La digitalització de les presons i l’ús de la intel·ligència artificial. Marcadors d’última generació per a la normalització de l’entorn penitenciari i la redefinició del procés de resocialització

Article Sidebar

PDF (Castellano) ePUB (Castellano)

Main Article Content

Beatriz López Lorca
Universitat de Castella-la Manxa
https://orcid.org/0000-0002-2417-9768

El repte que comporta la incorporació de les noves tecnologies en l’àmbit penitenciari s’ha de tractar des d’una planificació estratègica on es defineixin amb claredat la visió de futur del sistema penitenciari i els seus valors essencials. A més, cal establir els objectius estratègics i les accions que en possibilitaran la consecució. Com a proposta, en aquest article s’han marcat com a objectius estratègics una normalització efectiva i sostenible de l’entorn penitenciari i una reconfiguració del procés de resocialització, i s’han establert com a marcadors d’última generació la digitalització de les presons i l’ús de la intel·ligència artificial. D’això deriva que la implementació de noves tecnologies en el sistema penitenciari planteja oportunitats i desafiaments específics que han de ser convenientment identificats en un diagnòstic de situació inicial per facilitar la presa de decisions i promoure el canvi en el model de gestió.

Paraules clau
digitalització, intel·ligència artificial, gestió penitenciària, planificació estratègica, principi de normalització, procés de resocialització

Article Details

Com citar
López Lorca, Beatriz. “La digitalització de les presons i l’ús de la intel·ligència artificial. Marcadors d’última generació per a la normalització de l’entorn penitenciari i la redefinició del procés de resocialització”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 39, pp. 1-10, doi:10.7238/idp.v0i39.416671.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Beatriz López Lorca, 2023


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Beatriz López Lorca, Universitat de Castella-la Manxa

Professora contractada doctora interina de Dret Penal. Les seves línies d’investigació principals són el dret penal militar, àmbit en el qual ha publicat nombrosos articles i ha desenvolupat una tasca d’assessoria a diversos grups parlamentaris durant la reforma de l’actual Codi Penal Militar; el dret penal internacional, essent especialista en delictes contra la seguretat marítima i aèria i la seva intersecció amb la governança global dels espais marítim i aeri, i el dret penitenciari i la penologia, on s’ha centrat principalment en les penes de presó de llarga durada i la cadena perpètua, així com en els estàndards penitenciaris europeus mitjançant diferents publicacions, projectes d’investigació i intervencions en fòrums especialitzats. Altres línies addicionals en què ha treballat són la responsabilitat penal de les empreses militars i de seguretat privada, les sancions a persones jurídiques i la reforma dels delictes contra la llibertat sexual.

Referències

ALSHAFEY, I. A.; A. AHMED, H.; HUSSEIN, H. S. (2022). «Smart Prisons and the Ability to Achieve Goals and Standards of the Facility in Terms of Raising its Humanitarian and Security Efficiency». Journal of Positive School Psychology, vol. 6, n.º 9, pág. 1.407-1.444 [en línea]. Disponible en: https://journalppw.com/index.php/jpsp/article/view/12427/8054

BARAS GONZÁLEZ, M. (2013). «La videovigilancia penitenciaria: entre la afectación de derechos y la prevención de la tortura». Anuario de Derecho Penal y Ciencias Penales, tomo. 66 [en línea]. Disponible en: https://www.boe.es/biblioteca_juridica/anuarios_derecho/abrir_pdf.php?id=ANU-P-2013-10042300457

BARAS GONZÁLEZ, M. (2021). «Internet en prisión. Los derechos digitales de las personas privadas de libertad». Revista Digital Nuevas Tecnologías, n.º 24.

ÇALI B. (2020). «The Case for the Right to Meaningful Access to the Internet as a Human Right in International Law». En: VON ARNAULD A. et al. (eds.). The Cambridge Handbook of New Human Rights. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/9781108676106.022

COMISSIONER OF HUMAN RIGHTS (2019). Unboxing artificial intelligences: 10 steps to protect human rights. Bruselas: Consejo de Europa [en línea]. Disponible en: https://rm.coe.int/unboxing-artificial-intelligence-10-steps-to-protect-human-rights-reco/1680946e64

DE VICENTE MARTÍNEZ, R. (2019). «La instalación de teléfonos fijos en las celdas. El experimento en la prisión francesa de Montmédy (Meuse)». Revista Aranzadi de Derecho y Proceso Penal, n.º 53, págs. 103-128

ELLIS, R. (2021). «Prisons as porous institutions». Theory and Society, vol. 50. págs. 175-199. DOI: https://doi.org/10.1007/s11186-020-09426-w

FERNÁNDEZ DÍAZ, C. R. (2021). «La necesaria modernización de las prisiones españolas: una propuesta de introducción de internet entre rejas». Revista General de Derecho Penal, n.º 35.

GARCÍA MOLINA, P. (2020). «El uso de ordenadores personales y de material informático por los internos en un centro penitenciario». Revista Penal, n.º 46.

