Esclaus de les macrodades. O no?
Article Sidebar
Main Article Content
En aquest treball es debat la noció de macrodades en relació amb la monetització de les dades personals. Es revisa el que afirmen alguns dels seus defensors i adversaris, segons els quals les macrodades impliquen que «n = totes», en el sentit que ja no és necessari utilitzar mostres atès que disposem de totes les dades, i s'arriba a la conclusió que aquest argument és al mateix temps massa optimista i innecessàriament pessimista. Es presenten una sèrie d'aspectes epistemològics i ètics relacionats amb les repercussions de les macrodades en la nostra percepció, cognició, imparcialitat i privadesa, i també en els deguts processos legals. A continuació l'article examina la idea de la gestió de dades personals centrada en l'usuari, per a esbrinar fins a quin punt aquest tipus de gestió aporta solucions d'alguns dels problemes plantejats per l'enigma de les macrodades. Es presta una atenció especial al principi bàsic de la legislació sobre protecció de dades, concretament el principi de finalitat vinculant. Per acabar, aquest treball vol indagar en la influència que té la política de les macrodades en la persona, la ment i la societat, i preguntar-nos com podem evitar de convertir-nos en esclaus de les macrodades.
Article Details
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.