Dret a la desconnexió o obligació empresarial de desconnexió remota? Reptes legislatius des de la perspectiva laboral

Article Sidebar

PDF ePUB

Main Article Content

Montse Sole-Truyols
Universitat Oberta de Catalunya
https://orcid.org/0000-0002-1127-933X

Aquest article parteix de la base que el treball en l’entorn digital no modifica la naturalesa de la relació laboral. Des d’aquesta perspectiva, argumenta algunes de les raons per les quals la flexibilitat no es pot considerar una característica inherent del treball amb dispositius TIC. En la mesura que el dret a la desconnexió cerca garantir el descans del treballador sense renunciar a la flexibilitat, altera la correlació de drets i deures pròpia del contracte de treball i resulta una mesura ineficaç pel que fa a l’objectiu del descans.


Partint de la base que la legislació sobre desconnexió ha de mantenir els fonaments de la relació laboral, l’article utilitza una potencial obligació de desconnexió remota de l’empresari com a estudi de cas per identificar els reptes més importants als quals la normativa hauria de donar resposta. La idea és avançar en els aspectes rellevants per tal que puguin ser útils en futures mesures. 

Paraules clau
dret a la desconnexió, relació laboral, jornada laboral, treball digital

Article Details

Com citar
Sole-Truyols, Montse. “Dret a la desconnexió o obligació empresarial de desconnexió remota? Reptes legislatius des de la perspectiva laboral”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 36, doi:10.7238/idp.v0i36.397055.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Montse Sole-Truyols, 2022


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Montse Sole-Truyols, Universitat Oberta de Catalunya

Professora col·laboradora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Filologia Catalana (2009) i en Dret (2011) per aquesta universitat, i doctora internacional en Dret (2017) per la Universitat Pompeu Fabra. Els seus interessos de recerca se centren en el dret laboral comparat, especialment amb el dels països nòrdics, on ha fet diverses estades de recerca, en concret a Noruega i Suècia. Dins d’aquest àmbit, actualment, la seva línia de recerca prioritària gira entorn del treball digital i l’anàlisi dels canvis legislatius derivats de les noves tecnologies. És autora de diferents publicacions, en formats diversos: capítols de llibre i de manuals per a la docència, tots publicats per Thomson Reuters Aranzadi, i també d’articles a revistes científiques. Com a ponent, ha participat en congressos internacionals especialitzats en Dret Laboral, entre els quals destaquen, per ser els més recents: The individualisation of collective representation. Norway, Portugal and Spain alternatives of digital workers’ representation, presentat a la Conferència International organitzada per ADAPT, a Bèrgam (Itàlia), al novembre del 2021, i Working time regulation in the Digital Environment: A fundamental must to avoid modern slavery, presentat al 19è ILERA World Congress, a Lund (Suècia), al juny del 2021.

Referències

BLAGOEV, B. et al. (2018). «Organizational working time regimes: Drivers, consequences and attempts to change patterns of excessive working hours». A: German Journal of Human Resource Management, vol. 32(3-4). DOI: https://doi.org/10.1177/2397002218791408.

CHIUFFO, F.M. (2019). «The ‘Right to Disconnect’ or ‘How to Pull the Plug on Work’». A: SSRN. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3422283

CHUNG, H. (2017). «Work Autonomy, Flexibility and Work-Life Balance final report». A: KAR [en línia]. Disponible a: https://kar.kent.ac.uk/65922/. Universitat de Kent. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

DAGNINO, E. (2020). «Working Anytime, Anywhere and Working Time Provisions. Insights from the Italian Regulation of Smart Working and the Right to Disconnect». A: E-Journal of International and Comparative and Labour Studies, vol. 9(3).

Eurofound (2021). Right to disconnect: Exploring company practices [en línia]. Disponible a: https://www.eurofound.europa.eu/publications/report/2021/right-to-disconnect-exploring-company-practices. Luxemburg: Oficina de publicacions de la Unió Europea. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

Eurofound (2020a). Regulations to address work–life balance in digital flexible working arrangements. New forms of employment series [en línia]. Disponible a: https://www.eurofound.europa.eu/publications/report/2020/regulations-to-address-work-life-balance-in-digital-flexible-working-arrangements. Luxemburg: Oficina de publicacions de la Unió Europea. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

Eurofound (2020b). Telework and ICT-based mobile work: Flexible working in the digital age. New forms of employment series [en línia]. Disponible a: https://www.eurofound.europa.eu/publications/report/2020/telework-and-ict-based-mobile-work-flexible-working-in-the-digital-age. Luxemburg: Oficina de publicacions de la Unió Europea. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

European Agency for Safety and Health at Work (2021). Regulating telework in a post-COVID-19 Europe, [en línia]. Disponible a: https://euagenda.eu/upload/publications/telework--20post-covid.pdf. Luxemburg: Oficina de publicacions de la Unió Europea. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

FERRANTE, V. (2019). «Between health and salary: The incomplete regulation of working time in European law». A: European Labour Law Journal, vol. 10(4). DOI: https://doi.org/10.1177/2031952519886144.