GÜERRI, C.; MARTÍ, M.; PEDROSA, A. (2021). «Abriendo ventanas virtuales en los muros de la prisión». IDP. Revista de Internet, Derecho y Política, n.º 32. DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.375209

HADLINGTON, L.; KNIGHT, V. (2022). «Public Acceptability of Prisoners’ Access and Use of Digital Technologies in the UK». The Prison Journal, vol. 102, n.º 2, págs. 237-255. DOI: https://doi.org/10.1177/00328855221079290

IVERSON, J. (2022). «Surveilling Potential Uses and Abuses of Artificial Intelligence in Correctional Spaces». Lincoln Memorial University Law Review, vol. 9, n.º 3. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.4197486

JEWKES, Y.; REISDORF, B. (2016). «A brave new world: the problems and opportunities presented by new media technologies in prisons». Criminology & Criminal Justice, vol.16, n.º 5, págs. 534-551. DOI: https://doi.org/10.1177/1748895816654953

KAUN, A.; STIERNSTEDT, F. (2020). «Doing time, the smart way? Temporalities of the smart prison». New Media & Society, vol. 22, n.º 9, págs. 1.587-1.599. DOI: https://doi.org/10.1177/1461444820914865

KNIGHT, V. (2022). «Reflections on the 6th EuroPris ICT in Prisons Workshop in Istanbul (2022). Maturing prison technology – a report from the EuroPris ICT workshop». EuroPris [en línea]. Disponible en: https://www.europris.org/news/reflections-on-the-6th-europris-ict-in-prisons-workshop-in-istanbul-2022/

KNIGHT, V.; VAN DE STEENE, S. (2020). «The digital prison: Towards an ethics of technology». En: BIRCH, P. y SICARD, L. Prisons and Community Corrections. Critical Issues and Emerging Controversies. Londres: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003010562-5

KNIGHT, V.; REISDORF, B. C.; VAN DE STEENE, S. (2023). Digital Maturity of Prisons: A Global Survey. De Montfort University [en línea]. Disponible en: https://dora.dmu.ac.uk/server/api/core/bitstreams/6fb3271c-d833-4a88-98da-6bc97d30c90d/content

LÁZARO PULIDO, M. (2023). «Challenges to the Educational “Digital Divide” in Spanish Prisons». European Journal on Criminal Policy and Research, vol. 29, págs. 263–281. DOI: https://doi.org/10.1007/s10610-021-09493-4

LINDSTRÖM, B.; PUOLAKKA, P. (2021). Smart Prison: the preliminary development process of digital self-services in Finnish prisons. RISE. European Organisation of Prison and Correctional Services [en línea]. Disponible en: https://rm.coe.int/puolakka-pia-sevilla-presentation-2022-final-edited/1680a70a9e

LÓPEZ MURIEL, A. V. (2020). Intelligent prison: technology and security. EuroPris [en línea]. Disponible en: https://www.europris.org/wp-content/uploads/2020/10/INTELLIGENT-PRISON-POWER-Angel-Lopez-Spain-08092020.pdf

MAPELLI CAFFARENA, B. (2013). «¿Pueden los privados de libertad usar móviles para comunicarse?». Anales de Derecho, n.º 31, págs. 1-18 [en línea]. Disponible en: https://revistas.um.es/analesderecho/article/view/185341

MAPELLI CAFFARENA, B.; BARAS GONZÁLEZ, M. (2017). «Sistemas de videoconferencia entre abogados y personas privadas de libertad». La Ley Penal, n.º 124.

MAPELLI CAFFARENA, B.; BARAS GONZÁLEZ, M. (2022). «El uso de las nuevas tecnologías en la prisión: comentarios a la reforma del Reglamento Penitenciario de 2021». En: LEÓN ALAPONT, J. (dir.). Guía práctica de Derecho penitenciario. Madrid: Wolter Kluwers.

MATA Y MARTIN, R. (ed) (2014). Sistema penitenciario y nuevas tecnologías. Valladolid: Lex Artis.

MCDOUGALL, C.; PEARSON, D. A. S.; TORGERSON, D. J. et al. (2017). «The effect of digital technology on prisoner behavior and reoffending: a natural stepped-wedge design». Journal of Experimental Criminology, vol. 13, págs. 455-482. DOI: https://doi.org/10.1007/s11292-017-9303-5

MCKAY, C. (2022). «The carceral automaton: Digital prisons and technologies of detention». International Journal for Crime, Justice and Social Democracy, vol. 11, n.º 1, págs. pp. 100-119. DOI: https://doi.org/10.5204/ijcjsd.2137

MILDEBRATH, H. (2021). Internet access as a fundamental right. Exploring aspects of connectivity. Bruselas: Servicio de Investigación del Parlamento Europeo [en línea]. Disponible en: https://www.europarl.europa.eu/RegData/etudes/STUD/2021/696170/EPRS_STU(2021)696170_EN.pdf

