Les plataformes virtuals de contractació pública de l’Estat espanyol i la seva transparència sobre la consideració de criteris de contractació estratègica

Main Article Content

David 1984 Comet-Herrera
Lucía Benítez-Eyzaguirre

El sistema d’informació i comunicació de la contractació pública a Espanya, articulat principalment mitjançant la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP), presenta serioses mancances en relació amb l’aplicació del principi de transparència per a un bon govern. Particularment, el seu sistema de cerca és poc intuïtiu i està dirigit a usuaris amb alts coneixements sobre aquests processos administratius, la qual cosa no facilita la comprensió i accessibilitat a la informació i documentació publicada a tota la ciutadania. Consegüentment, es pot afirmar que la usabilitat i accessibilitat d’aquesta plataforma és deficient. Per això, es fa necessari i urgent revisar aquesta eina digital amb l’ànim de millorar tant la seva interfície com el seu sistema de cerca, com a element central i més rellevant per als usuaris, en pro de facilitar l’accés a la informació (especialment, als plecs administratius i tècnics, a les empreses adjudicatàries, al muntant dels contractes, etc.). Segons el nostre parer, es tractaria de fer d’aquesta plataforma una eina senzilla, ràpida i intuïtiva, que ofereixi informació útil que garanteixi més transparència dels processos de contractació pública, a la vegada que contribueixi al bon funcionament del sector públic i a l’eradicació de possibles pràctiques corruptes. Finalment, ha d’ampliar la informació sobre la consideració de clausulat social i ambiental en els contractes públics, per ser aquesta una de les principals finalitats de la pròpia Llei de Contractes del Sector Públic, al costat de la publicitat, la transparència, la no discriminació i la igualtat de tracte, entre d’altres, que no pot quedar invisibilitzada.

Paraules clau:

contractació pública, comunicació, desenvolupament sostenible, transparència

Article Details

Com citar
Comet-Herrera, David 1984; and Benítez-Eyzaguirre, Lucía. “Les plataformes virtuals de contractació pública de l’Estat espanyol i la seva transparència sobre la consideració de criteris de contractació estratègica”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 40, pp. 1-14, doi:10.7238/idp.v0i40.421435.
Biografies de l'autor/a

David 1984 Comet-Herrera, Universitat Pablo de Olavide de Sevilla

Graduat en Ciència Política, especialista en Contractació Pública, expert en Cooperació Internacional, Màster en Drets Humans i tècnic superior en Salut Ambiental. Actualment està contractat com a titulat superior per la Universitat Pablo de Olavide (UPO), de Sevilla. Ha estat coordinador de l’Àrea d’Acció, Cooperació i Comunicació d’aquesta entitat on ha participat directament en el disseny, formulació i execució de projectes d’educació en el desenvolupament i cooperació internacional vinculats a les xarxes productives agroecològiques i de Comerç Just. Ha coordinat les campanyes de «Ciudades por el Comercio Justo» i «Fair Procura/Public Affairs» a Espanya per acostar el Comerç Just i la realitat de les comunitats productores desfavorides a la ciutadania. Ha assessorat entitats del sector públic per a la consideració de criteris ètics de Comerç Just i de respecte dels drets laborals bàsics en la cadena de producció i en els processos de contractació pública. En aquest àmbit, ha desenvolupat recerques sobre la realitat jurídica de la compra social i ètica en la contractació pública, ha coordinat l’organització de seminaris, congressos i jornades, ha col·laborat en l’elaboració i redacció de diverses publicacions sobre aquesta temàtica, com ara «La compra responsable amb països en vies de desenvolupament» editada per IDEAS y NEXOS, o la Guia tècnica per a la compra sostenible editada per l’Associació Espanyola de Professionals de Compra, Contractació i Aprovisionament (AERCE). Ha assistit tècnicament a entitats com ara l’Excm. Ajuntament de Madrid, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), l’Institut de Consum de Castella-la Manxa o la Junta d’Andalusia. Col·labora habitualment amb diverses universitats espanyoles en la impartició de cursos, l’avaluació de projectes vinculats a l’educació i cooperació al desenvolupament sostenible i en recerques sobre Comerç Just i contractació pública estratègica. Ha col·laborat en diverses publicacions sobre consum responsable i és autor de diversos articles sobre desenvolupament sostenible, Comerç Just i consum responsable.

