplicació) i incorporant-se al terreny d’aquest injust els instruments de pagament diferents de l’efectiu (que ara inclouen també la utilització de mecanismes de pagament digitals). En el marc d’una economia de mercat digital com l’actual, es fa necessari adaptar la normativa penal per poder fer front a conductes delictives que operen de la mà de la informàtica per aconseguir els seus objectius. En aquest article s’analitza la incidència d’aquestes recents modificacions, la seva interpretació i la seva extensió, partint de l’estudi de la normativa supranacional que ha impulsat aquestes reformes, tant en l’àmbit internacional com des de la Unió Europea.

Paraules clau
ciberestafa, ciberdelinqüència, mitjans de pagament digitals, criptoactius, blockchain

Article Details

Com citar
Bustos Rubio, Miguel. “La reforma de la ciberestafa i la incorporació dels mitjans de pagament digitals en el Codi Penal”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 38, pp. 1-11, doi:10.7238/idp.v0i38.413222.
Biografia de l'autor/a

Miguel Bustos Rubio, Universidad Internacional de La Rioja

Professor Titular de Dret Penal en la Universidad Internacional de La Rioja i Doctor europeu en Dret. Les seves línies de recerca en els últims deu anys inclouen les temàtiques relatives a la part general del dret penal (per exemple, l’estudi dels delictes omissius, la temptativa, els delictes acumulatius, l’agreujant de discriminació per raons socioeconòmiques o l’estadi de la punibilitat en la teoria jurídica del delicte) i a la part especial del dret penal (per exemple, l’estudi del delicte de frau de cotitzacions a la Seguretat Social, el blanqueig de capitals, els delictes de fallida, l’abandó del lloc de l’accident o el finançament il·legal de partits polítics, entre altres). Especialitzat en Dret Penal Econòmic, en l’actualitat compta amb cinc monografies d’autoria única, més d’una vintena d’articles en revistes especialitzades i multitud de capítols de llibre en obres col·lectives, tant a Espanya com a l’estranger.

Referències

BORJA JIMÉNEZ, E. (2023). «La reforma de los delitos de falsificación de tarjetas de crédito y débito, cheques de viaje y demás instrumentos de pago distintos del efectivo. La modificación de la disposición común del art. 400 CP». En: GONZÁLEZ CUSSAC, J. L. (coord.), VV. AA. Comentarios a la LO 14/2022, de reforma del Código Penal, págs. 105-142. Valencia: Tirant lo Blanch.

CASTILLO MORO, M. (2022). «Repercusión de Internet y las TIC en las Ciencias Jurídicas: la ciberestafa». Economist & Jurist, n.º 263, págs. 16-23.

DÍAZ GÓMEZ, A. (2010). «El delito informático, su problemática y la cooperación internacional como paradigma de su solución: El Convenio de Budapest». REDUR, n.º 8, págs. 169-203. DOI: https://doi.org/10.18172/redur.4071

FERNÁNDEZ BERMEJO, D.; MARTÍNEZ ATIENZA, G. (2020). Ciberdelitos. Madrid: Experiencia.

GALÁN MUÑOZ, A. (2005). El fraude y la estafa mediante sistemas informáticos: análisis del artículo 248,2 CP. Valencia: Tirant lo Blanch.

GONZÁLEZ CUSSAC, J. L. (2023). «Reestructuración de los delitos de estafa y nuevas figuras vinculadas con medios de pago distintos del efectivo». En: GONZÁLEZ CUSSAC, J. L. (coord.), VV. AA. Comentarios a la LO 14/2022, de reforma del Código Penal, págs. 39-57. Valencia: Tirant lo Blanch.

MARTÍN, A. (2022). «Luces y sombras del Proyecto de Reforma del Código Penal en materia de instrumentos de pago distintos del efectivo». Legal Today [en línea]. Disponible en: https://www.legaltoday.com/historico/jurisprudencia/jurisprudencia-penal/luces-y-sombras-del-proyecto-de-reforma-del-codigo-penal-en-materia-de-instrumentos-de-pago-distintos-del-efectivo-2022-07-11/. [Fecha de consulta: 27 de febrero de 2023].

NIETO MARTÍN, A.; GARCÍA-MORENO, B. (2021). «Criptomonedas y derecho penal: más allá del blanqueo de capitales». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, n.º 23-17, págs. 1-31 [en línea]. Disponible en: http://criminet.ugr.es/recpc/23/recpc23-17.pdf

PELÁEZ SANZ, F. J. (2022). «Qué son y cómo evitar las ciberestafas». Economist & Jurist, vol. 30, n.º 257, págs. 84-92.

SÁNCHEZ DOMINGO, M. B. (2005). «Criminalidad informática: reflexiones acerca del tratamiento penal de la estafa informática y la falsedad documental». En: BELLO PAREDES, S. A. y MURILLO VILLAR, A. (coord), VV. AA. Estudios jurídicos sobre la sociedad de la información y nuevas tecnologías, págs. 551-568. Burgos: Universidad de Burgos.