MINISTERIO DE ASUNTOS ECONÓMICOS Y TRANSFORMACIÓN DIGITAL (2020). ENIA. Estrategia Nacional de Inteligencia Artificial. Gobierno de España [en línea]. Disponible en: https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Documents/2020/ENIA2B.pdf

MONTERO PÉREZ DE TUDELA, E.; NISTAL BURÓN, J. (2020). The use of new technologies in the execution of prison sentences in Spain: latest developments. EuroPris [en línea]. Disponible en: https://www.europris.org/wp-content/uploads/2020/10/ICT-Workshop-presentation-Esther-y-Javier-Revisado-28092020.pdf

PUOLAKKA, P. (2021). «Smart Prison: A historical digital leap in Finnish prisons». Justice Trends [en línea]. Disponible en: https://justice-trends.press/smart-prison-a-historical-digital-leap-in-finnish-prisons/

PUOLAKKA, P. (2022). «Smart Prison: From Prison Digitalisation to Prison Using, Learning and Training Artificial Intelligence». Justice Trends [en línea]. Disponible en: https://justice-trends.press/smart-prison-from-prison-digitalisation-to-prison-using-learning-and-training-artificial-intelligence/

PUOLAKKA, P. (2023). «Smart Prisons and Artificial Intelligence Systems Expand in Finland». Justice Trends [en línea]. Disponible en: https://justice-trends.press/smart-prisons-and-artificial-intelligence-systems-expand-in-finland/

PUOLAKKA, P.; NURMI, J. (2022). Smart Prison: Digital Environment for Rehabilitation. Europris [en línea]. Disponible en: https://www.europris.org/wp-content/uploads/2022/04/Smart-Prison-EuroPris-ICT-Wokrshop-Istanbul-2022_edited.pdf

PUOLAKKA, P.; VAN DE STEENE, S. (2021). «Artificial Intelligence in Prisons in 2030: an Exploration on the Future of AI in Prisons». Advancing Corrections Journal, vol. 11 [en línea]. Disponible en: https://rm.coe.int/ai-in-prisons-2030-acjournal/1680a40b83

REISDORF, B. C. (2023). «Locked In and Locked Out: How COVID-19 Is Making the Case for Digital Inclusion of Incarcerated Populations». American Behavioral Scientist, vol. 0, n.º 0, págs. 1-20. DOI: https://doi.org/10.1177/00027642231155369

REISDORF, B.C.; RIKARD, R. V. (2018). «Digital Rehabilitation: A Model of Reentry Into the Digital Age». American Behavioral Scientist, vol. 62, n.º 9. DOI: https://doi.org/10.1177/0002764218773817

RODRÍGUEZ YAGÜE, C. (2020). «COVID-19 y prisiones: un desafío no sólo sanitario y de seguridad, también humanitario». Revista General de Derecho Penal, n.º 33.

RODRÍGUEZ YAGÜE, C. (2013). «El derecho a la educación en el sistema penitenciario español». Revista General de Derecho Penal, n.º 20.

SIMÓN CASTELLANO, P. (2022). La prisión algorítmica. València: Tirant lo Blanch.

SCHARFF SMITH, P. (2012). «Imprisonment and Internet-Access Human Rights, the Principle of Normalization and the Question of Prisoners Access to Digital Communications and Technology». Nordic Journal of Human Rights, vol. 30, págs. 454-482. DOI: https://doi.org/10.18261/ISSN1891-814X-2012-04-04

SOLAR CALVO, P. (2022). Legal changes for inmate’s resocialization. Two Spanish examples. EuroPris [en línea].

SOLAR CALVO, M. P.; LACAL CUENCA, P. (2022). «El Real Decreto 268/2022, de 12 de abril, de Reforma del Reglamento Penitenciario». Diario La Ley, n.º 10.081.

SOLAR CALVO, P.; LACAL CUENCA, P. (2020). «Lo que el COVID 19 ha venido a enseñarnos. Propuestas penitenciarias para un futuro inmediato». Revista General de Derecho Penal, vol. 33.

SUN, P. (2022). Smart Prisons. Londres: Springer. DOI: https://doi.org/10.1007/978-981-16-9657-2

TULLY S. (2014). «A Human Right to Access the Internet? Problems and Prospects». Human Rights Law Review, vol. 14, n.º 2, págs. 175-195. DOI: https://doi.org/10.1093/hrlr/ngu011

VAN DE STEENE, S.; KNIGHT, V. (2017). «Digital transformation for prisons: Developing a needs-based strategy». Probation Journal, vol. 64, n.º 3, págs. 256-268. DOI: https://doi.org/10.1177/0264550517723722

VAN ZYL SMIT, D.; SNACKEN, S. (2009). Principles of European Prison Law and Policy. Penology and Human Rights. Oxford: Oxford University Press.

ZIVANAI, E.; MAHLANGU, G. (2022). «Digital prison rehabilitation and successful re-entry into a digital society: A systematic literature review on the new reality on prison rehabilitation». Cogent Social Sciences, vol. 8, n.º 1. DOI: https://doi.org/10.1080/23311886.2022.2116809