Lucía Benítez-Eyzaguirre, Universitat de Cadis

Formadora i consultora en Comunicació, Tecnologies i Innovació. Periodista, sociòloga i realitzadora. Professora titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de Cadis (UCA). Coordinadora del Màster en Gestió Estratègica i Innovació en Comunicació i professora del Màster en Direcció de Màrqueting Digital. Doctora per la Universitat de Sevilla (US). Premi Extraordinari de Doctorat de la US i Premi RTVA a la millor tesi doctoral de Comunicació. Màster en Tecnologies Digitals i Societat del Coneixement. És experta en Realització Audiovisual i en Software Lliure. En el camp de la comunicació per al desenvolupament participa en projectes de cooperació en diferents països d’Àfrica i Amèrica Llatina.

Referències

ARENILLA, M.; REDONDO, J.C. (2011). «Ética», «Transparencia» y «Participación». Crisis y reforma de la administración pública, pags. 349 y ss [en línea]. Disponible en: https://www.researchgate.net/profile/Manuel-Arenilla/publication/309666729_Crisis_y_reforma_de_la_Administracion_Publica/links/5cf0f6324585153c3da7c0e9/Crisis-y-reforma-de-la-Administracion-Publica.pdf

ARES GONZÁLEZ, M. V. (2013). «La transparencia en la Unión Europea. Una visión comparada». Revista del Consejo Escolar del Estado del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Segunda Época/vol. 2, n.º 3, págs. 15-23.

AYUNTAMIENTO DE MADRID (2017). Guía Práctica de la Comunicación Clara. Ayuntamiento de Madrid [en línea]. Disponible en: https://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/Calidad/LenguajeClaro/ComunicacionClara/Documentos/GuiaPracticaCClara.pdf

BALLESTEROS-PEÑA, S.; FERNÁNDEZ-AEDO, I. (2013). «Análisis de la legibilidad lingüística de los prospectos de los medicamentos mediante el índice de Flesch-Szigriszt y la escala Inflesz». Anales del Sistema Sanitario de Navarra, vol. 36, n.º 3, págs. 397-406. DOI: https://doi.org/10.4321/S1137-66272013000300005

BARRIO, I. M.; SIMÓN-LORDA, P.; MELGUIZO, M.; MOLINA, A. (2011, agosto). «Consenso sobre los criterios de legibilidad de los folletos de educación para la salud». Anales del sistema sanitario de Navarra, vol. 34, n.º 2, págs. 153-165. DOI: https://doi.org/10.4321/S1137-66272011000200003

COMISIÓN EUROPEA (2009). Guideline on the readability of the labelling and package leaflet of medicinal products for human use. Comisión Europea.

COMISIÓN EUROPEA (2011). Cómo escribir con claridad. Comisión Europea

COMISIÓN EUROPEA (2021). Aplicación y mejores prácticas de las políticas nacionales de contratación pública en el mercado interior. Comisión Europea

DEL CASTILLO, C. (2022). «Hacienda inhabilita su buscador de licitadores tras liberar un hacker toda la base de datos». Eldiario.es [en línea]. Disponible en: https://www.eldiario.es/tecnologia/hacienda-inhabilita-buscador-licitadores-liberar-hacker-base-datos_1_8851519.html. [Fecha de consulta: 15 de mayo de 2023]

FUERTES CASTRO, J. L.; MARTÍNEZ, L. (2012). «Accesibilidad web: legislación y estándares». En: Laura Nieto, Betania Groba, Thais Pousada, Javier Pereira-Loureiro (coord.). Aplicación de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la vida diaria de las personas con discapacidad, págs. 271-292. Universidad de La Coruña, Servizo de Publicacións.

GARCÍA-CUEVAS ROQUE, E. (2018). «Hacia la eliminación de los obstáculos discapacitantes en la sociedad de la información». Anales de la Real Academia de Doctores, vol. 3, n.º 2, págs. 213-245.

GARCÍA RODRÍGUEZ, M. J. G. (2022a). «Mejorar la gestión y supervisión de la contratación: los algoritmos de Inteligencia Artificial y los datos en abierto de la Plataforma de Contratación del Sector Público». Observatorio de los contratos públicos. Aranzadi [en línea]. Disponible en: https://www.researchgate.net/publication/362430526_Mejorar_la_gestion_y_supervision_de_la_contratacion_los_algoritmos_de_Inteligencia_Artificial_y_los_datos_en_abierto_de_la_Plataforma_de_Contratacion_del_Sector_Publico

GARCÍA RODRÍGUEZ, M. J. G. (2022b). «Tecnologías digitales para el control de la contratación pública». Auditoría pública: revista de los Órganos Autónomos de Control Externo, n.º 79, págs. 88-101.

