Admissibilitat (o no) de la mediació familiar en contextos de violència i una particular referència a la situació de Portugal

Article Sidebar

PDF (Castellano) epub (Castellano)

Main Article Content

Rossana Martingo Cruz
Escola de Direito da Universidade do Minho

La mediació familiar és un dels mètodes alternatius de resolució de litigis que es considera especialment adequat en l’àmbit dels conflictes familiars. Aquests estan dotats de característiques emocionals, que els fan més apropiats per a un context extrajudicial, i, alhora, estan marcats per una complexitat humana que requereix una anàlisi diferent en el context de la mediació.


També és cert que no tots els conflictes familiars són susceptibles de mediació, de manera que els tribunals tradicionals mantenen tota la seva rellevància. No obstant això, cada vegada més sovint s’entreveuen els avantatges d’un mètode autocompositiu en la cerca d’una solució que respongui als interessos i desitjos d’aquells que, durant un temps, van compartir una altra experiència de proximitat i intimitat.


Qüestiona si una parella que ha experimentat episodis de violència pot o no acollir-se a la mediació familiar. Els autors i els professionals de la mediació semblen no compartir la mateixa posició sobre aquest tema. És important percebre quins són els arguments utilitzats en aquesta divergència. Finalment, presta especial atenció al cas portuguès.

Paraules clau
mediació familiar, violència familiar, conflictes familiars, resolució alternativa de litigis, Conveni d'Istambul

Article Details

Com citar
Martingo Cruz, Rossana. “Admissibilitat (o no) de la mediació familiar en contextos de violència i una particular referència a la situació de Portugal”. IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, no. 33, doi:10.7238/idp.v0i33.380181.
Drets
Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.

(c) Rossana Martingo Cruz, 2021


Drets d'autor

Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.

És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.

 

Cessió de drets de propietat intel·lectual

L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.

L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.

Biografia de l'autor/a

Rossana Martingo Cruz, Escola de Direito da Universidade do Minho

Professora auxiliar convidada a l’Escola de Dret de la Universitat de Minho (Portugal). Professora adjunta convidada a l’Escola Superior de Direcció de l’Institut Politècnic de Cávado i d’Ave (Portugal). Doctora en Dret per l’Escola de Dret de la Universitat de (Portugal). Màster en Dret de les Persones i Família per la Facultat de Dret de la Universitat de Coïmbra. Investigadora integrada del JusGov (Centre d’Investigació en Justícia i Governança). Autora de publicacions i ponent en congressos i conferencies de Dret de Família.

Referències

ALCALÁ-ZAMORA Y CASTILLO, N. (1991). Proceso, autocomposición y autode-fensa. 3.ª ed. Santiago de Chile: Instituto de Investigaciones Jurídicas de la UNAM.

ARIAS, F. (2015). «Aproximación a la violencia de género desde una perspectiva psicológica». En: SOLETO MUÑOZ, H. (ed.). Violencia de género: tratamiento y prevención. Madrid: Editorial Dykinson.

BLANCO CARRASCO, M. (2009). Mediación y sistemas alternativos de resolución de conflictos: una visión jurídica. Madrid: Editorial Reus.

BOWMAN, C. (2008). «Legal treatment of cohabitation in United States». Marriage and cohabitation. [s/l]: Ashgate. [en línea] https://scholarship.law.cornell.edu/facpub/148/[Fecha de consulta: 8 de junio de 2021].

BRANDÃO, N. (2010). «A tutela penal especial reforçada da violência doméstica». Julgar, núm. 12. [en línea] http://julgar.pt/wp-content/uploads/2015/10/009-024-Tutela-especial-VD.pdf [Fecha de consulta: 8 de junio de 2021].

BROWN, H. J.; MARRIOT, A. (2005). ADR principles and practice. Londres: Thomson.

CÁRDENAS, E. (1998). La mediación en conflictos familiares: lo que hay que saber. Buenos Aires: Editorial Lumen/Hvmanitas.

CARRIZO GONZÁLEZ-CASTELL, A. (2017). «Reparación de la víctima y mediación penal». En: MARTÍN DIZ, F. (dir.); CARRIZO GONZÁLEZ-CASTELL, A. (cord.). Mediación en la Administración de Justicia: implantación y desarrollo. Coruña: Andavira.

CASTILLEJO MANZANARES, R. (2011). «Mediación en el ámbito familiar». En: SOLETO MUÑOZ, H. (dir.); CARRETERO MORALES, E.; RUIZ LÓPEZ, C. (coords.). Media-ción y resolución de conflictos: técnicas y ámbitos. Madrid: Tecnos.

CEBOLA, C. M. (2013). La mediación. Madrid: Marcial Pons.

CORNELIUS, H.; FAIRE, S. (2007). Tú ganas / yo gano, todos podemos ganar: cómo resolver conflictos creativamente. [s/l]: Gaia Ediciones.

CRUZ, R. M. (2018). Mediação familiar como meio complementar de Justiça. Coimbra: Almedina.

