Actituds i percepcions relatives a la justícia algorítmica: barreres per a la innovació en el sistema judicial?

Article Sidebar

PDF (English) ePUB (English)

Main Article Content

Sandra Pérez Domínguez
Universitat Miguel Hernández d’Elx
Pere Simón Castellanos
Universidad Internacional de la Rioja (UNIR)
https://orcid.org/0000-0003-1722-6498

Aquest estudi té com a objectiu ser un punt de partida en el procés d’estudi d’actituds i de percepcions al voltant de l’ús d’eines algorítmiques en el sistema judicial i explora possibles barreres per a la innovació. Els resultats revelen diferències significatives en l’acceptació entre la població general, els experts en anàlisis de dades i en intel·ligència artificial (IA) i els professionals jurídics, amb variacions notables en l’acceptació d’eines algorítmiques per a l’anàlisi judicial. A més, els participants amb coneixements legals van mostrar una correlació negativa amb l’acceptació, la qual cosa indica una postura més cautelosa cap a la integració d’aquestes eines en l’àmbit de la justícia penal. Això suggereix una actitud cautelosa i reservada entre els professionals jurídics cap a la integració d’eines algorítmiques en el sistema de justícia, potencialment arrelada en preocupacions sobre l’objectivitat, l’equitat i la conservació dels principis jurídics en els processos judicials. A més, l’estudi revela que l’acceptació d’eines algorítmiques està influenciada per la complexitat de les tasques implicades en l’automatització del sistema de justícia penal. Aquest fet subratlla la importància de considerar el nivell d’automatització i el grau d’intervenció humana en l’ús d’aquestes eines. En resum, aquest estudi destaca la importància de tenir l’elecció de la societat i, més específicament, dels operadors legals per fomentar l’adopció i la implementació efectiva d’eines algorítmiques en l’esfera judicial.

Paraules clau
actituds, percepcions, eines algorítmiques, sistema judicial, procés de presa de decisions

Article Details

Com citar
Pérez Domínguez, Sandra; and Simón Castellanos, Pere. “Actituds i percepcions relatives a la justícia algorítmica: barreres per a la innovació en el sistema judicial?”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 39, pp. 1-17, doi:10.7238/idp.v0i39.417206.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Sandra Pérez Domínguez, Pere Simón Castellanos, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografies de l'autor/a

Sandra Pérez Domínguez, Universitat Miguel Hernández d’Elx

Graduada en Psicologia i màster en Intervenció Criminològica i Victimològica per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Investigadora predoctoral de la Universitat Miguel Hernández d’Elx en col·laboració amb l’empresa Plus Ethics. Docent de l’assignatura de Violència Familiar i de Gènere en el grau en Seguretat Pública i Privada de la UMH. Investigadora del Centro Crímina para el estudio y prevención de la delincuencia, i del grup d’investigació TEMEC - Tecnología, Mente y Comportamiento social desviado, tots dos de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Vocal d’organització d’esdeveniments en la Red Española de Jóvenes Investigadores en Criminología (REJIC).

Pere Simón Castellanos, Universidad Internacional de la Rioja (UNIR)

Professor titular de Dret Constitucional en la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR). Soci del despatx Font Advocats, especialitzat en Dret Digital i director de l’àrea de Compliment Penal. Docent en assignatures de grau i postgrau en diferents universitats (UNIR, Universitat de Girona, UOC, Nuclio Digital School, Universitat de Salamanca, UNIANDES). Secretari de la Junta de la Secció de Dret de les TIC de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Premi de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (2011) i de l’Agència Basca de Protecció de Dades (2015). Forma part del grup d’investigació PENALCRIM de la UNIR.

Referències

BARYSÉ, D.; SAREL, R. (2023). “Algorithms in the court: does it matter which part of the judicial decision-making is automated?”. Artificial Intelligence and Law. DOI: https://doi.org/10.1007/s10506-022-09343-6

BERIAIN, I. D. M. (2018). “Does the use of risk assessments in sentences respect the right to due process? A critical analysis of the Wisconsin v. Loomis Ruling”. Law Probab Risk, vol. 17, no. 1, pp. 45-53. DOI: https://doi.org/10.1093/lpr/mgy001

BOIX PALOP, A. (2020). “Los algoritmos son reglamentos: La necesidad de extender las garantías propias de las normas reglamentarias a los programas empleados por la administración para la adopción de decisiones”. Revista de Derecho Público. Teoría y Método, vol. 1, pp. 223-269. DOI: https://doi.org/10.37417/RPD/vol_1_2020_33

CATERINI, M. (2022). “El sistema penal en la encrucijada ante el reto de la inteligencia artificial”. IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, no. 35, pp. 1-19. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i35.392754

CASTRO TOLEDO, F. J. (2022). (Dir.). La transformación algorítmica del sistema de justicia penal. Cizur Menor: Aranzadi

CERRILLO I MARTÍNEZ, A. (2019). “El impacto de la inteligencia artificial en el derecho administrativo ¿nuevos conceptos para nuevas realidades técnicas?”. Revista General de Derecho Administrativo, no. 50.