GIMENO FELIU, J. M. (2020). «La visión estratégica en la contratación pública en la LCSP: hacia una contratación socialmente responsable y de calidad». Revista Economía Industrial, n.º 415, 1er trimestre, págs. 89-97.

GOBIERNO EE. UU. (2010). Plain Writing Act of 2010. (H.R. 946; Pub. L. 111–274) [en línea]. Disponible en: https://www.govinfo.gov/content/pkg/PLAW-111publ274/pdf/PLAW-111publ274.pdf

GUILLEM CARRAU, J. (2011). «La buena administración en la UE tras el Tratado de Lisboa: ¿más por menos?». Corts: Anuario de derecho parlamentario, n.º 25, págs. 69-103.

GUTIÉRREZ RUBÍ, A. (2020). «Comunicación clara y liderazgo ejemplar». Más poder local, n.º 42, págs. 27-32.

MILLÁN ACEVEDO, N. (2014). «Cosmopolitización del desarrollo y coherencia de políticas: Nuevos desafíos para la agenda post 2015». Investigación y desarrollo, vol. 22, n.º 1, págs. 169-187. DOI: https://doi.org/10.14482/indes.22.1.5073

MONTOLÍO DURÁN, E.; TASCÓN, M. (2020). El derecho a entender. Los libros de la Catarata.

MONTOLÍO DURÁN, E. (2014). Hacia la modernización del discurso jurídico. Universitat de Barcelona.

NIELSEN, J. (1994). «10 Usability Heuristics for User Interface Design». Nielsen Norman Group [en línea]. Disponible en: http://www.useit.com/papers/heuristic/heuristic_list.html. [Fecha de consulta: 2 de mayo de 2023].

NIELSEN, J. (1995). «How to conduct a heuristic evaluation». Nielsen Norman Group [en linea]. Disponible en: https://www.nngroup.com/articles/how-to-conduct-a-heuristic-evaluation/. [Fecha de consulta: 2 de mayo de 2023].

PEÑA PÉREZ, J. C. (2016). El Portal de la Transparencia del Gobierno abierto de España: límites, retos y oportunidades para el ejercicio del Periodismo. Trabajo Fin de Grado en Periodismo. Universidad de Valladolid.

PETELIN, R. (2010). «Considering plain language: issues and initiatives». Corporate Communications: An International Journal, vol. 15, n.º 2, pág. 205-216. DOI: https://doi.org/10.1108/13563281011037964

PRENSKY, M. (2001). «Digital natives, digital immigrants». On the Horizon, n.º 9, vol. 5. DOI: https://doi.org/10.1108/10748120110424816

ROBINSON, S. S. (2005). «Reflexiones sobre la inclusión digital». Nueva sociedad, n.º 195, págs. 126-140.

SÁNCHEZ HERNÁNDEZ, A. (2014). «Razones y objetivos que motivaron la creación de la Comisión de Modernización del Lenguaje Jurídico por acuerdo del Consejo de Ministros, de 30 de diciembre de 2009». En: Montolío Durán, E. (ed.). Hacia la modernización del discurso jurídico, págs. 25-37. Universitat de Barcelona.

SCOLARI, C. (2018). Las leyes de la interfaz: diseño, ecología, evolución, tecnología. Gedisa.

TARDIVO, P. S. (2021). «El principio de transparencia de la gestión pública en el marco de la teoría del buen gobierno y la buena administración». Revista de la Facultad de Derecho y Ciencias Sociales y Políticas, vol. 10, n.º 19, págs. 123-149.

TORNOS MAS, J. (2020). «Contratación pública y derechos humanos (Public Procurement and Human Rights)». Revista digital de derecho administrativo, nº 24. DOI: https://doi.org/10.18601/21452946.n24.02

VILLAVERDE, I. (2019). «El marco constitucional de la transparencia». Revista Española de Derecho Constitucional, n.º 116, págs. 167-191. DOI: https://doi.org/10.18042/cepc/redc.116.06