Tributació de les plataformes de finançament participatiu no financer
Article Sidebar
Citacions a Google Acadèmic
Main Article Content
En aquest article, s’analitza el règim jurídic tributari aplicable a les plataformes de finançament participatiu que gestionen projectes que no comporten cap mena de rendibilitat financera. Davant la manca de normativa específica sobre la matèria, l’estudi s’ha dut a terme a partir dels dos models de gestió que hi ha al darrere del funcionament d’aquesta mena de plataformes, i també de la naturalesa jurídica dels seus titulars i de les operacions que duen a terme. En aquest context, s’analitza la tributació de les plataformes de finançament participatiu en l’àmbit de la imposició directa i indirecta, i s’assenyalen els principals problemes que planteja amb propostes que, de lege ferenda, poden ser útils per a una futura regulació d’aquesta matèria.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada 3.0.
(c) Montserrat Casanellas Chuecos, 2021
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.
Montserrat Casanellas Chuecos, Universitat de Barcelona
Professora agregada de l’àrea de Dret Financer i Tributari, Facultat de Dret. Universitat de Barcelona
Ha impartit docència en els graus de Dret, Gestió i Administració Pública i Relacions Laborals, i en els màsters oficials de Gestió Cultural, Dret de l’Empresa i els Negocis i Advocacia.
Ha desenvolupat diversos càrrecs i encàrrecs de gestió acadèmica. Entre d’altres, ha estat coordinadora del màster oficial de Gestoria Administrativa, coordinadora del màster oficial de l’Advocacia, directora de l’Escola de Màsters i Postgraus i, actualment, vicedegana de Relacions Institucionals, Patrocini i Postgraus.
La seva activitat investigadora ha estat centrada en la tributació de les entitats sense ànim de lucre i el mecenatge, i també en les mesures de simplificació de la tributació de les rendes empresarials. En aquest context, ha estat membre de diversos projectes d’R+D finançats pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i l’AECID. Actualment, forma part del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya Dret Tributari i Política Fiscal.
Ha estat professora visitant de la Universitat de Verona (Itàlia) i ha dut a terme diverses estades de recerca al Brasil, Veneçuela i Itàlia.
Així mateix, en l’àmbit docent, és autora de diversos manuals de dret financer i tributari i articles sobre competències transversals i activitats d’aprenentatge per competències.
BELDA, I. (2021). «Els conceptes tributaris de l’establiment permanent i els punts de connexió en relació amb l’adveniment d’Internet of Things». IDP. Revista d’Internet, Dret i Política, núm. 32, págs. 1-13 [en línea] DOI: https://doi.org/10.7238/idp.v0i32.3209 [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].
BLÁZQUEZ LIDOY, A.; MARTÍN DÉGANO, I. (2012). Manual tributario de entidades no lucrativas (asociaciones y fundaciones). Madrid: Ed. CEF.
CAMACHO CLAVIJO, S. (2018). «Las modalidades de financiación participativa o crowdfunding y su distinción respecto de figuras afines: equity-crowdfunding emisión de valores y obligaciones, crowdlending y mecenazgo participativo». En: MARTÍNEZ-ECHEVARRÍA, A.; PAÑEDA USUNÁRIZ, F. (dirs.). Las plataformas de financiación participativa -crowdfunding-. Navarra: Thomson Reuters-Aranzadi, págs. 31-58.
CRUZ PADIAL, I.; SÁNCHEZ-ARCHIDONA, G. (2017). «Economía digital, establecimiento permanente y presencia digital significativa: tras las conclusiones del informe del GEFED». Quincena Fiscal, núm. 18, págs. 59-88 [en línea] https://www.researchgate.net/publication/326772913_ECONOMIA_DIGITAL_ESTABLECIMIENTO_PERMANENTE_Y_PRESENCIA_DIGITAL_SIGNIFICATIVA_TRAS_LAS_CONCLUSIONES_DEL_INFORME_DEL_GEFED [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].
FERNÁNDEZ AMOR, J. A. (2018). «Efectos de un principio de justicia tributaria universal: evolución del establecimiento permanente a la presencia digital significativa en el marco de la economía colaborativa y social». En: PEDREIRA MENÉNDEZ, J. (dir.); PASCUAL GONZÁLEZ, M. (coord.). Fiscalidad de la colaboración social. Navarra: Thomson Reuters-Aranzadi, págs. 151-180.
GÁZQUEZ SERRANO, L. (2007). El contrato de mediación o corretaje. Madrid: La Ley.
LUCAS DURÁN, M. (2017a). «El crowdfunding como vía de protección del Patrimonio Histórico: aspectos tributarios». En: ÁLVAREZ ARROYO, F. (dir.); CEBRIÁ GARCÍA, M. D. (coord.). Haciendas Locales y Patrimonio Histórico y cultural. España: Dykinson, págs. 185-236.
LUCAS DURÁN, M. (2017b). «Problemática jurídica de la economía colaborativa: especial referencia a la fiscalidad de las plataformas». Anuario de la Facultad de Derecho. Universidad de Alcalá-Dykinson, págs. 131-172.
MANCHANCOSES GARCÍA, E. (2019). «Las plataformas digitales: protagonistas actuales del Derecho tributario». En: AGUACIL MARÍ, M. P. (dir).; MONTESINOS OLTRA, S. (coord.). Aspectos jurídicos y fiscales de la economía colaborativa. Valencia: Tirant lo Blanch, págs. 175-214.
MORENO SERRANO, E. (2018). «Cuestiones jurídicas derivadas de la aplicación del crowdfunding». En: MARTÍNEZ-ECHEVARRÍA, A.; PAÑEDA USUNÁRIZ, F. (dirs.). Las plataformas de financiación participativa -crowdfunding-. Navarra: Thomson Reuters-Aranzadi, págs. 245-266.
RODRÍGUEZ DE LAS HERAS BALLELL, T. (2013). El crowdfunding: una forma de financiación colectiva, colaborativa y participativa de proyectos. Pensar en Derecho, núm. 3, págs. 101-123 [en línea] http://www.derecho.uba.ar/publicaciones/pensar-en-derecho/revistas/3/el-crowdfunding-una-forma-de-financiacion-colectiva-colaborativa-y-participativa-de-proyectos.pdf [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].
RODRÍGUEZ MARTÍNEZ, I. (2017). «El servicio de mediación electrónica y las plataformas de economía colaborativa». Revista de Derecho Mercantil, núm. 305, págs. 181-216.
SANZ GÓMEZ, R. J.; LUCAS DURÁN, M. (2015). «Implicaciones tributarias del crowdfunding o financiación colectiva». Quincena Fiscal, núm. 9, págs. 19-69 [en línea] https://www.researchgate.net/publication/309308870_Implicaciones_tributarias_del_crowdfunding_o_financiacion_colectiva [Fecha de consulta: 2 de marzo de 2021].
SOTO MOYA, M. M. (2018). Tributación del crowdfunding. Valencia: Tirant lo Blanch.
Articles més llegits del mateix autor/a
- Montserrat Casanellas Chuecos, La reforma de la llei de mecenatge i el seu impacte en la tributació de les operacions de micromecenatge no lucratiu. Algunes qüestions oblidades , IDP. Revista d'Internet, Dret i Política: Núm. 41 (2024): Octubre