DIAS, I. (2004). Violência na família: uma abordagem sociológica. Oporto: Afrontamento.

FERNÁNDEZ LÓPEZ, M. A. (2015). La mediación en procesos por violencia de género. Cizur Menor. Pamplona: Thomson Reuters-Aranzadi.

FIGUEIREDO, S. (2020). O crime de violência doméstica: o bem jurídico. Vio-lência doméstica: implicações sociológicas, psicológicas e jurídicas do fenómeno. Manual pluridisciplinar. 2.ª ed. Lisboa: Centro de Estudos Judici-ários.

GARCÍA PRESAS, I. (2009). La mediación familiar: una alternativa en el proceso judicial de separación y divorcio. Madrid: La Ley.

GARCÍA-PERROTE MARTÍNEZ, I. (2020). «Mediación en conflictos familiares: ¿es un método adecuado para resolver este tipo de controversias?». En: GALLARDO RODRÍGUEZ, A.; ESTANCONA PÉREZ, A. A.; BERTI DE MARINIS, G. (coords.). Los nuevos retos del Derecho de Familia. Valencia: Tirant lo Blanch.

GOUVEIA, M. F. (2018). Curso de resolução alternativa de litígios. 3.ª ed. Coimbra: Almedina.

GUERRA, P. (2006). Resolução alternativa de litígios. Colectânea de textos publicados na Newsletter DGAE. Lisboa: Ministério da Justiça-Agora Co-municação.

HERRING, J. (2013). Family law. 6.ª ed. Harlow: Pearson. DOI: https://doi.org/10.4324/9781843924487

LLAMAS POMBO, E. (2020). «Presentación: Retos del Derecho de Familia. Conferencia inaugural del I Congreso de Jóvenes Civilistas Ivs Civile Salmanticense». En: GALLARDO RODRÍGUEZ, A.; ESTANCONA PÉREZ, A. A.; BERTI DE MARINIS, G. (coords.). Los nuevos retos del Derecho de Familia. Valencia: Tirant lo Blanch.

LOPES, D.; PATRÃO, A. (2014). Lei da mediação comentada. Coimbra: Almedina.

LÓPEZ VALE, A. (2014). «Violencia de género: posible revisión a partir de la noción de estigma femenino». En: CASTILLEJO MANZANARES, R. (dir.); SANDE MAYO, M.ª J.; TORRADO TARRÍO, C. (coords.). Justicia restaurativa y violencia de género: más allá de la Ley Orgánica 1/2004. Santiago de Compostela: Ed. Universidad de Santiago de Compostela.

LOUREIRO, F. N. (2014). «A violência doméstica: reflexão sobre o enquadramento legislativo português». En: FERREIRA MONTE, M. et al. Estudos em come-moração dos 20 anos da Escola de Direito da Universidade do Minho. Coimbra: Coimbra Editora.

MARTÍN DIZ, F. (2017). «Mediación en la Administración de Justicia: balance actual y perspectivas de futuro». En: MARTÍN DIZ, F. (dir.); CARRIZO GONZÁ-LEZ-CASTELL, A. (cord.). Mediación en la Administración de Justica: im-plantación y desarrollo. Coruña: Andavira.

MEDINA, G. (2013). Violencia de género y violencia doméstica: responsabilidad por daños. Buenos Aires: Rubinzal-Culzoni Editores.

MORAIS, T. (2019). Violência doméstica. Coimbra: Almedina.

MORLEY, R. (2001). «Is law reform a solution to domestic violence?». En: SOTTO-MAYOR, M.ª C.; JOÃO TOMÉ, M. (coords.). Direito da família e política social. Porto: Publicações Universidade Católica.

MURPHY, J. C.; RUBINSON, R. (2008). «Domestic violence and mediation: responding to the challenges of crafting effective screens. En: FREEMAN, M. (ed.). Domestic violence, the family, law & society. [s/l]: Ashgate.

SANTOS, C. C. (2010). «Violência doméstica e mediação penal: uma convivência possível?». Julgar, núm. 12. [en línea] http://julgar.pt/wp-content/uploads/2015/10/067-079-VD-e-media%C3%A7%C3%A3o-penal.pdf [Fecha de consulta: 8 de junio de 2021].

TARUFFO, M. (1999). «Racionalidad y crisis de la Ley procesal». Doxa. Cuadernos de Filosofía del Derecho, núm. 22. [en línea] DOI: https://doi.org/10.14198/DOXA1999.22.13 [Fecha de consulta: 8 de junio de 2021].

VILLACAMPA, C. (2020). «Justicia restaurativa en supuestos de violencia de género en España: situación actual y propuesta político-criminal». Política Criminal, vol. 15, núm. 29. DOI: https://doi.org/10.4067/S0718-33992020000100047 [Fecha de consulta: junio de 2021].

VINYAMATA CAMP, E. (2003). Aprender mediación. Barcelona: Paidós.

WILDE, Z. D.; GAIBROIS, L. M. (2003). O que é a mediação. Lisboa: Agora Publicações.