COTINO HUESO, L. (2022). “Nuevo paradigma en las garantías de los derechos fundamentales y una nueva protección de datos frente al impacto social y colectivo de la inteligencia artificial”. In: Bauzá Reilly, M. (coord.) and Cotino Hueso, L. (dir.). Derechos y garantías ante la inteligencia artificial y las decisiones automatizadas, pp. 69-105. Cizur Menor: Aranzadi.

GONZÁLEZ FUSTER, G. (2020). “Artificial Intelligence and Law Enforcement - Impact on Fundamental Rights”. Policy Department for Citizens’ Rights and Constitutional Affairs. Directorate-General for Internal Policies [online]. Available at: https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2020/656295/IPOL_STU(2020)656295_EN.pdf

HERMSTRÜWER, Y.; LANGENBACH, P. (2022). “Fair governance with humans and machines”. MPI Collective Goods Discussion Paper, no. 2022/4, Psychology, Public Policy, and Law (forthcoming). DOI: https://dx.doi.org/10.2139/ssrn.4118650

KIM, B.; PHILLIPS, E. (2021). “Humans’ assessment of robots as moral regulators: importance of perceived fairness and legitimacy”. arXiv. DOI: https://doi.org/10.48550/arXiv.2110.04729

MARCHENA GÓMEZ, M. (2022). “Inteligencia Artificial y jurisdicción penal”. Speech given by Manuel Marchena Gómez on the occasion of his admission as a Full Academician of the Royal Academy of Doctors of Spain on 26 October 26 2022.

MIRÓ LLINARES, F. (2022). “Policía predictiva: realismo frente a utopías y distopías”. In: Castro Toledo, F. J. (dir.). La transformación algorítmica del sistema de justicia penal, pp. 177-198. Cizur Menor: Aranzadi.

PONCE SOLÉ, J. (2019). “Inteligencia artificial, Derecho administrativo y reserva de humanidad: algoritmos y procedimiento administrativo debido tecnológico”. Revista General de Derecho Administrativo, no. 50.

REILING, A. D. (2020). “Courts and artificial intelligence”. International Journal for Court Administration, vol. 11, no. 1. DOI: https://doi.org/10.36745/ijca.343

SORIANO ARNANZ, A. (2023). “Creando sistemas de inteligencia artificial no discriminatorios: buscando el equilibrio entre la granularidad del código y la generalidad de las normas jurídicas”. IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, no. 38, pp. 1-12. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i38.403794

SIMÓN CASTELLANO, P. (2021). Justicia Cautelar e Inteligencia Artificial: La Alternativa a Los Atávicos Heurísticos Judiciales. First edition. Barcelona: J.M. Bosch.

SIMÓN CASTELLANO, P. (2022). La prisión algorítmica: Prevención, reinserción social y tutela de derechos fundamentales en el paradigma de los centros penitenciarios inteligentes. First edition. València: Tirant lo Blanch.

SIMÓN CASTELLANO, P. (2023). La evaluación de impacto algorítmico en los derechos fundamentales. First edition. Cizur Menor: Aranzadi. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1tqcxbh

ULENAERS, J. (2020). “The impact of artificial intelligence on the right to a fair trial: towards a robot judge?”. Asian Journal of Law and Economics, vol. 11, no. 2. DOI: https://doi.org/10.1515/ajle-2020-0008

YAlCIN, G.; THEMELI, E; STAMHUIS, E. et al. (2022). “Perceptions of justice by algorithms”. Artif Intell Law, no. 31. DOI: https://doi.org/10.1007/s10506-022-09312-z

ZARSKY, T. (2016). “The Trouble with Algorithmic Decisions: An Analytic Road Map to Examine Efficiency and Fairness in Automated and Opaque Decision Making”. Science, Technology, & Human Values, vol, 41, no. 1, pp. 118-132. DOI: https://doi.org/10.1177/0162243915605575