Models de negoci basats en dades, publicitat programàtica, intel·ligència artificial i regulació: algunes reflexions
Article Sidebar
Main Article Content
Els models de negoci basats en dades són un component estructural de l’economia digital. Al mateix temps, utilitzant o revenent les dades i l’atenció dels usuaris, els comerciants poden finançar productes oferts gratuïtament o amb descompte als consumidors, que «paguen» amb la seva atenció. El valor d’aquests elements resideix en el potencial de modificació del comportament, per la qual cosa el consumidor també paga amb la pèrdua de llibertat en acceptar ser influenciat. Aquestes pràctiques, que estan en la base del model de negoci dels grans senyors d’internet, generen una tensió creixent entre, d’una banda, la necessitat que tenen les organitzacions de disposar de dades sobre els consumidors per poder desenvolupar productes i serveis personalitzats, i, de l’altra, el dret dels ciutadans a la tutela de la seva intimitat i a la protecció de les seves dades.
Paraules clau:
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Moisés Barrio Andrés, 2022
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Referències
ALTMAN, I. (1975). The environment and social behavior. Monterey, California: Brooks.
AMIT, R. y ZOTT, C. (2012). «Creating value through business model innovation». MIT Sloan Management Review, vol. 53, núm. 3.
BANGE, C.; GROSSER, T.; JANOSCHEK, N. (2015). Big Data Use Cases. Getting Real on Data Monetization, BARC Research Study [en línea]. Disponible en: https://www.sas.com/content/dam/SAS/bp_de/doc/studie/ba-st-barc-bigdata-use-cases-de-2359583.pdf (consultado 13-07-2022).
BARBROOK, R. y CAMERON, A. (1996). «The Californian Ideology». Science as Culture, vol. 6, núm. 1. DOI: https://doi.org/10.1080/09505439609526455
BARRIO ANDRÉS, M. (2018). «La nueva actividad regulatoria de la Administración». Revista General de Legislación y Jurisprudencia, vol. 1.
BARRIO ANDRÉS, M. (2018). Ciberderecho. Bases estructurales, modelos de regulación e instituciones de gobernanza de Internet. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch.
BARRIO ANDRÉS, M. (2020). Fundamentos del Derecho de Internet. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2.ª edición.
BARRIO ANDRÉS, M. (2021). Formación y evolución de los derechos digitales. Chile: Ediciones Jurídicas Olejnik. DOI: https://doi.org/10.33426/rcg/2021/110/1572
BARRIO ANDRÉS, M. (2022a). «Avanzando en la soberanía digital europea: los reglamentos DSA y DMA». Real Instituto Elcano [en línea]. Disponible en: https://www.realinstitutoelcano.org/analisis/avanzando-en-la-soberania-digital-europea-los-reglamentos-dsa-y-dma/.
BARRIO ANDRÉS, M. (2022b). «Metaverso: origen, concepto y aplicaciones». Revista La Ley Derecho digital e innovación, vol. 12.
BARRIO ANDRÉS, M. (2022c). Internet de las Cosas. Madrid: Editorial Reus, 3.ª edición.
BARRIO ANDRÉS, M. (2022d). Manual de Derecho digital. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch, 2.ª edición.
BARRIO ANDRÉS, M. (dir.) (2021). Criptoactivos. Retos y desafíos normativos. Madrid: Wolters Kluwer.
BUTTARELLI, G. (2016). «Executive Summary of the opinion of the European Data Protection Supervisor on ‘Meeting the challenges of big data: a call for transparency, user control, data protection by design and accountability’» [en línea]. Disponible en: https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:52016XX0220(01)&rid=1. (Fecha de consulta: 13 de julio de 2022).
BREGMAN, R. (2017). Utopia for Realists. Londres: Bloomsbury.
CHESBROUGH, H. (2010). «Business model innovation: opportunities and barriers». Long Range Planning, vol. 43, núms. 2/3, pp. 354-363. DOI: https://doi.org/10.1016/j.lrp.2009.07.010
EREVELLES, S.; FUKAWA, N.; SWAYNE, L. (2016). «Big data consumer analytics and the transformation of marketing». Journal of Business Research, vol. 69, núm. 2. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jbusres.2015.07.001
HAN, B.-C. (2022). Infocracia: La digitalización y la crisis de la democracia. Barcelona: Taurus.
HARARI, Y. H. (2017). Homo Deus. Nueva York: Harper. DOI: https://doi.org/10.17104/9783406704024
LANEY, D. B. (2017). Infonomics: How to Monetize, Manage, and Measure Information as an Asset for Competitive Advantage. Nueva York: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781315108650
LASALLE, J. M. (2019). Ciberleviatán: El colapso de la democracia liberal frente a la revolución digital. Madrid: Arpa Editores.
MAYER-SCHÖNBERGER, V. y CUKIER, K. (2013). Big data. La revolución de los datos masivos. Madrid: Editorial Turner.
MAZZAROL, T.; CLARK, D.; REBOUD, S.; MAMOUNI-LIMNIOS, E. (2018). «Developing a conceptual framework for the co-operative and mutual enterprise business model». Journal of Management and Organization, vol. 24, núm. 4. DOI: https://doi.org/10.1017/jmo.2018.29
RAMÓN FERNÁNDEZ, F. (2021). Microtargeting, transparencia, datos y propiedad intelectual. Una reflexión sobre los nuevos retos de la inteligencia artificial. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch.
REIDENBERG, J.; et al. (2019). «Transparency and the Marketplace for Student Data». Virginia Journal of Law and Technology, vol. 22, núm. 3.
RUSSELL, S. y NORVIG, P. (2021). Artificial Intelligence: A Modern Approach. Londres: Pearson, 4.ª edición.
SCHILLER, D. (2000). Digital Capitalism: Networking the Global Market System. Boston: The MIT Press. DOI: https://doi.org/10.7551/mitpress/2415.001.0001
SIMON, H. A. (1971). «Designing Organizations for an Information-Rich World». En: GREENBERGER. M. (ed.). Computers, Communications, and the Public Interest. Nueva York: The Johns Hopkins Press.
VILLARINO MARZO, J. (2018). La privacidad en el entorno del cloud computing. Madrid: Editorial Reus.
WU, T. (2010). The Master Switch. The Rise and Fall of Information Empires. Nueva York: Knopf.
XUE, J. (2021). «Handwriting with Brain Computer Interface». Journal of Physics: Conference Series, vol. 1865. DOI: https://doi.org/10.1088/1742-6596/1865/4/042026
ZUBOFF, S. (2019). The Age of Surveillance Capitalism. Nueva York: Profile Books.