La reforma de la ciberestafa i la incorporació dels mitjans de pagament digitals en el Codi Penal
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
Després de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 14/2022, de 22 de desembre, s’ha reformat el Codi Penal, modificant-se la descripció típica del delicte de ciberestafa (redefinint els seus elements i ampliant el seu àmbit d’aplicació) i incorporant-se al terreny d’aquest injust els instruments de pagament diferents de l’efectiu (que ara inclouen també la utilització de mecanismes de pagament digitals). En el marc d’una economia de mercat digital com l’actual, es fa necessari adaptar la normativa penal per poder fer front a conductes delictives que operen de la mà de la informàtica per aconseguir els seus objectius. En aquest article s’analitza la incidència d’aquestes recents modificacions, la seva interpretació i la seva extensió, partint de l’estudi de la normativa supranacional que ha impulsat aquestes reformes, tant en l’àmbit internacional com des de la Unió Europea.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Miguel Bustos Rubio, 2023
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Miguel Bustos Rubio, Universidad Internacional de La Rioja
Professor Titular de Dret Penal en la Universidad Internacional de La Rioja i Doctor europeu en Dret. Les seves línies de recerca en els últims deu anys inclouen les temàtiques relatives a la part general del dret penal (per exemple, l’estudi dels delictes omissius, la temptativa, els delictes acumulatius, l’agreujant de discriminació per raons socioeconòmiques o l’estadi de la punibilitat en la teoria jurídica del delicte) i a la part especial del dret penal (per exemple, l’estudi del delicte de frau de cotitzacions a la Seguretat Social, el blanqueig de capitals, els delictes de fallida, l’abandó del lloc de l’accident o el finançament il·legal de partits polítics, entre altres). Especialitzat en Dret Penal Econòmic, en l’actualitat compta amb cinc monografies d’autoria única, més d’una vintena d’articles en revistes especialitzades i multitud de capítols de llibre en obres col·lectives, tant a Espanya com a l’estranger.
BORJA JIMÉNEZ, E. (2023). «La reforma de los delitos de falsificación de tarjetas de crédito y débito, cheques de viaje y demás instrumentos de pago distintos del efectivo. La modificación de la disposición común del art. 400 CP». En: GONZÁLEZ CUSSAC, J. L. (coord.), VV. AA. Comentarios a la LO 14/2022, de reforma del Código Penal, págs. 105-142. Valencia: Tirant lo Blanch.
CASTILLO MORO, M. (2022). «Repercusión de Internet y las TIC en las Ciencias Jurídicas: la ciberestafa». Economist & Jurist, n.º 263, págs. 16-23.
DÍAZ GÓMEZ, A. (2010). «El delito informático, su problemática y la cooperación internacional como paradigma de su solución: El Convenio de Budapest». REDUR, n.º 8, págs. 169-203. DOI: https://doi.org/10.18172/redur.4071
FERNÁNDEZ BERMEJO, D.; MARTÍNEZ ATIENZA, G. (2020). Ciberdelitos. Madrid: Experiencia.
GALÁN MUÑOZ, A. (2005). El fraude y la estafa mediante sistemas informáticos: análisis del artículo 248,2 CP. Valencia: Tirant lo Blanch.
GONZÁLEZ CUSSAC, J. L. (2023). «Reestructuración de los delitos de estafa y nuevas figuras vinculadas con medios de pago distintos del efectivo». En: GONZÁLEZ CUSSAC, J. L. (coord.), VV. AA. Comentarios a la LO 14/2022, de reforma del Código Penal, págs. 39-57. Valencia: Tirant lo Blanch.
MARTÍN, A. (2022). «Luces y sombras del Proyecto de Reforma del Código Penal en materia de instrumentos de pago distintos del efectivo». Legal Today [en línea]. Disponible en: https://www.legaltoday.com/historico/jurisprudencia/jurisprudencia-penal/luces-y-sombras-del-proyecto-de-reforma-del-codigo-penal-en-materia-de-instrumentos-de-pago-distintos-del-efectivo-2022-07-11/. [Fecha de consulta: 27 de febrero de 2023].
NIETO MARTÍN, A.; GARCÍA-MORENO, B. (2021). «Criptomonedas y derecho penal: más allá del blanqueo de capitales». Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, n.º 23-17, págs. 1-31 [en línea]. Disponible en: http://criminet.ugr.es/recpc/23/recpc23-17.pdf
PELÁEZ SANZ, F. J. (2022). «Qué son y cómo evitar las ciberestafas». Economist & Jurist, vol. 30, n.º 257, págs. 84-92.
SÁNCHEZ DOMINGO, M. B. (2005). «Criminalidad informática: reflexiones acerca del tratamiento penal de la estafa informática y la falsedad documental». En: BELLO PAREDES, S. A. y MURILLO VILLAR, A. (coord), VV. AA. Estudios jurídicos sobre la sociedad de la información y nuevas tecnologías, págs. 551-568. Burgos: Universidad de Burgos.