GENIN, E. (2016). «Proposal for a Theoretical Framework for the Analysis of Time Porosity». A: International Journal of Comparative Labour Law and Industrial Relations, vol. 32(3).

GESUALDI-FECTEAU, D.; RICHARD, G. (2021). «L’hyperconnectivité professionnelle et le droit à la déconnexion et au repos: quel encadrement juridique?». A: Bernier, J. (ed.). L’intelligence artificielle et les mondes du travail. Perspectives sociojuridiques et enjeux éthiques. Paris: Les Presses de l’Université Laval. DOI: https://doi.org/10.2307/j.ctv1f2s22n.11.

GLOWACKA, M. (2021). «A little less autonomy? The future of working time flexibility and its límits». A: European Labour Law Journal, vol.12(2). DOI: https://doi.org/10.1177/2031952520922246.

GONSALVES, L. (2020). «From Face Time to Flex Time: The Role of Physical Space in Worker Temporal Flexibility». A: Administrative Science Quarterly, vol. 65(4). DOI: https://doi.org/10.1177/0001839220907891.

GRAMANO, E. (2018). «Working Performance and Organisational Flexibility: At the Core of the Employment Contract». A: SSRN. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3118216.

GRIGORE, G. et al. (2021). «(Un)resolving digital technology paradoxes through the rhetoric of balance». A: Organization, vol. 28(1). DOI: https://doi.org/10.1177/1350508420968196

JAUCH, M. (2020). «The rat race and working time regulation». A: Politics, Philosophy & Economics, vol. 19(3). DOI: https://doi.org/10.1177/1470594X20927894.

KATSABIAN, T. (2021). «The Rule of Technology – How Technology Is Used to Disturb Basic Labor Law Protections». A: Lewis & Clark Law Review, vol. 25. DOI: https://doi.org/10.2139/ssrn.3758389.

LEROUGE, L. (2017). «Le droit à la déconnexion “à la française”». A: Noticias Cielo, núm. 1, [en línia]. Disponible a: http://www.cielolaboral.com/francais-le-droit-a-la-deconnexion-a-la-francaise/. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

LOTT, Y. (2015). «Working-time flexibility and autonomy: A European perspective on time adequacy». A: European Journal of Industrial Relations, vol. 21(3). DOI: https://doi.org/10.1177/0959680114543604.

MAZMANIAN, M. et al. (2013). «The Autonomy Paradox: The Implications of Mobile Email Devices for Knowledge Professionals». A: Organization Science, vol. 24. DOI: https://doi.org/10.1287/orsc.1120.0806.

MCGAUGHEY, E. (2018). «Taylorooism: when network technology meets corporate power». A: Industrial Relations Journal, vol. 49(5-6). DOI: https://doi.org/10.1111/irj.12228.

MITRUS, L. (2019). «Potential implications of the Matzak judgment (quality of rest time, right to disconnect)». A: European Labour Law Journal, vol. 10(4). DOI: https://doi.org/10.1177/2031952519886149

MOREL, L. (2017). «Le droit à la déconnexion en droit français. La question de l’effectivité du droit au repos à l’ère du numérique». A: Labour & Law Issues, vol. 3(2).

OIT (1919). First annual meeting. October 29, 1919 [en línia]. Disponible a: https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=bc.ark:/13960/t6356964q&view=1up&seq=7. Washington D.C. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

OIT (1920). The Labour Provisions of the Peace Treaties [en línia]. Disponible a: https://www.ilo.org/public/libdoc/ilo/1920/20B09_18_engl.pdf. Ginebra. [Data de consulta: 12 de febrer de 2022].

RUSSO, M. (2020). «Esiste il diritto alla disconnessione? Qualche spunto di riflessione alla ricerca di un equilibrio tra tecnologia, lavoro e vita privata». A: Diritto delle relazioni industriali: rivista della Associazione lavoro e riceche, vol. 30(3).

SHEVCHUK, A. et al. (2019). «The Autonomy Paradox: How Night Work Undermines Subjective Well-Being of Internet-Based Freelancers». A: ILR Review, vol.72(1). DOI: https://doi.org/10.1177/0019793918767114.

STONE, K. (2004). From Widgets to Digits: Employment Regulation for the Changing Workplace. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511617089

VON BERGEN, C. W.; BRESSLER, M. (2019). «Work, Non-Work Boundaries and the Right to Disconnect». A: The Journal of Applied Business and Economics, vol. 21(2). DOI: https://doi.org/10.33423/jabe.v21i1.1454.

ZUCARO, R. (2019). «The right to disconnect. Protection profiles». A: Labour & Law Issues, vol. 5(2).