La fi està a prop: Estat, tecnologia i distopia

Main Article Content

Manuel Vial-Dumas

L’estat constitucional és el resultat d’una visió del futur utòpica que es va desenvolupar en els plans filosòfic, tècnic i literari durant la Il·lustració. El segle XX va acabar amb el mite del progrés en aquests àmbits, però els avanços tècnics no es van detenir. Això ha generat una tensió entre allò utòpic i allò distòpic determinada pel control o descontrol del poder polític i de la tecnologia. Les crisis del segle XXI han fet aflorar visions apocalíptiques que deixen sense fonament el projecte de l’estat modern. Sense una visió optimista del futur el paper de l’Estat canvia, de ser el catalitzador d’un projecte que s’implanta en la realitat conduïda i modelada per la humanitat esdevé una mena de refugi davant una realitat que supera les possibilitats d’acció d’una societat en concret. El paper de la tecnologia i el poder és fonamental a l’hora de plantejar noves utopies que sostinguin un projecte polític, aquest és el desafiament polític de la IA o de projectes com el transhumanisme.

Paraules clau:

crisi de l’Estat, distopia, utopia, intel·ligència artificial, dret i ficció, transhumanisme

Article Details

Com citar
Vial-Dumas, Manuel. “La fi està a prop: Estat, tecnologia i distopia”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 40, pp. 1-12, doi:10.7238/idp.v0i40.417644.
Biografia de l'autor/a

Manuel Vial-Dumas, Universitat de Girona

Doctor en Dret amb esment europeu per la Universitat de Girona. Llicenciat en Ciències Jurídiques i Socials per la Universitat de Xile. Professor Serra Húnter a la Universitat de Girona i professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat investigador convidat a la Universitat de Gènova (2008) i la Universitat d’Atenes (2010) i professor convidat a la Universitat Catòlica de Xile (2014) i a la Universitat Interamericana de Puerto Rico (2016).  És professor en el programa de doctorat de la Universitat de Buenos Aires (des de 2016) i coordinador dels màsters Cultura Jurídica: Seguretat, Justícia i Dret; i Cultura Política, Jurídica i Econòmica iberoamericana: Traducció i comprensió del context cultural.

Referències

ADORNO, T.; HORKHEIMER, M. (2007). Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal.

ALEJANDRE, J. A. (2006). «El año 2440: El poder regio y la Inquisición contra la utopía». En: GACTO FERNÁNDEZ, E. (ed.). Inquisición y censura: el acoso a la inteligencia en España, págs.173-183. Madrid: Dykinson.

BAUMAN, Z. (2007). Miedo líquido: la sociedad contemporánea y sus temores. Barcelona: Paidós.

BOOKER, M. (2019). The Dystopian Impulse in Modern Literature. Westport: Greenwood Press.

BOSTROM, N. (2014). Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies. Oxford: Oxford University Press.

BRAVO LIRA, B. (2022). Constitución y reconstitución. Madrid: Boletín Oficial del Estado.

CLAEYS, G. (2017). Dystopia. A Natural History. Oxford: Oxford University Press. DOI: https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198785682.001.0001

DIAMOND, J. (2006). Colapso: por qué unas sociedades perduran y otras desaparecen. Barcelona: Random House.

DIÉGUEZ, A. (2017). Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano. Barcelona: Herder.

DIÉGUEZ, A. (2021). Cuerpos inadecuados. El desafío transhumanista a la filosofía. Barcelona: Herder. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1prsscc

GARCÉS, M. (2017). Nueva Ilustración radical. Barcelona: Anagrama.

GARCÍA FIGUEROA, A. (2019). «Las virtudes de la ciencia ficción». CEFD, n.º 40, págs. 265-291. DOI: https://doi.org/10.7203/CEFD.40.13885

GROSSI, P. (2007). Mitologie giuridiche della modernità. Milán: Giuffrè.

GUZMÁN BRITO, A. (1977). La fijación del Derecho. Valparaíso: Ediciones Universitarias de Valparaíso.

HABERMAS, J. (1988). Ensayos políticos. Barcelona: Península.

HERMAN, A. (1988). La idea de decadencia en la historia occidental. Santiago de Chile/Barcelona: Editorial Andrés Bello.

HESPANHA, A.M. (2012). Cultura jurídica europea, síntese de um milenio. Coimbra: Almedina.

HILLEGAS, M.R. (1967). The Future as Nightmare: H. G. Wells and the Anti-utopians. Nueva York: Oxford University Press.

LYOTARD, J.F. (2019). La condición posmoderna. Madrid, Cátedra.

MARCUSE, H. (2009). El hombre unidimensional. Barcelona: Ariel.

MARTORELL CAMPOS, F. (2021). Contra la distopía, la cara B de un género de masas. València: La Caja Books.

MORENO, F. A. (2010). Teoría de la literatura de ciencia ficción. Poética y retórica de lo prospectivo. Vitoria: Portal Editions.

PEREIRA MENAUT, G. (2005). «Ciudadanía romana clásica vs. ciudadanía europea. Innovaciones y vigencia del concepto romano de ciudadanía». Historia Actual Online, n.º 7, págs. 143-150.

PÉREZ COLLADOS, J. M. (2018). «Fronteras permeables: ciencias sociales y literatura». Fronteras permeables: ciencias sociales y literatura. Madrid: Marcial Pons, págs. 9-29. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv10qr0tj.3

SERVIGNE, P.; RAPHAËL S. (2015). Comment tout peut s’effondrer: petit manuel de collapsologie à l’usage des générations présentes. París: Editions du Seuil. Traducido con el título Colapsología (2020). Barcelona: Arpa.

SHKLAR, J. (2018). El liberalismo del miedo. Barcelona: Herder.

SPENGLER, O. (1918-1923), la edición en español consultada es La decadencia de Occidente (1947). Madrid: Espasa.

TARELLO, G. (1976). Storia della cultura giuridica moderna, assolutismo e codificazione del diritto. Bolonia: Il Mulino.

Articles més llegits del mateix autor/a