El geobloqueig en el mercat: conseqüències i prediccions
Article Sidebar
Main Article Content
El geobloqueig (bloqueig geogràfic o geoblocking) és la pràctica comercial, molt estesa en el sector del comerç electrònic, que permet a les empreses bloquejar els seus serveis o productes en funció de la localització geogràfica dels clients que els consumeixen. Està present sobretot en els continguts i productes digitals.
Amb les eines posades a disposició per mitjà del geobloqueig, les empreses han pogut explotar les diferències de preu entre un país i un altre, i obligar així el consumidor a comprar sempre al seu país d’origen, fins i tot si és més car o si aquest fet implica algun tipus de desavantatge o perjudici per al mateix consumidor. A més, per a les plataformes de difusió de continguts com Netflix, iTunes o Spotify, fer negocis amb territoris individuals els resulta més senzill que fer-ho de manera global. Compartimentalitzar el negoci acaba comportant un benefici que permet també estalviar esforços a l’hora d’aconseguir llicències per a usar els continguts que pretenen posar a disposició dels clients.
Hi ha un important corrent en alça a la Unió Europea manifestament contrari a la pràctica del geobloqueig que considera que les empreses que utilitzen aquest sistema incorren en una pràctica il·legal i contrària al dret de la competència europeu. Associacions de consumidors, experts i entitats diverses han titllat la pràctica del geobloqueig de discriminatòria i han advocat per suprimir-la, però tot i els notoris esforços de les institucions europees per a construir un marc legal que apropi els consumidors dels diferents països de la UE per a compartir un únic mercat digital, sembla que Europa gairebé no s’ha mogut del punt de partida.
Article Details
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 3.0.
Drets d'autor
Els continguts publicats a IDP estan subjectes a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, se'n permet la còpia, distribució i comunicació pública sempre que se citi l'autor del text, la revista i la institució que els publiquen (IDP. Revista d'Internet, Dret i Política i UOC), tal com consta en la citació recomanada inclosa a cada article. No se'n poden fer obres derivades.
És responsabilitat dels autors obtenir els permisos necessaris de les imatges que estiguin subjectes a copyright.
Cessió de drets de propietat intel·lectual
L’autor cedeix sense exclusiva als editors de la revista els drets d’explotació (reproducció, distribució, comunicació pública i transformació) per a explotar i comercialitzar l’obra, sencera o en part, en tots els formats i modalitats d’explotació presents o futurs, en tots els idiomes, per tot el període de vida de l’obra i per tot el món.
L'autor ha de declarar que és l’autor original de l’obra. Els editors queden, per tant, exonerats de qualsevol obligació o responsabilitat per qualsevol acció legal que es pugui suscitar derivada de l’obra dipositada per la vulneració de drets de tercers, siguin de propietat intel·lectual o industrial, de secret comercial o qualsevol altre.